#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 29 de gener de 2013

{Lab series} El laboratori: l'espai.

Qualsevol mag els dirà que els científics són les persones més fàcils d'enganyar del món (...). En els seus laboratoris, l'instrumental és exactament el que sembla. No hi ha miralls ocults, ni compartiments secrets, ni imants amagats (...).  El pensament d'un científic és racional, es basa en tota una vida d'experiència amb un món racional. Però els mètodes del mag són irracionals i totalment aliens a l'experiència del científic.

Potser no us haureu adonat però aquesta setmana hem tingut poca activitat al bloc i a instagram. Sí, hem passat la grip. Però no us preocupeu, ja ens trobem millor.

Us vull presentar un espai que hem estrenat després de les vacances, un petit regal que els vaig fer el dia de la tornada a l'escola: tenim un laboratori a casa. Un laboratori autèntic. En Biel m'hi va fer pensar fa un parell de mesos quan per error li vaig tirar un experiment i em va dir que "-Ai, mama, si tingués un laboratori de veritat no em passarien aquestes coses. Podria guardar els meus experiments en un armari.". Sí, si hi ha tallers, cuines i perruqueries de joguina per què no un laboratori?

A la cuina de casa hi tenim la cuineta dels nens. Estic convençuda que és el millor lloc per a tenir-la, així poden jugar-hi i mentre jo cuino, ells cuinen. Així els puc oferir un grapat de fideus, una tasseta d'arròs o una branqueta d'api, i ells juguen. Bé, o hi jugaven, fins que fa uns mesos hi van perdre l'interès. Així que vaig decidir reconvertir la cuineta en un laboratori. El fet que estigui a la cuina facilita molt l'accessibilitat als materials, la presentació de les propostes, la recollida i la neteja.


Aquest és el (lamentable) aspecte que oferia la cuineta després de les vacances.

I així és com la van trobar en tornar de l'escola, amb una proposta preparada per a aquella mateixa tarda. 

Lab de Laboratori. I, per si ho voleu saber, té de tot! 

Armari d'estris per transvasar i mesurar.

Armari dels líquids.

Zona de mostres i d'observació. El microscopi no està sempre accessible perquè a) encara estem descobrint com funciona i b) a la cuina es pot embrutar amb facilitat així que o ells me'l demanen o jo els l'ofereixo depenent de la proposta.

Zona d'experimentació. Per al primer dia un clàssic: bicarbonat, aigua, suc de llimona i vinagre (a l'armari dels líquids). Pastilles efervescents i m&m's.

Calaix amb elements per a la seguretat: guants, ulleres... espero sumar-hi aviat bates i mascaretes.

Bols, vasos...

Comptagotes, xeringues i salseres (les seves preferides).

Eines per a la observació. Fa dies es van interessar per saber com treballaven els científics. Així que vaig pensar que aprofitant aquest interès podia acostar-los una mica al mètode científic.

 
Objectes per a experimentar amb la flotació.

Visió general.

A punt per a la festa.

El laboratori sol estar disponible, amb material a l'abast. Algunes vegades ells mateixos escullen materials que combinen, d'altres troben invitacions preparades. En descobrir el laboratori les seves cares es van transformar.

Al llarg d'aquestes properes setmanes us aniré explicant què hi fem al laboratori, quan hi treballem, com ens organitzem  i què (i com) hi aprenem. Són les [lab series].

Gener del 2013. Cinc anys.

dimecres, 23 de gener de 2013

Plastilina casolana fluorescent.


Bé, doncs una de les idees que van sorgir arrel d'aconseguir l'aquarel·la fluorescent va ser, evidentment, fer plastilina fluorescent casolana. Això sí, no ens va sortir bé al primer intent i va acabar esdevenint un repte. Però ja us he dit alguna vegada que sóc molt tossuda, i al final ho vam aconseguir. Potser per això em fa tanta il·lusió explicar-vos-ho.

Tot a punt per a fer la plastilina!

Aquest és l'aspecte que presentava la plastilina feta amb tònica. La textura i la fermesa eren perfectes però... brillava (molt) poc. Això sí, va fer un munt de bombolletes en abocar la tònica a la barreja! En un intent d'arreglar-la hi vam afegir un xeringasso de líquid fluorescent però en barrejar-ho em vaig adonar que feia falta molt més líquid fluorescent, fet que suposava aigualir molt més la barreja, havent d'afegir-hi més farina posteriorment, no era viable. Així que vam modificar lleugerament la barreja i en vam tornar a fer.

 
Aquesta vegada vam encertar-la de ple! Voleu saber com ho vam fer?

Substituïnt totalment l'aigua de la recepta original per aigua fluorescent (sense dil·luïr gaire).

Vam fer dos colors: rosa i groc, i hi vam afegir una espècie de confetti fluorescent.

Un ratolí i una gateta (amb llaç).

He d'admetre que el tacte de la plastilina casolana m'encanta. Després la Llum es va centrar en una bonica aventura: crear una família de cors.

El primer és el petit, i dorm. Després ve la seva germana, que cuida d'ell. La mare, i el pare. Tots són feliços.

En pujar la persiana em vaig endur una agradable sorpresa: els colors són preciosos a la llum del dia (bé, de la tarda-vespre).

En Biel va crear una escena de joc de pirates i "foc".

I, finalment, va enterrar el foc i els pirates dins la plastilina, però com més em miro la foto més convençuda estic que realment ell el que volia era enterrar-ho per poder-ho rescatar.

Aquesta experiència ens ha reafirmat un aprenentatge molt valuós: si una cosa no surt bé a la primera, has de seguir intentant-ho fins que trobis la manera de que funcioni. Repetir processos, modificant-los lleugerament i corregint les possibles errades. Només d'aquesta manera (a vegades) l'encertes.

Gener del 2013. Cinc anys.

diumenge, 20 de gener de 2013

Aquarel·la líquida casolana fluorescent.


Fa uns dies, buscant inspiració per a treballar amb la llum negra vaig acabar remenant al bloc de Growing a Jeweled Rose, que té una fabulosa secció dedicada a la llum negra. Allà vaig trobar que d'una manera fàcil i senzilla es podia fer aigua fluorescent. De fet, el procediment és el mateix que vam fer servir nosaltres aquest estiu passat per a  fer aquarel·la liquida casolana, però utilitzant retoladors fluorescents en comptes de retoladors normals. L'aigua fluorescent és un xic més dil·luïda i l'aquarel·la és més concentrada, a mi m'interessava fer-la més concentrada perquè tinc grans plans per a ella, i sempre hi puc afegir més aigua si és necessari.

Els materials són senzills: fluorescents i aigua. Vasos, embuts, comptagotes... i unes tenalles (per a obrir els retoladors, aquesta és la part "terapèutica" de la proposta).

Així de fàcil: obrir, treure la mina, posar-la en un recipient que en reculli la tinta i...

 empapar les mines amb aigua. L'aigua degota, i podem ajudar-la a baixar si apretem la mina. Hi ha qui prefereix estripar la mina i posar-la en remull però, a mi m'agrada més aquest sistema (és més lent i implica estar-hi present).

 
El groc és el que brilla més.

 Evidentment, els nens s'ho van passar d'allò més bé.

 
Van estar explorant barreges.

 Els vaig presentar la pintura en una ouera i de quatre colors en vaig treure sis. Per ordre: blau (verd més colorant alimentari blau, em queda experimentar amb el color blau perquè no en tenia cap a casa, tot i que sé que serà difícil trobar-ne un que resplandeixi), rosa, taronja, verd, taronja més groc que tot i que no s'aprecia molt bé és el que va quedar més blanquinós (!?) i groc.

En un moment d'inspiració en Biel va abandonar els pinzells i va començar a pintar amb els dits. Feia "Focs artificials, mama!".

Sucava un dit a cada color i després amb molta cura els posava sobre el paper... després ho escampava.

 
Després va abandonar la taula.

I va aparèixer la Llum. Tornar a començar. "Mama, som tu i jo i tenim els ulls com estrelles perquè mirem les estrelles!"

En un primer moment em feia por que no resplandís suficient, però no ha sigut així. És curiós com les idees més simples i senzilles solen ser les més fantàstiques. Una experiència fabulosa.

Gener del 2013. Cinc anys.

P.S. En un dels enllaços hi ha un regalet per a vosaltres. Si ens seguiu a través del facebook potser ja l'haureu vist, si no... gaudiu-ne (i doneu-li al "M'agrada", que no costa res!).

divendres, 18 de gener de 2013

Creant amb post-its i llum negra.


Seguim investigant les possibilitats creatives de la llum negra, aquesta vegada amb post-its. La meva idea era buscar una aproximació al píxel art, però com que m'agrada suggerir sense condicionar els vaig donar llibertat per a crear i la proposta va derivar en quelcom molt més interessant.

Així és la presentació dels materials. A més de post-its hi ha marcapàgines i enganxines.

Els blocs de notes són una manera molt divertida d'estimular la motricitat fina: passar fulls, desenganxar-los i enganxar-los en un altre lloc.

Primera composició: combinació. Creació d'en Biel.

Segona combinació: ampliació de la primera: cara de sorpresa.

En canvi la Llum decideix dibuixar-hi a sobre directament. Adoro aquests ulls!

I totes les pestanyes, crec que no se'n ha deixat cap.

En ple procés creatiu. Em reconforta la facilitat amb què s'involucren en el que fan, en com ho fan i com els processos s'entrellacen donant lloc a nous moments i aprenentatges, i alhora com poden deixar-ho tot per a abocar-se per complet en un projecte nou.

Mai hauria pensat que amb uns post-its algú pogués fer un sandvitx, però el cervell d'un nen és un lloc màgic i meravellós.

- Mira, mama! Tinc un sandvitx de pernil dolç, enciam i formatge!

Aspecte final de la composició.

La llibertat creativa és el més gran regal que es pot fer a una persona, independentment de l'edat que tingui. Jo havia considerat unes hipòtesis que finalment no han esdevingut. El que ha acabat succeïnt és molt més ric i interessant, i el més important de tot és que s'han pogut expressar lliurement i aquesta expressió porta implícit el seu moment evolutiu.

Desembre del 2012. Cinc anys.