#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Un passeig nocturn.

Les nits d'estiu són una meravella, i no només perquè són fresques i conviden a sortir, sinó perquè sembla que el temps corre més a poc a poc i ens dóna l'oportunitat d'observar i adonar-nos d'algunes coses que la resta de dies (i de nits) no ens criden l'atenció (o com a mínim, no de la mateixa manera).

Un passeig nocturn amb recompensa inclosa ens pot ajudar a veure les coses des d'un prisma diferent i per extensió, a ser persones més observadores. Observar les coses des d'un punt de vista diferent a l'habitual és una condició bàsica i essencial per a la creativitat. Estem encantats de que ens acompanyeu!

Ahir vam sortir a passeig, i...

... tot passejant, vam arribar a la Plaça de la Constitució. Allà vam estar una estona llarga elaborant teories sobre què podien ser aquestes formes que poblen els peus dels arbres, fins que finalment vam concloure que representen mosques.

Hi ha aparadors que són una obra d'art, i fascinen a tothom.

L'aparador no només és ple de ninots, hi trobem escenes i és un recurs molt útil per a observar, mirar, conversar... i meravellar-se.

Les peces d'escacs els agraden: el seu pare juga a escacs. Una varietat de formes, mides, colors que no podien deixar d'admirar, tot comparant-les.

Després, un aparador sencer per a el  seu adorat Tintín!

I quan sembla que la nit no pot millorar... arriba la gran sorpresa: gelats!

Després dels gelats seguim amb els aparadors: admirant còmics...

I ja de tornada, quan semblava que res podia distreure'ns, de sobte algú ens cridà l'atenció.

 
No es mou. Ni tan sols en posar-li el dit a l'ull. És de ferro... o més ben dit, de bronze.

 
És una escultura, i llueix una trena llarga, segurament és una nena.
 
 I calça unes sabatilles de lona. El seu peu és més gran que el d'en Biel.

La deixem observant tot el que succeeix en la nit gironina, i ens en tornem cap a casa.

Plasmar les seves vivències forma part de la seva manera d'interioritzar-les. Mentre la ciutat reposa, nosaltres passegem sota la lluna, i als peus dels arbres hi ha mosques. 

Serà que som nocturns, o noctàmbuls com els gats. Serà que de nit se'ns afina la mirada i potser no és que les coses siguin més boniques, però embolcallades de nit resulten gairebé màgiques. Bona nit, imaginaires, i tapeu-vos bé (a no ser que sortiu a passejar... en aquest cas us dic: fins ara!).

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!