#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 30 d’abril de 2014

Emmarcant la realitat. * secrets de dibuix per a principiants *


Un dia parlant amb una bona amiga a la que li agrada molt pintar, i que ho ha fet des de petita li vaig comentar que, potser el més difícil per als nens i per a mi (perquè jo també estic iniciant-me en l'esbós (o crec que potser ratllem més el pochade) és abastar el que volem: tendim a voler abarcar massa, ens costa delimitar el que volem plasmar. Això ens porta a cometre errors com ara atapaïr massa el dibuix (moltes coses en un espai més reduït que el que abasta el nostre camp visual), desequilibrant-lo: perspectiva i composició se'n van en orris.

Em va comentar que quan ella era petita li anava molt bé utilitzar un passepartout. Aquesta eina li proporcionava un camp de visió delimitat. D'aquesta podia centrar en dibuixar el que li cabia dins del requadre, alhora que l'ajudava a enquadrar buscant una composició bonica. I la veritat, em va semblar una idea meravellosa i senzilla. I vam decidir provar-la.

Vaig preparar un kit de dibuix: dins una carpeta hi vaig posar unes làmines, un passepartout que no utilitzava i un clip. També vaig engrapar el meu estoig d'aquarel·les, i una ampolleta buida per a l'aigua... no m'agrada utilitzar aigua mineral, m'agrada haver-me d'espavilar a buscar aigua. Petits vicis que té una (i ganes de complicar-se la vida, també, però m'agrada!).

Quan vam trobar un lloc que ens va agradar, vaig posar-me a dibuixar, utilitzant el passepartout, fet que va cridar immediatament l'atenció dels nens. De seguida van venir i van demanar-me de fer-ho ells. 

En Biel va fer diferents proves i va decidir que el que li agradava més era una espècie de surtidor d'aigua, es va centrar en això. Això sí, cal buscar una referència que ens ajudi a situar-lo en el mateix lloc. Ajuda utilitzar un dels vèrtex i buscar un punt de referència on fer-lo encaixar.

Ho va dibuixar, esbossant-lo a la seva manera, des del seu punt de vista. 


Val a dir que la mida dels elements i la seva distribució en el paper era molt proporcionada.

La Llum també buscava el seu enquadrament.

Evidentment, havent-hi dos burrets (mare i fill) a prop, el seu interès es va centrar en ells.

Un pinta, l'altre dibuixa.

L'aigua és incolora, ens mostra el color del recipient que la conté, però també reflexa el que té al voltant. Aquesta vegada, l'aigua es veia verda.


Bé, ja per acabar us epxlicaré que buscant el paisatge més encisador ens vam colar en una propietat privada, la veritat és que no sabíem que ho era. Per a dir-ho d'una manera suau, direm que ens van venir a trobar per a dir-nos que no hi erem ben rebuts, així que vam haver d'abandonar el lloc amb els nostres dibuixos a mitges. Sigueu prudents i estigueu atents als cartells (per miniaturitzats que siguin) quan aneu a dibuixar pels marges de Catalunya, que no us passi com a nosaltres!

Jo també he fet algunes proves, i malgrat els defectes (que n'hi ha molts: he de perdre la por a utilitzar el color, el tamany dels arbres és excessiu, els perfils no són fidels a la realitat...) tot i així, estic força contenta. Sisplau, no jutgeu severament el dibuix, estic començant i aprenent. Però crec que si exposo les obres dels nens, tot i que ells no sempre n'estiguin plenament satisfets, també ho he de fer amb les meves, tot i no estar-ne plenament satisfeta. L'única manera d'aprendre a fer una cosa és fer-la.

La valoració que en faig després d'utilitzar-lo i després de parlar amb els nens és molt positiva. Ens ajuda a enquadrar millor, a centrar-nos en el que podem abastar i el que no, a limitar-nos. La proporcionalitat, la composició i la distribució en són els principals beneficiats.

De molt a prop. El món a través d'una lupa.
La natura com a inspiració.
Reason #1: Why I carry a Sketchbook. - Tinkerlab.
Beginning Art Journaling for kids. - The Artful Parent.
Esbós - Viquipèdia
Pochade - Viquipèdia

diumenge, 27 d’abril de 2014

#PEDRAFELIÇ < Una proposta col·laborativa amb un peu a l'art urbà. >


Com diu Keri Smith, TU TENS UNS PODERS IMMENSOS. El poder d'influir en els altres, de captar la seva atenció i redirigir-la, d'influir en el seu estat d'ànim. El poder de canviar el teu entorn, de ser i viure el canvi que vols ser i vols viure.

Fa temps que tinc un neguit, una força que m'empeny a sortir i crear. Crec que sempre l'he tingut, tot i que algunes temporades ha estat més adormit que d'altres. Fa temps que volia introduïr als nens en el món de l'art urbà i, crec que ha arribat el moment. Perquè he trobat la proposta adequada per a fer-ho.

La proposta és senzilla, i apta per a tots els públics. Em vaig plantejar un seguit de condicions, i les reuneix totes.

   1. Ha d'emmarcar-se dins la legalitat vigent.
   2. Ha d'alterar l'entorn, convertint-lo en quelcom millor.
   3. Ha de ser obert i participatiu.
   4. Ha de poder influïr en la persona que hi tingui interacció, i ha de convidar a crear quelcom.
   5. La seva execució ha de ser àgil i fàcil. Això és vàlid tant per als materials necessaris per a portar-la a terme com per al temps necessari per a la seva execució.

Bé, l'hem trobat. Es tracta d'una idea senzilla: alliberar pedres felices.

Crear.

   · QUÈ ÉS UNA PEDRA FELIÇ?
Què pot fer feliç a una pedra? Un somriure? Estrenar barret? Lluïr un bigoti elegant? Portar el biquini més guai de tots en plena onada de calor? Quan tinguis una pedra a les mans, tu veuràs què la pot fer feliç: dibuixa-li-ho! Pots utilitzar un retolador permanent, o enganxar-li un adhesiu casolà. Pots signar-la, però no és necessari que ho facis, o que utilitzis el teu nom. Pots utilitzar un símbol que només tu reconeguis. Per si mai te la trobes.

Pedra feliç.

   · QUÈ VOL DIR ALLIBERAR UNA PEDRA FELIÇ?
Alliberar una pedra és deixar-la en algun lloc per a que algú la trobi. Jo escullo llocs que m'agraden, racons de la ciutat que em fan feliç. Si vols, pots escriure-hi l'etiqueta #pedrafeliç i qui la trobi podrà conèixer la iniciativa. Fins i tot, pots fotografiar-la i compartir-ho a les xarxes amb l'etiqueta #pedrafeliç. Vés a saber, potser en podràs fer un seguiment.

Alliberar.

   · QUÈ PASSA AMB LES PEDRES ALLIBERADES?
Són un regal que fas als teus conciutadans, o als habitants d'aquell poble que has visitat i que tant t'ha agradat, o... però has de pensar que elles, igual que tu, tenen un poder immens: alegren el dia a qualsevol!
Trobar.

   · HE TROBAT UNA PEDRA FELIÇ, QUÈ HE DE FER?
Primer de tot, FELICITATS! Ets una persona curiosa i observadora! Qui trobi una pedra feliç, se la pot quedar, la pot canviar d'ubicació, la pot regalar a qui vulgui... o la pot llençar, cosa que segurament entristirà a la pedra (i al seu creador).

Crear en l'entorn és reivindicar-lo, estimar-lo i vincular-s'hi. De fet, m'agradaria demanar-vos la vostra complicitat i el vostre acompanyament. Perquè altres vegades n'he gaudit, i sempre heu acollit les meves propostes: etiquetes a twitter i instagram, taulers col·laboratius a pinterest, correveydiles a facebook... sempre m'heu acompanyat. Ara és el moment de portar l'acció fora, al carrer. Ha arribat el moment de sentir l'adrenalina de l'acte creatiu. Sortiu, convertiu-vos en pintapedrers i gaudiu alterant el vostre entorn.


Més propostes col·laboratives i art urbà amb nens:


Tauler col·laboratiu a Pinterest.

Per iniciativa pròpia #kidsinitiative.

Pintant roques escalfades al Sol amb ceres.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

The Tree Tag Project. - Tinkerlab.

Kids Get Arty: Exploring Banksy. - Me and my shadow.



Blocs amics que s'han sumat al projecte:

Can Xic - #pedrafeliç, #petrafeliç i jo també

Manetes i cosetes se suma al projecte #pedrafeliç.

#pedrafeliç - Compartint idees.

Pedra feliç. - Descobrint i experimentant creixem.

Els Sírius i la #pedrafeliç. - Grup d'Esplai Espurnes.

Yes the Music! ens sumem al moviment #pedrafeliç. - Yes the Music!

Pedra feliç. - Més que mares.

Proposta exprés 16: Ompliu el món de Pedres Felices! - Manetes i cosetes.

Alliberant una #pedrafeliç / Liberando una #piedrafeliz- Small and nice.

11 ideas para jugar y aprender con los "Tesoros del Verano". - Rejuega.

Coses Xules / #PedraFeliç / Janpetit: viu Sant Cugat en família. - Jan Petit.

Les vacances explicades en #pedrafeliç. - Manetes i cosetes.

dimarts, 22 d’abril de 2014

Més llibres per a alimentar la creativitat.


Amb motiu de la Diada de Sant Jordi us volem recomanar alguns llibres que creiem que us poden ajudar a esdevenir persones més creatives. M'ha sigut molt difícil cenyir-me al terreny de la creativitat, us en recomanaria molts, però hi ha molta gent que ho pot fer millor que jo, amb més gràcia, més coneixements (com les fantàstiques píndoles de l'Albert Carol a Cultureta)...
No, jo us vull parlar d'aquests fantàstics llibres que han caigut a les nostres mans, que ens han enganxat, que ens han seduït... que ens han fet créixer, tenir inquietuds creatives, ganes de fer, crear, pensar... que han impulsat i alimentat la nostra creativitat, que formen part de la nostra biblioteca, de les nostres adquisicions per a aquest Sant Jordi, o dels que ens agradaria que en forméssin part...

* Per a infants *

· El museo. Peter H. Reynolds. Editorial Serres.
· Sóc un artista. Marta Altés. Blackie Books.
· L'artista que va pintar un cavall blau. Eric Carle. Kalandraka
· El dia que les ceres de colors van dir prou. Drew Daywalt i Oliver Jeffers. Andana editorial.
· L'Elna i la capsa de llumins. Judit Canela. Modernito books.

* Per a adults *

· Cómo ser un explorador del mundo. Keri Smith. Fondo de Cultura Económica.
· Guerrilla art kit. Keri Smith. Libros Singulares.
· Pa. Xavier Barriga. Grijalbo ilustrados.
· Ciencia 0-3. Laboratorios de Ciencias en la Escuela infantil. Sílvia Vega. Ed. Graó.
· Ciencia 3-6. Laboratorios de Ciencias en la Escuela infantil. Sílvia Vega. Ed. Graó.

* Wishlist *

· Roba cómo un artista. Austin Kleon. Aguilar.
· Pasión por crear, placer de admirar, necesidad de transformar: iniciación al arte como herramienta de juego, conocimiento y transformación. Angélica Sátiro. Ed. Diputación de Málaga.

Desitgem que aquestes lectures us facin créixer, aixecar-vos i fer quelcom bonic!

Més Sant Jordi, més llibres i més roses a...

Llibres per a alimentar la creativitat.
Sóc un artista. Mama Recicla.

Aclariment: la portada del llibre "L'Elna i la capsa de llumins" no em pertany i està extreta de la fantàstica pàgina de la seva creadora, Judit Canela.

dissabte, 19 d’abril de 2014

Jo també em dic Brisa.


"Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.
Després d’unes setmanes, a la barraca d’infermeria del camp vaig trobar la senyora Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló. 
El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers."
Mercè Domènech (Portbou, 2004).
Quan va acabar la guerra civil, el meu avi va estar en un camp de refugiats a França fins que, un bon dia, va cavar per sota l'alambrada i se'n va escapar. Crec que va ser una decisió encertada, d'altra manera qui sap quin hauria estat el seu destí. Aleshores, els camps de refugiats depenien gairebé de manera exclusiva de la bona voluntat dels governants de torn del país d'acollida, i l'escenari mundial era convuls i canviant, marcat fortament per alguns totalitarismes i la imminent explosió de la Segona Guerra Mundial.

Les guerres són horribles, les seves conseqüències, devastadores i de manera directa o indirecta afecten a milers de persones. Alguns, persones sense ètica, consciència ni escrúpols, se'n lucren. Es lucren del patiment i el dolor aliè. Negocien amb les necessitats humanes, venen armament... Per sort, en aquest món també hi ha altres presones. Persones que lluiten per a millorar les condicions de vida de la població desplaçada. Persones com la Montse Barba, que em va contactar de part del Comitè Català de l'ACNUR per a explicar-me el projecte "Jo em dic Brisa, i tu?".

El projecte té la finalitat de sensibilitzar als infants sobre el fet migratori inherent a les guerres, sobre la situació que viu la població civil d'un país en conflicte. Igualment, permet als infants conèixer millor l'existència i les tasques que desenvolupa l'ONU i, més concretament, l'ACNUR, en la seva tasca d'atenció directa als desplaçats.

Em va semblar una bonica iniciativa, així que vam decidir participar-hi. No és la primera vegada que els meus fills senten a parlar de la paraula GUERRA. Per sort o per desgràcia, la coneixen perquè a casa parlem de l'actualitat, parlem del passat de la nostra família... i la guerra sembla ser inherent a l'ésser humà. A l'escola, també l'han treballat a partir del DENIP, així que d'una o altra manera, vam parlar-ne d'una manera senzilla i entenedora per a ells.

Llegint el conte "L'ametller no va poder fugir". L'hem utilitzat com a eix per a la reflexió i el debat.

ACNUR va posar a la nostra disposició un material magnífic que ens ha permès parlar i reflexionar de manera conjunta. Hem parlat i reflexionat sobre l'exili, l'asil... Si us interessa saber més, o descarregar-vos el material contacteu amb educacio@eacnur.org o consulteu el seu web.

També ens hem apropat a la guerra d'una manera més vivencial. Per a fer-ho, hem pres com a eix la guerra civil, perquè la seva empremta encara és visible a la ciutat. Les ciutats encara guarden records de la guerra, i crec fermament que ha de ser així.

Vam visitar el refugi antiaèri de la ciutat. Vam llegir sobre la guerra, sobre com la població va haver de marxar, abandonar les seves llars i fugir. Entre ells, el meu avi.


Vam observar el Guernica de Picasso. En vam parlar, vam debatre. Vam buscar-hi elements, vam parlar de les sensacions que ens despertava. 

Ja per a acabar, i com a nota per a l'esperança... A la ciutat de Girona, l'entrada del Refugi Antiaèri dels Jardins de la Infància, sobresurt del terra, i crea una pendent. Després de la guerra, sobre el refugi, s'hi van construir els jardins, i un parc. Al terra del parc, una llosa amb un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins", un dels tres articles pels quals va ser condemnat a mort que havia sigut publicat el febrer del 38 al diari l'Autonomista. Però el més meravellós no és això. El més meravellós és que, i es pot constatar observant el joc de les criatures al parc, els infants de la ciutat utilitzen la rampa de l'entrada al refugi com a tobogan. Abandonen el parc, que té un tobogan, per a fer-ho. I tots ho fan. I és sanador, i és terapèutic, i és poètic perquè potser és això el que el mateix Rahola proclamava quan parlava de "nous Jardins de la Infància, sense plànyer-hi res per als infants...". Tant de bo algun dia, tots els refugis esdevinguin espais per al joc.


Nosaltres ja hi hem participat, en la modalitat de foto. Si us animeu, teniu temps fins al dia 16 de maig. Quan acabi el concurs actualitzaré l'entrada, i si teniu curiositat per a saber què han escollit la Llum i en Biel, i per què... a més, ja sabeu que sóc d'intervenir més aviat poc en les seves decisions!

I si en voleu saber més...





dimecres, 16 d’abril de 2014

Sant Jordi 2014. Punt de llibre de roses grapades. I una iniciativa solidària.


Aquest any us presentem uns punts de llibre que són roses. L'èxit de la proposta rau en un material fascina als meus fills: les grapes! Adoren la grapadora, els encanta. Crac, crac, crac... Així que ens hem dedicat a pintar grapes amb retoladors permanents i hem deixat fluïr la màgia.

La invitació: paper d'aquarel·la, grapes, permanents de colors, confetti gros, cinta daurada, plàstic de bombolles i témpera en barra.

Apliquem la témpera sobre el paper.

I l'estampem sobre el paper.

L'ambient creatiu convida a parlar, explicar, recordar, projectar...

Amb els retoladors permanents pintem les grapes: algunes de color verd...

D'altres de color vermell.

Carreguem la grapadora.

I anem grapant formes. En aquest cas, ens hem decantat per roses, però les possibilitats són infinites.

Els processos creatius també conviden a ajudar-se: a un li és més fàcil grapar, a l'altre "traçar la línia", així que s'ajuden mútuament.

Crac, crac, crac!

Canviem i posem les grapes de color vermell...

I és el moment de jugar amb el confetti. Posar i grapar!

Després, podem decorar els espais sobrants, afegir i grapar una mica de cinta daurada (amb grapes pintades de color groc).

Tenim uns punts de llibre fantàstics.

Detall. M'encanta la combinació de textures i formes.

Sé, perquè m'ha arribat per algunes bandes, que algunes persones que treballen amb gent gran adapten algunes de les nostres propostes creatives per a treballar amb ells, i és que les primeres i les últimes edats, a vegades s'assemblen. Així que us vull parlar d'una inciativa solidària que acompanya a les persones grans en la seva vida quotidiana, sense oblidar una Diada tan especial com la de Sant Jordi. Es tracta de Roses contra l'oblit, una iniciativa de l'associació Amics de la Gent Gran. A la seva pàgina web trobareu més informació, i els punts on podeu adquirir les roses i col·laborar, d'aquesta manera, amb la iniciativa. Però encara hi ha més: ens animen a participar en la seva iniciativa regalant una rosa a una persona gran. Un bonic gest, no us sembla? Doncs si fotografieu aquest moment i el compartiu a les xarxes, podreu participar en el sorteig d'entrades per anar al Liceu. Tant de bo aquest any, per Sant Jordi, ningú es quedi sense rosa (ni sense companyia).


Roses contra l'oblit.

Amics de la Gent gran.

Sant Jordi 2013. Roses i llibres.

Sant Jordi 2013. Feliç Diada.

Punt de llibre. - Mamà recicla.

dissabte, 12 d’abril de 2014

La plastilina més suau.


Les mans més petites i més suaus necessiten una plastilina que estigui a la seva alçada. Fa temps que tenia ganes de provar de fer aquesta plastilina tan senzilla i espectacular... en alguns llocs l'han batejat amb el nom de "Plastilina de gelat". No en va, la seva olor és deliciosa i el seu tacte suau i sedós. Però encara és més fascinant: només calen tres ingredients per a preparar-la, no cal passar per la cuina per a fer-la i aguanta un munt de dies sense fer-se malbé.

Així que vam decidir de fer-ne per a regalar a un petit amiguet de la família...

· Els ingredients:
   - Acondicionador de cabells (jo en vaig utilitzar un d'infantil)
   - Maizena
   - unes gotes de colorant alimentari, un polsim de purpurina... (opcional)

· Les quantitats:
Les quantitats les mesurarem en volum, no en pes. Una mida d'acondicionador per dues de maizena. En el meu cas vaig utilitzar tot el pot de suavitzant (300 ml) i tot el paquet de maizena (350 gr), tot i que el que recomano és no posar tota la maizena ni tot l'acondicionador, per a poder trobar la textura que més ens agradi. En cas que la massa s'engruni excessivament o que es ressequi en jugar-hi, podem afegir-hi més acondicionador (una cullerada sopera o dues) a fi que es torni més esponjosa.
En el cas del colorant, hi afegirem només unes gotes, si n'afegim massa només aconseguirem endurir la massa (és el que passa quan la maizena es barreja amb un líquid).

Els ingredients. Més senzill, impossible.

Mesurar és una tasca que encanta als nens i en la que ells poden participar activament.

Recomano utilitzar sempre estris transparents per a mesurar: ajuda als infants a quantificar, a estimar quantitats i mides.

Després, ho aboquem tot en un bol i ho barregem. No en tinc imatges perquè el procés va ser meravellós, i jo també el vaig voler experimentar (i hi vaig fotre les grapes). Només puc dir-vos no es pot explicar: el tacte, l'esponjositat, l'olor... ho heu d'experimentar!

Després d'amassar-ho una mica, pren cos i es torna consistent.

La seva textura és deliciosa, i convida a jugar-hi!

Després hi afegim un xic de color i remenem de nou.

I ja la tenim!

Nosaltres la vam posar en un potet, amb una dedicatòria, la recepta i un motlle per a galetes, i la vam regalar a un amiguet.

(Bé, la que no ens va cabre ens la vam guardar per a nosaltres!)

I per acabar, voleu un truc? Podeu posar-la un parell d'hores a la nevera per a que estigui fresqueta i presentar-la per a jugar amb cons fets de goma eva, botons i alguns potets de granadura... Depenent de l'edat de la canalla, acompanyeu el joc amb un cartell, una caixa registradora i diners de joguina. Teniu una geladeria en marxa!!!

Abril del 2014. Sis anys.

Més plastilines (i altres cosetes)...

Sorra mòbil. 

Plastilina de nou moscada. 

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella. - Manetes i cosetes.

Ice cream dough. - Play. Create. Explore.

Ice cream shop (using ice cream dough) - Mama. Papa. Bubba.