#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 8 de març del 2014

Veig, veig... amb els meus ullets...


Fa temps que vaig decidir que volia afinar la mirada, esmolar-la, buscar la bellesa en tot el que m'envolta, en el més ínfim detall. Em vaig proposar parar atenció a petits detalls, a les subtileses i les peculiaritats dels llocs, dels objectes, de les persones. Trobar què el fa a una persona, a un lloc, a un objecte diferent, bonic, estrany o únic. Esbrinar què em desperta un somriure, o les ganes de seguir investigant. Preguntar-me si hi ha algun  detall al que encara no he parat atenció, què m'ha passat per alt, què és el que encara no he vist. I d'aquest propòsit en surten propostes com aquesta...


Es podria dir que tot va començar el dia del meu aniversari quan, després d'un bonic passeig pel barri vell de Girona, vam decidir entrar a fer un mos a La Terra. És un lloc que ens encanta: hi ha un parxís i una oca que fan de més bon portar l'espera, les vistes són delicioses i fan les millors hamburgueses de soja que he menjat mai (molt important!). Però no seria cert, perquè aquest llop m'ha observat sempre que hi he anat, des del primer dia (no sé quant de temps fa). Perquè a les seves parets hi ha un llop, un dibuix que esquitxa les rajoles de la paret. La diferència és que, aquesta vegada, vaig preguntar a la meva família què hi veien en aquella forma, si és que hi veien res... i les seves respostes van ser molt diferents de les meves. En Biel hi veia un drac. La Llum, un gat. I en German hi veia un home. Aquest fet va ser tota una revelació. Com podia ser que no hi veiéssin el mateix que jo, que hi veia clara, claríssimament, un llop amenaçador, negre, amb les seves orelles punxegudes i els bigotis ben dibuixats. Així, que em vaig proposar veure-hi el que ells veien... i més.

La imatge. Si voleu jugar-hi us la podeu descarregar gratuïtament en aquest enllaç.

En vaig imprimir unes quantes còpies en blanc i negre i vaig deixar la invitació a sobre la taula. 

El llop? Me'l imaginava més ferotge!

Un gatet?

Sí, un gatet que dispara raigs làser pels ulls!

El contorn pot ser una invitació a jugar amb el traç, a tirar línies...

Un llop de dos caps! Aquest sí que és més ferotge (o com a mínim el doble de perillós!).

Un altre llop? No, un gosset content i amable!

Sempre es pot girar la pàgina i buscar noves formes en les formes...

Un drac que escup foc!

Estadis intermitjos...

Em vaig obligar a buscar una imatge dolça... i vaig trobar-hi una guineu adorable.

Vam plastificar una còpia i la tenim penjada a l'espai creatiu. Amb retoladors de guix seguim explorant les imatges que ens suggereix i ens descriuen les seves formes. El plaer d'explorar i de crear sabent que la creació és efímera i desapareixerà.

I convidem a jugar a tothom que ens ve a veure i en té ganes.

Som humans, els nostres cervells estan programats per a buscar patrons, per a identificar formes conegudes en el nostre entorn. Aquest fenòmen s'anomena pareidolia, i és l'orígen el famós test de Rorschach (el de les taques). Com bé explica Carl Sagan a "El mundo y sus demonios: la ciencia como una luz en la oscuridad." per als nostres ancestres era bàsic per a la supervivència: mai se sap qui et pot estar observant i amb quina finalitat, així que més val identificar els potencials riscos amb certa celeritat i prendre una decisió el més aviat possible. Avui en dia és un fenòmen divertit, com podreu comprovar googlejant el terme "Pareidolia" o cercant un #Iseefaces. Gaudiu-ne. 

Febrer i març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...





10 comentaris:

  1. Molt curiós el tema de les percepcions. Jo hi veig un cóndor.
    http://www.conservacionpatagonica.org/blog/wp-content/uploads/2012/08/condor3.jpeg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cóndor! Bonica apreciació! Amb les ales ben desplegades.
      Mil gràcies per la teva aportació!

      Elimina
  2. La mirada dels nens, neta de prejudicis i d'interpretacions imposades, m'ha fascinat des de sempre, trobant-ne el màxim exponent quan visitem alguna exposició d'art contemporani o un lloc ple d'escultures com és el Parc Art de Cassà... però imprimir-ne imatges i explorar-ho tan a fons com ho feu vosaltres és una idea brillant que m'apunto immediatament. Increïble el suc que heu tret d'una sola imatge. Sou fantàstics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que jo sempre hi veuré un llop ferotge (crec) malgrat haver-me obligat a buscar-hi altres coses... no ho puc evitar, és que em mira! A mi em va semblar un exercici tan fascinant que no podia deixar de proposar-lo als nens i, després, a tots vosaltres, per a que poguéssim jugar una estona tots plegats. La idea d'explorar més a fons qualsevol imatge és molt estimulant. Ja tinc ganes de tornar a trobar-me una imatge que ens engresqui a tots plegats. Busquem, mirem, escrutem el nostre entorn... segur que trobarem patrons i imatges suggerents!
      Petons!

      Elimina
  3. Preciosa entrada!!, me ha encantado. Está claro que una de las características de las personas creativas es la observación y la capacidad de ver más allá de lo evidente y estas habilidades se pueden educar... creo que lo haces fenomenal :). Leyéndote me he acordado de un artículo que leí hace poco: "18 cosas que las personas altamente creativias no hacen igual que el resto", me gustó mucho... Yo a veces pienso que me me ha secado la "sabia creativa" (estudié 8 años en un escuela de artes) y no sé donde fué a parar :) , será que no regué lo sificiente :) ... leyendote me entran unas ganas locas de activar todo aquello y empezar a hacer cosas :)... Me encanta todo lo que hacéis
    Te pego el enlace del artículo por si te apetece leerlo. http://www.huffingtonpost.es/2014/03/07/18-cosas-que-las-personas_n_4918760.html
    Un besote

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gracias por los halagos, vaya, que se se me suben los colores! La verdad es que la creatividad se puede (pero sobretodo, se debe) entrenar, esta es mi idea y una de mis pasiones. Porque cuando no se usa, se diluye... pero oye, que cuando la agitas un poco, se despierta y se alza majestuosa, la tuya está, está presente en tus manos, en tu cabeza, y en todo lo que haces con ellas (que no es poco, que me he pasado por la Bichera!)!
      Pues es un artículo fantástico, muy interesante pero, sobretodo, muy inspirador, porque te da algunas claves sobre qué hacer para ir a la caza de la creatividad y la inspiracion. Mil gracias!

      Elimina
  4. Moltes felicitats i moltes gràcies per aquesta aportació tan extraordinària! Treballar el pe sament divergent es molt important per treballar la creativitat.
    Salutacions!
    Pelsmespetits.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies, Lucía! Me'n alegro molt que t'hagi agradat! El pensament divergent és un dels aliments principals de la creativitat! La vida, les coses, els objectes i les persones estan plenes de detalls i matisos. Els hem de saber trobar, però també els hem de voler buscar.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Pero quina passada !!! mai se m'hagués acudit quelcom semblant, és súper xulo fer això!!! M'encanten els resultats, el procés , la idea .... tot !! M'ho apunto segur, encara que no se quina serà la reacció del peque jejej.
    Moltes gràcies guapa!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, a mi potser tampoc, però és que el llop m'observava i, resultava força inquietant, la veritat. Ell m'hi va obligar XD . Estic segura que en algun lloc trobareu la inspiració i, si no, sempre podeu venir a Girona i potser ens trobem a la Terra, fent una hamburguesa de soja! Nyam!
      Súper petons!

      Elimina

Digues la teva!