#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 15 de novembre de 2014

Set anys i un regal.



Avui fa set anys em vaig reinventar a mi mateixa per a reconvertir-me en una versió de mi que mai havia existit realment malgrat formar part dels meus somnis i jocs d'infantesa.
Avui fa set anys vaig descobrir com de meravellosa i aterridora pot ser la maternitat, vaig encetar un camí que em va portar a fer, desfer, deixar fer, aprendre i, sobretot, desaprendre. 
Avui fa set anys vaig connectar amb les meves llums i les meves ombres: les vaig destapar i he après a estimar-les, a conviure amb elles. 
Avui fa set anys vaig conèixer una nova manera d'estimar: més crua, més sencera, més visceral i més brutal que cap altra manera que mai hagi experimentat.
Avui fa set anys que em vaig convertir en mare.
I, sí, he fet totes aquelles coses que abans de ser mare sempre havia dit que mai faria.
I, sí, he fet totes aquelles coses que feia la meva mare i que no m'agradaven... i les que m'agradaven, també
I, sí, he après que entre els petits braços d'una criatura et pots sentir immensament poderosa, i terriblement fràgil. 
I, sí, he plorat, he rigut, he patit i he gaudit com mai. He viscut els moments més màgics i els més esgarrifosos de la meva vida. 
I, sí, he vist la felicitat més pura, i el desconsol més absolut.
I, sí, he perdut algunes batalles, i n'he guanyat algunes altres. 
I, sí, he descobert que no hi ha batalles per a guanyar ni per perdre, perquè no hi ha enemic.

I quan creia que ho tenia tot, m'han fet un regal. 
Havia preparat un petit "altar" per a fer algunes composicions. Vaig pensar que si els oferia els tresors de tardor amb una superfície per a crear a sobre, la invitació els resultaria irresistible. 
I així ha sigut. Mentre em barallava amb la roba bruta, i la neta, ells han preparat quelcom i m'han vingut a buscar.








 15 de novembre del 2014. Set anys.

10 comentaris:

  1. Pots estar segura que la Llum i el Biel no poden ser més afortunats. Et tenen com a mare!
    Per molts anys! I per molt art! Per molts jocs! Per molts creativitat! Per molts tresors de la naturalesa! I que els desconsols, moments esgarrifosos, patiments i batalles perdudes no siguin res més que anècdotes passades i superades per seguir endavant amb aquesta vitalitat i alegria!
    Aviam quan us animeu a experimentar amb els viatges en què es creuen mars ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'afortunada sóc jo, perquè són unes delícies com a fills! Mil gràcies, guapa, és un moment molt emotiu! Els moments foscos de la maternitat són anècdotes, però crec que està bé que aflori aquesta part que tenim adormida... la maternitat m'ha portat a descobrir coses boniques, i altres coses força més complicades... i a vegades he tingut por, però de totes aquestes experiències n'he sortit reforçada!
      I encara que potser no em creguis, ho tinc en ment! Saps que sóc de ritme lent tirant a patxorra, jo, però ho tinc allà... adormit... fins que el rampell em faci fer el click (i els astres-calendaris es confabulin, cosa que potser tampoc seria tan difícil!).
      Un petó dels grossos, grossos!

      Elimina
  2. Quin regal més bonic t'han fet! Creativitat i amor d'anada i tornada... Set anys d'aprendre a descobrir-vos i a estimar-vos, d'aprendre a descobrir el món i a compartir-ho, set anys d'experiències intensíssimes... Us desitgem el millor. Moltíssimes felicitats a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, crec que si ho hagués de resumir en una sola paraula seria intensíssima. La maternitat és intensa i immensa. Ho abasta tot i ho arrasa tot. Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge. Felicitats i petons!

      Elimina
  3. Creo que has descrito muy bien los sentimientos de una madre que es por primera vez madre. Lo bueno, buenísimo y lo malo, malísimo. Pero a pesar de todo gana el descubrir ese amor que uno no cree que puede llegar a tener. Precioso... y el regalo... yo creo que es el fruto de todo lo sembrado, un reflejo de las experiencias vividas y el amor entregado. Felicidades por los 7 años de descubrimiento constante y compartir infinito!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los sentimientos son crudos, igual que la maternidad, y crecen, igual que los hijos. Lo bueno, lo malo, lo mejor y lo peor. Siete años. Sólo un soplido. Gracias a ti por acompañarme en este viaje. Compartido, es aún mejor.

      Elimina
  4. Àngela,
    un regal magnífic i molt poètic; ja que inicien la paraula amb les claus que han obert les portes a totes les descobertes de la maternitat. Enhorabona per aquests set anys!
    Em sap greu no poder passar mes sovint a recollir les teves dolces propostes però ja saps que jo ara he plorat i he patit com mai. Hem viscut els moments més màgics, estem superant els més esgarrifosos de la nostra vida i ho aconseguirem, segur!
    Petonassos per a tots
    Carme


    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme!
      M'agrada aquesta lectura tan dolça i poètica que n'has fet. Set anys creixent al seu costat, ens fem grans. Espero que tot us vingui de cares, estic segura que així serà, perquè us ho mereixeu. Ho aconseguireu, segur!
      Petonassos plens d'energia.

      Elimina
  5. Per molts anys bonica! Tenen una mare meravellosa i jo estic contenta d'haver-te retrobat després tant temps després d'haver compartit els inicis de les nostres maternitats.
    Una forta abraçada (i, com sempre, m'encanta la idea de l'altar!)
    Carla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen la millor versió de mare que puc oferir, que no és poc! Gràcies, Carla! Jo també estic molt contenta d'haver-te retrobat! La idea de l'altar va sorgir gairebé per casualitat... i a tots plegats ens ha encantat. Mil petons!

      Elimina

Digues la teva!