#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Capturar la vida, aturar el temps.

És la passió per a atresorar aquells instants màgics el que ha empès a la humanitat a immortalitzar tot el que ens envolta. Perquè si aquests moments no són màgics, ho acaben esdevenint. Amb els anys les fotografies adquireixen el poder d'afectar el nostre estat anímic, de despertar records adormits. Perquè fins i tot la imatge més quotidiana i vulgar adquireix un caire gairebé romàntic. Perquè allò que tan ens agradava potser ja no ens agrada, perquè ens entendreix el record d'algú que no hi és, perquè la roba i el cabells ens avergonyeixen, perquè ens costa reconèixer-nos en aquell posat tan forçat o tan natural, perquè la textura i el color són delicats, perquè per tots aquests motius quedem exposats d'una manera gairebé grollera.

Ens agrada la bellesa, la busquem i quan la trobem pretenem capturar-la. A mi, per més que m'ho expliquin tècnica i científicament, considero que la fotografia és màgica, i estic quasi segura que per a la Llum i en Biel també ho deu ser, sinó, difícilment m'explico la seva passió per la fotografia. Adoren les càmeres, i malgrat el que pugui semblar, el que més els agrada és estar darrera de la càmera. Buscar alguna cosa interessant per a fotografiar, engegar la càmera, enquadrar, disparar i gaudir de la imatge. Al principi tenien tendència a enfocar de molt a prop (massa per al macro i tot), i poc a poc han anat allunyant-se i buscant enquadraments més originals. Els seus objectes preferits van ser els primers en quedar plasmats. Més endavant, s'hi van afegir algunes escenes quotidianes per a arribar, finalment, al retrat. Aquesta és una petita mostra de com ha evolucionat la seva tècnica fotogràfica.


Una de les vint-i-pico fotografies que va fer en Biel d'aquest objecte. Aquesta és de les més ben enquadrades i enfocades. Deixant de banda aspectes estètics, cal reconèixer que remenar una càmera amb unes mans i uns dits tan menuts té mèrit. (By Biel)

Una altra fotografia. Aquesta totalment desenquadrada i desenfocada. Malgrat tot, la composició hi és present, si bé no es fa evident, però va canviar l'objecte de lloc diverses vegades buscant la llum i l'enquadrament adequats (al seu parer). (By Biel)

Escena en moviment. És important remarcar com una bona il·luminació rebaixa el temps d'exposició i redueix el desenfocament per moviment. (By Biel)

Escena de moviment. Retratant el joc de la seva germana. En aquesta fotografia el desenfocament és degut al pols del fotògraf. (By Biel)

Escena. L'enquadrament és notable. (By Biel)

Els peus! I qui no s'ha fotografiat mai els peus? (By Biel)

Aquest passat estiu, en Biel va demanar un vano de l'Spiderman, difícil de trobar. Així que li vaig proposar que se'l fés ell mateix, i ho va fer. Un cop acabat, va demanar al seu pare que li sostingués i el va fotografiar. Només va fer-ne dues fotografies, totes dues ben enquadrades i definides. I sort que les va fer, perquè el vano es va trencar al cap d'un parell de dies! (By Biel)

Escena quotidiana: son pare dinant. Fotografia ben enquadrada i enfocada. (By Llum)

Retrat: en Biel posant per a la seva germana. Forma part d'una sèrie de deu fotografies. (By Llum)

Fotografia de l'Alexandra, la osseta de la Llum. Primeríssim pla. Desenfoc per proximitat. (By Llum)

Retrat familiar: en Biel amb el tiet. (By Llum)

Gairebé totes les fotografies són extretes d'una sèrie, d'una seqüència. Poques vegades fan un retrat i apaguen la càmera: quan cau a les seves mans solen aprofitar l'ocasió,  i què voleu que us digui, a mi em resulta molt divertit agafar la càmera per a buidar-la i descobrir seqüències de fotografies, veure com un accepta fer de model de l'altre, em fa partícip de la seva complicitat. I perquè veure el món a través d'una òptica els ensenya a buscar i a mirar, a enquadrar i a enfocar, a capturar la vida i a aturar el temps.

Agost del 2011 - Febrer del 2012. Entre tres anys i mig i quatre.

2 comentaris:

  1. Ostres Àngela se m'havia passat aquest post, trobo realment tendre com ho transmets, et felicito! és genial!
    Txell

    ResponElimina

Digues la teva!