#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 24 de juny de 2014

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu.


Quan em van treure les rodetes jo devia tenir sis anys i escaig. Era l'estiu, estavem de vacances. El meu pare corria darrere meu amb el clàssic "Jo t'aguanto, vas bé, vas bé!", em va marxar la roda i vaig fotre'm la nata de la meva vida. Em vaig nafrar el genoll sencer. Tot. Només recordo que plorava de camí cap a l'ambulatori, amb el vestit enganxat a les calces per a que no em toqués a la ferida. Em van curar, em van posar steri-strips i allà va néixer la que a casa meva es coneixeria a partir d'aleshores com "LA FERIDA LLUMINOSA". Però el més important és tornar-hi, i així ho vaig fer. I en vaig aprendre.

Els nens no van tenir bicis fins els quatre anys. El fet de ser dos i de no poder aprofitar la de l'un per l'altre (haver-ne de comprar dues!), el fet de que al meu home i a mi ens han robat totes dues bicis, el fet d'haver de ser dos per treure els nens amb les bicis perquè el carrer és estret... vaja, que no les hem agafat gaire. Però l'estiu passat em vaig plantejar treure les rodetes, i tot va quedar en això, en un plantejament. Em feia mandra, molta mandra. Fins que fa poc vaig trobar un article que predicava les virtuts d'un mètode del que servidora no havia sentit a parlar mai: el mètode sense pedals. La teoria és senzilla: primer cal aprendre a equilibrar-se i girar. Després, quan ja es controla, es poden afegir els pedals i només cal coordinar moviments. Vaig decidir donar-li una oportunitat. I, sabeu què? Que ha sigut fàcil, ràpid i divertit! Les enrabiades que han agafat han sigut perquè s'han adonat que per tirar endavant havien de pedalar! Caigudes? Una cada un. En Biel no s'ha fet mal i la Llum s'ha pelat una mica el genoll. Res més.

PAS 1. PREPARAR LA BICI.

Treure les rodetes, els pedals i baixar el seient. Cal que toquin el terra sense esforç: això el ajudarà a impulsar-se i, en cas de desestabilitzar-se, els permetrà posar els peus a terra.

PAS 2. IMPULS I EQUILIBRI.

Amb la bici ja preparada, només cal impulsar-se i aixecar els peus de terra. Equilibrar-se, buscar alguna baixada, frenar i aprendre a girar. Perquè totes aquestes accions són diferents amb rodetes i sense.

PAS 3. FER-HO DIVERTIT.

Vam fer un circuit amb guix a terra amb la intenció de practicar els girs, i la frenada. 

Fer el circuit, practicar, practicar...

Durant una bona estona, en Biel va anar dibuixant el circuit davant de la Llum. 

Bifurcacions, girs impossibles, monstres... Estava habitat per monstres i pops, però també per zones segures i espais que et donaven "vides extra".

PAS 4. POSAR ELS PEDALS.

Quan ja controlen l'equilibri i els girs, és el moment de posar els pedals.

I a pedalar! En un parell d'intents, ho hem tingut.


Ja per a acabar, deixeu-me donar-vos alguns petits consells...
- Busqueu una zona lliure de trànsit i enquitranada. Com més llis sigui el terra, millor.
- Si la zona fa una mica de pendent, millor.
- Utilitzeu casc, i si en teniu, genolleres, colzeres...
- Podeu portar alguna coseta per a netejar les ferides. Si hi ha una font a prop, també us anirà bé.
- Porteu algun suc, i alguna coseta per a picar. En cas de caiguda, va bé per a aturar-se i agafar ganes de tornar-hi.




LA LLUM US EXPLICA COM HA VISCUT LA VIVÈNCIA.

He apres a anar en bici sense rodetas ni pedals he viscut moltes aventures alucinants amb la meva familia a sigut una semana preciosa i alucinan.
m'ha agradat molt tot i en dos dies em van posar els pedals em vaig sorprendre tant que vaig corre a que m'els posesin i ara vaig amb pedals.

Juny del 2014. Sis anys i mig.



Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

Ciència en una bassa.

Look, Mom! No training wheels. - The Mommy Files.

Outdoor Fun: Bicycle Games - Kids Activities Blog.


* Des d'aquestes pàgines vull agraïr als tiets de les criatures el seu esforç i implicació! Sense vosaltres potser les hauríem tret igual, però no hauria sigut tan divertit! Moleu mil!

divendres, 20 de juny de 2014

· Cent coses que pots fer molt millors que engegar el televisor. ·

Pels petits de la casa, comencen les vacances! Quants dies plens d'emocions els esperen: amistats noves i retrobades, llocs coneguts i per conèixer, experiències per repetir i per descobrir... els sentits a punt per a omplir les hores de l'estiu! 
I enmig de tantes i tantes hores, la tele. Sóc de les que sempre tinc la sensació que els meus fills durant les vacances miren la tele més estona de la que m'agradaria. Si us passa com a mi, aquí teniu un cartellet amb cent propostes que us poden ajudar perquè són molt millors que mirar la tele o engegar les màquines.
I és que qui no vol saber quantes pigues té en el seu cos, escriure una cançó en un idioma inventat, fer una entrevista a algú de la família o amagar un tresor i fer un mapa per a trobar-lo?


Us el podeu descarregar en aquest enllaç tamany A3, i en aquest enllaç tamany A4.

La llista l'hem elaborat els nens i jo de manera conjunta, vam començar a elaborar-la per vacances de Setmana Santa!

Així que a gaudir de l'estiu! Bones vacances!

Més descarregables gratuïts...


Celebrem la caiguda de la primera dent pintant amb pasta de dents {+1 descarregable gratuït}.

Il·lustrant l'ABeCeDari. Segona part.

diumenge, 15 de juny de 2014

Paper plantable casolà. * Paper reciclat amb flors i llavors. *


Aquest any hem trobat el regal ideal per a les mestres de la Llum i en Biel. És el regal perfecte! Perquè els nens han pogut participar en totes les fases d'elaboració, perquè perdurarà en el temps d'una manera bonica, plena de vida i colors... de fet, així és com volia que fós perquè així són els nens.

Hem fet unes targetes d'agraïment. Massa senzill? Les hem fet amb paper casolà. Millor? Oh, té flors, pètals, fulles... és preciós... Però encara hi ha més: es poden plantar perquè van carregades de llavors de flors i herbes aromàtiques: es planten les targetes, es cuiden i creixen unes plantes boniques. Les targetes són precioses i el procés obert a la participació amb els nens.

  · El paper.

Primer cal seleccionar el paper a reciclar, tallar-lo a bocins i posar-lo en remull. També es poden posar pètals en una premsa per a que quedin planers.

Per a fer la pasta triturarem el paper que ha estat en remull amb l'aigua. Un cop triturat, podem afegir-hi el que vulguem: color, llavors, fulles, flors...

Després amb un sedàs colem la polpa. Ens podem ajudar amb una cullera o submergir-lo en el recipient (si hi cap). Retirem l'excés d'aigua fent una mica de pressió amb les mans.

Deixem assecar el paper al sol unes quantes hores. Jo els he posat primer a terra sobre una tovallola. Quan ja es podien manipular, els he passat a sobre d'un estenedor sobre el quan hi havia posat un llençol. Quan comença a estar sec, el podem posar dins o sota d'un llibre per a que, amb el pes, s'aplani. 

Després podem pulir els papers retallant-los si han quedat excessivament irregulars.

Els nostres cinc tipus de papers... cadascun amb les seves llavors.
- Paper amb flors silvestres i llavors de cactus i flors variades.
- Paper amb fulles d'orenga seca i llavors d'orenga.
- Paper amb pètals de flors silvestres i llavors de pensaments.
- Paper tintat lila amb flors silvestres i llavors de lavanda.
- Paper tintat verd amb llavors d'alfàbrega.

  · La targeta.

Senzilla. En un costat hi posem les instruccions de funcionament i, si volem, podem incloure de quina planta conté llavors. En l'altra, un dibuix, un motiu, una frase... nosaltres hem escollit una frase d'El petit príncep, que diu: "Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d'elles se li ocorre la fantasia de despertar. Antoine de Saint-Exupéry."


Fer de mestre és vocacional. Això us ho dirà qualsevol persona que es dediqui al món de l'educació. No calen detalls d'agraïment perquè l'agraïment és la confiança de la família, el privilegi de poder veure créixer aquelles personetes cada dia, de compartir amb ells riures, temps i aprenentatges. De créixer amb ells. Però, després de l'esforç titànic que suposa tancar un curs, un petit detall per a agraïr als mestres i les mestres la dedicació l'esforç, la passió invertida en cada hora dins i fora de l'aula, és bonic. És un dir: estic amb tu. Això sí, aquest detall té molta més rellevància i molt més sentit si els infants han pogut participar-hi i prendre part en el seu procés. Perquè aleshores és sincer.

















Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...




dimarts, 10 de juny de 2014

El color que desapareix.


Alguns projectes són no només engrescadors, sinó també fascinants i estèticament deliciosos. Això és el que passa amb aquest senzill experiment: només necessitem aigua, colorant alimentari líquid i unes gotes de lleixiu... no és màgia, és ciència!

Els materials: aigua (dins les ampolles), colorant alimentari (tubs) i lleixiu amb comptagotes.

Afegir colors...

Barrejar...

Unes gotes de lleixiu...

Et voilà!

I afegir...

I repetir...

El lleixiu és hipoclorit de sodi, un oxidant. Aquest és el responsable d'oxidar les mol·lècules de color (li roba els electrons), de manera que la seva forma canvia. Les mol·lècules del pigment segueixen en el líquid, però no absorbeixen ni reflecteixen la llum de la mateixa manera.

D'acord, el color blau ha sigut l'excepció. Això ha tornat l'experiment encara més meravellós.
I si una imatge val més que mil paraules, un vídeo val més que mil imatges. Amb ell us deixo. 
Si teniu problemes per a visualitzar-lo, el podeu veure en aquest enllaç.



Avisos i precaucions:

- EL LLEIXIU ÉS UN PRODUCTE QUÍMIC TÒXIC I ABRASIU.

- SI DECIDIU UTILITZAR LLEIXIU AMB FINALITATS CREATIVES I/O PERMETRE A LES CRIATURES UTILITZAR-NE ÉS PEL VOSTRE PROPI COMPTE I RISC I DESOBEÏNT TOTES LES RECOMANACIONS DE SEGURETAT. TINGUEU-HO PRESENT I CLAR.
- EN CAS DE MALESTAR, INTERROMPEU IMMEDIATAMENT EL PROCÉS I BUSQUEU ATENCIÓ MÈDICA.
- MAI DEIXEU LES CRIATURES AMB LLEIXIU SENSE SUPERVISIÓ.
- UTILITZEU-LO NOMÉS EN UNA ÀREA BEN VENTILADA.
- CONSIDEREU LA UTILITZACIÓ DE MESURES DE SEGURETAT I EVITEU QUALSEVOL CONTACTE AMB LA PELL, ELS ULLS I LES MUCOSES.
- EVITEU BARREJAR-LO AMB ALTRES PRODUCTES QUÍMICS PER A EVITAR GASOS I INTOXICACIONS.
(ho sé, direu... però vosaltres heu passat dels guants i les ulleres... cert, però jo sóc un desastre, vosaltres heu de fer les coses bé, no com jo).

Juny del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquest experiment, no deixeu de visitar...





dimecres, 4 de juny de 2014

El dibuix que es menja els colors. Dibuixos amb lleixiu sobre paper de colors.


Un dibuix que es mostra lentament davant dels nostres ulls, que es revela uns instants després de traçar-lo és una experiència deliciosament hipnòtica, gairebé màgica. Experimentar amb el traç, el color, el temps.

El lleixiu fa desaparèixer els colors: conté clor, que és un oxidant i els fa "desaparèixer".
Per a aquest experiment vam utilitzar lleixiu apte per a la desinfecció de l'aigua de beguda. Conec els meus fills i sé que puc confiar en ells quan es tracta de respectar les normes que els imposo quan treballem amb productes químics, no obstant, els meus fills NOMÉS van utilitzar aquest material sota estricta supervisió i després de rebre algunes pautes, normes i advertències.

Vam utilitzar el producte sense dil·luïr, tot i que possiblement una dilució de lleixiu i aigua entorn al 50%-50% també funcionaria.

Lleixiu, bastonets de cotó i papers/cartolines de colors.

Primer el traç s'insinua.

Després, es revela.

Deliciós.

Concentració, precisió.

El traç s'insinua, es mostra, es revela. 

Els dibuixos resultants llueixen els seus colors nous, sorprenents i inesperats.

Divagar, hipotetitzar sobre quin color resultarà del fet d'aplicar lleixiu sobre el paper, imaginar la tonalitat i quina serà la seva intensitat... és un exercici preciós de fabulació, d'anticipació, d'imaginació. Convertir un exercici creatiu en un acte de responsabilitat, en un moment de complicitat i en una estona en què les criatures es senten capaces i valorades és un afegit. Això sí, si vosaltres us decidíssiu a fer-ho, deixeu-me donar-vos alguns consells.

Avisos i precaucions:
- EL LLEIXIU ÉS UN PRODUCTE QUÍMIC TÒXIC I ABRASIU.
- SI DECIDIU UTILITZAR LLEIXIU AMB FINALITATS CREATIVES I/O PERMETRE A LES CRIATURES UTILITZAR-NE ÉS PEL VOSTRE PROPI COMPTE I RISC I DESOBEÏNT TOTES LES RECOMANACIONS DE SEGURETAT. TINGUEU-HO PRESENT I CLAR.
- EN CAS DE MALESTAR, INTERROMPEU IMMEDIATAMENT EL PROCÉS I BUSQUEU ATENCIÓ MÈDICA.
- MAI DEIXEU LES CRIATURES AMB LLEIXIU SENSE SUPERVISIÓ.
- UTILITZEU-LO NOMÉS EN UNA ÀREA BEN VENTILADA.
- CONSIDEREU LA UTILITZACIÓ DE MESURES DE SEGURETAT I EVITEU QUALSEVOL CONTACTE AMB LA PELL, ELS ULLS I LES MUCOSES.
- EVITEU BARREJAR-LO AMB ALTRES PRODUCTES QUÍMICS PER A EVITAR GASOS I INTOXICACIONS.
(ho sé, direu... però vosaltres heu passat dels guants i les ulleres... cert, però jo sóc un desastre, vosaltres heu de fer les coses bé, no com jo).

Juny del 2014. Sis anys i mig.

Sorpresos? No deixeu d'explorar els següents enllaços:

Pintura de precisió.

El mapa del tresor (Dibuixant amb suc de llimona).

Descobrint la col lombarda. - Manetes i cosetes.