#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 27 de novembre de 2011

De tiretes, robots i titelles.

Els nens solen fer-se mal. Sovint els adults els diem "Vinga, que no ha estat res!" en un intent "benintencionat" de passar pàgina, creient que aquestes paraules (com per art de màgia) sanaran la ferida, el cop i que tots, grans i petits, podrem reprendre la nostra vida en el punt exacte on es trobava quan la criatura s'ha fet mal. Però no és cert, i no és just menystenir el dolor i la por que senten els nens en fer-se mal o (encara pitjor, com en aquest cas) en afrontar una situació que saben que els provocarà dolor (analítiques, vacunes...). No s'ha de negar. Cal posar nom als sentiments i emocions. Verbalitzar. S'ha de respectar i, amorosament, rentar i curar la ferida, però també reconfortar-los a ells. Això sí, podem intentar reconduïr la situació cap a una activitat divertida!

Hem acabat (crec) finalment amb els pesats mol·luscos que poblaven els braços d'en Biel. Els últims els he tret jo a casa amb l'ajuda d'una mica de pomada anestèsica i han sortit gairebé sols. En Biel ha sigut realment valent, però m'ha demanat tiretes de robots, i no en tenim... així que les hem improvisat. I després, ell ha acabat fent uns titelles preciosos.

Mal i tireta.

Una idea i una mica de washi tape.

Oh!

Un robot!

Repetim l'operació a l'altre braç.

Moníssim.

Ara somriu i mostra les seves tiretes ben content!

La Llum també en vol!

Amb tisores i celo és el més feliç del món!

Enganxar, retallar...

Taula de treball improvisada.

Preparats...

Llestos...

Ja!

I... voilà! Nen feliç!

I podem repetir tantes vegades com sigui necessari!

Novembre del 2011. Tres anys, gairebé quatre.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Inclinació per la pintura.

A casa ens agrada pintar, ja ho sabeu, ja ho heu vist. És una finestra a la comunicació, a l'expressió, al plaer. És un llenguatge i una porta a les emocions. Així que ahir a la tarda vam estrenar el cap de setmana pintant. Ells m'ho van demanar i no m'hi vaig poder negar... Horitzontal o vertical? Inclinat! Vam pintar amb el cavallet, com els grans artistes!

Som-hi!

La Llum comença dibuixant la Rínxols d'or. I decideix adoptar aquesta identitat.

I en Biel va fent ratlles.

Verd!

Una calavera amb les dues "activias".

Signant l'obra.

En Biel segueix experimentant, deixa lliscar la pintura i la recull.

És important poder escollir estris i colors.

Primer intent de calavera d'en Biel. No li agrada.

La Llum decideix contrastar tonalitats. Un toc de vermell.

Amb el rodet.

I exclama... Mama! Ha aparegut un cavall!

Aspecte que llueixen les obres assecant-se. En un moment en Biel va fer una nit molt fosca (però vermella) i hi va posar el seu nom ben gros. I la Llum va decidir que el cavall, la Rínxols i la calavera podien conviure pacíficament en el mateix espai. Però el seu nom ja no es pot llegir.

I demanen més paper. Aquesta vegada un elefant visita casa nostra.

En Biel decideix fer una nau espacial.


En acció! La Llum dibuixa Pinotxos a qui el nas creix i creix. 
I mentre va verbalitzant les "mentides" que els Pinotxos diuen.

A dalt a l'esquerra, l'astronauta. Està content d'estar a l'espai. I al coet li faltaven finestres, habitacions i un ordinador.

La càmera no és molt bona, però és resistent a la pintura. Ho hem comprovat repetidament.

Finalment en Biel decideix prescindir dels pinzells, pintar amb els dits i explicar la bonica història d'un home a qui li agradaven tant les estrelles que va decidir fer-se astronauta.

Ells ho viuen intensament. Quan pintava, la Llum ha esdevingut la Rínxols d'or (i jo era la senyoreta de la Rínxols ja que ella anava amb la bata de l'escola, que hem reciclat), després s'ha purgat de mentides que potser algun dia ha escoltat a algú... o que potser en algun moment ella ha dit. En Biel ha confeccionat una història a la mida de la seva obra, o una obra a mida de la seva història. Mentre pinten, creen i alhora juguen, tot sovint adoptant els personalitats, rols i característiques del que pinten. S'hi identifiquen d'una o altra manera. La Llum ha escrit el seu nom, ara desaparegut sota les potes d'un cavall. En Biel ha traçat un recorregut preciós i acolorit amb el rodet després de jugar amb els regalims de pintura i intentar copiar una calavera, i ho ha amagat tot sota una capa de pintura roja. En els seus dibuixos, pintures, escultures i composicions el que importa és el procés, més enllà del resultat. Per això m'agrada fotografiar-ho.

Novembre del 2011. Quatre anys.


dijous, 24 de novembre de 2011

Quadres fets amb washi tape i paper de regal.

A la Llum i en Biel els encanta que exposem les seves obres. L'altre dia vaig descobrir a Kireei (preciosa i inspiradora web, si no la coneixeu us convido a visitar-la) aquesta idea. Trobar un parell de caixes de sabates no va ser difícil. Les vaig forrar amb paper de regal, de tons semblants... Els que ens coneixeu bé, sabreu de la passió d'en Biel per el celo. Com que tenim la casa plena de celo per tot arreu (tot arreu significa poms, finestres, portes, taules, cadires, calaixos, joguines... vaja,"tot arreu" literalment), en quant vaig descobrir la seva existència vaig decidir de comprar-los una mica de washi tape. Ara la casa segueix plena de celo, però com a mínim és bonic. En aquesta ocasió vaig escollir aquesta cinta d'acabat "plastificat" perquè volia que la talléssin amb les tisores. També n'hi ha (la original) que és feta de paper d'arròs i es talla amb els dits, en el fons és cinta de carrosser (masking tape).

Deixant de banda l'aspecte estètic del tema, m'interessa fer treballar els seus dits, així els serà més fàcil agafar (i manejar) les eines per a escriure (i dibuixar, i pintar, i moldejar...). Així que estirar, retallar, tallar, posar, reposicionar, buscar el punt on s'ha quedat, gratar amb l'ungla i aixecar la cinta, és un bon exercici.



Els estris.

Tallar.

Enganxar.

Explorant maneres de tallar la cinta i que es mantingui tensa.
I tallant-la. En Biel va intentar no tallar cap animal.

Enganxant i sobreposant.

Explorant més maneres d'enganxar la cinta.

Tallant.

D'una en una.

I explorant més maneres de tallar la cinta.

Aquesta és moooooooooooolt llarga.

Buscant per on estirar... i gratant amb l'ungla fins aixecar al cinta.

Treballant en un clima relaxat.

Nota per a futures repeticions... la tendència a reposicionar és constant, 
una mica de folre adhesiu hauria evitat que s'estripés el paper.

Detall. M'encanta la cinta de roba estesa!

Una creació apassionada.

Exposats al nostre estudi!

Novembre del 2011. Gairebé quatre anys.