#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 27 de gener del 2015

· nines DIY · amb pinces i washi tape


Avui la idea que us vull presentar és molt senzilla: es tracta de convidar els nens a fer-se unes petites nines amb algunes pinces de la roba i una mica de washi tape. Només amb pinces, retoladors permanents i una mica de washi tape la creativitat es desborda i ho vesteix tot.

Un cop fetes les nines, per a jugar-hi vam treure una safata de petits tresors naturals i la resta... és màgia.
















La màgia de transformar un objecte quotidià no és la única motivació: pren rellevància la idea de crear un personatge des de zero, atribuint-li característiques úniques i pròpies, definint la seva identitat i la seva personalitat... i a aquesta màgia li hem d'afegir encara el valor quasi d'ídol que adquireix la figura en ésser creada des del plaer creatiu plàstic i per al plaer creatiu lúdic.

Gener del 2015. Set anys.

Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar...




diumenge, 18 de gener del 2015

Prendre la flama.


En alguna ocasió els nens havien manifestat el seu interès pel foc. A mi, la veritat, m’espantava la idea. Dubtes, pors... però era un interès lleuger i intermitent, que no em desvetllava. En un breu període van coincidir en el temps alguns factors que van revifar l’interès dels meus fill aquest element: una visita al Lluèrnia (el festival de la llum i el foc d’Olot), el seu aniversari carregat d’espelmes… I va tornar la por. Fins que vaig trobar algunes reflexions i alguns articles com aquest que em van fer veure-ho tot d’una altra manera. 






El foc, atrau i fascina als infants. Així doncs, em va semblar molt més assenyat presentar-los el foc als nens, parlar-ne i proporcionar-los indicacions de seguretat, que no pas obviar el tema, fer veure que mirava cap a un altre costat i potser trobar-me amb alguna sorpresa més endavant. Al meu entendre, aquesta presentació havia d’incloure permetre’ls manipular el foc d’alguna manera, per a donar una sortida supervisada a la seva curiositat.

Una tarda freda i plujosa de desembre vaig retirar les cortines de davant de la finestra i, amb els vidres esquitxats per l’aigua freda de la pluja, vaig decidir permetre als meus fills prendre llumins i encendre espelmes. Els vaig recollir el cabell, vaig explicar-los de manera clara els perills del foc i vaig recordar-los que els infants no han de trastejar amb foc o amb objectes inflamables sense la supervisió d’un adult. Vaig mostrar-los que la superfície estava allunyada de teixits, que són altament inflamables, vaig explicar-los els riscos, que el foc creix amb rapidesa i facilitat, i vaig recordar-los que les cremades són doloroses (ambdós han patit alguna cremada lleu: la Llum amb una bengala una nit de Sant Joan i en Biel es va esquitxar amb oli). Després, junts, vam crear una espècie de petit altar. Hi vam disposar pots de vidre amb espelmes, una safata amb sal, pinzells i alguns còdols. Vam apagar la llum de l'estança. Vam encendre llumins i espelmes. I la màgia del foc es va fer: la llum de les flames es reflexava en les petites gotes que traçaven curses als vidres. La cera es consumia i la seva olor impregnava l'ambient, barrejant-se amb l'olor dels llumins. El llenguatge del foc, la llengua de la flama. La poètica de l'efímer.










És només confrontant els temors que aquests es superen. És només exercint la responsabilitat que hom esdevé responsable. És només gestionant els riscos que s'aprèn a ésser previngut. 

Després d’aquesta experiència no han demanat de tornar-hi. Guardo els llumins (i els encenedors) fora del seu abast (i del seu coneixement), tot i que sé que els meus fills, que ara ténen set anys, són suficientment assenyats per a no fer-ne ús. No tracto de convèncer ningú ni d’encoratjar ningú a deixar jugar els seus fills amb foc, si algú ho interpreta d’aquesta manera és que no he sabut explicar-me amb claredat. Si algú es decideix a fer-ho, és per la seva motivació pròpia, és pel seu propi compte i risc. Simplement, es tracta de tancar un cercle, de donar sortida a una curiositat, minimitzant els riscos. 

Desembre del 2014. Set anys.

Si us ha agradat aquesta reflexió, no dubteu a llegir...



diumenge, 11 de gener del 2015

· fang · color i olor


El que avui us vull explicar és un procés de joc, d'exploració i d'expressió obert, senzill i lleuger com l'aire. D'un matí de diumenge en què vam començar a barrejar-ho tot i vam viure un procés plàstic d'una bellesa incomparable.

Feia temps que teníem un bloc de fang guardat, i s'havia quedat un xic sec. El vam esmicolar i el vaig posar en remull durant un parell d'hores a per a que es rehidratés. Un cop vam tenir el fang hidratat, el procés creatiu va explosionar. Els nens van demanar-me per a afegir pintura al fang, jo els vaig suggerir d'afegir-hi (a més) un xic d'espígol que teníem en un gerret. En afegir diferents colors a l'argila blanca, aquesta es anar tenyint lleugerament. En afegir l'espígol el fang, l'aire i les mans es van anar impregnant d'un suau aroma que evocava l'estiu. D'aquesta manera, el fang, que sempre és una festa per a les mans i els braços, es va tornar també una festa per als ulls i per al nas.


















Aquest passat juliol, a les jornades de Rosa Sensat, la Montserrat Nicolàs ens va fer un petit-gran regal: ens va explicar la millor manera de guardar el fang. Aquesta manera, a més, forma part del procés d'explorar i crear amb ell. Es tracta d'esmicolar-lo petit, fer-ne boletes i anar-lo humitejant de tant en tant (es pot fer amb un vaporitzador d'aigua). Si el guardem amb un drap humit, encara conserva millor l'humitat. Nosaltres el posem dins la nevera. D'aquesta manera se'ns conserva sempre de meravella!



Més enllà de la bellesa que es destil·la d'aquest el procés, us vull explicar per què crec que és tan important el que va passar aquell matí de diumenge. Pot semblar que només vam potinejar, que només ho vam barrejar tot, que només vam fer pastetes. Però no és només això. Barrejar. Crear. Alterar. Trencar la norma. Totes aquestes accions són implícites en el procés que vam experimentar. Tot procés creatiu crea coneixement, ja que es vincula amb les experiències passades. Afegint-hi un factor nou, sense saber-ho ens replantegem el procés i tot el que li és inherent, i ho fem des de la base. Així doncs, remeneu, combineu. Trenqueu la norma. Impulseu la creativitat.

Octubre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que també us agrada...







dijous, 8 de gener del 2015

Créixer Creant.


Falta menys d'un mes, per a l'arrancada del curs Créixer Creant a Rosa Sensat!

Al llarg de tres sessions intentarem redefinir el joc i l'expressió com a actes creatius, debatrem sobre el paper del joc i de les arts en l'educació infantil i buscarem estratègies per a fomentar la creativitat.
Si sou persones curioses, inquietes i juganeres, és el vostre curs!

Desmitificar l'acte creatiu.
Créixer.
Crear.
Créixer creant.
Petits i grans.
Perquè tots creem.
Perquè tots creixem.

Dissabte 7 de febrer: impulsa la creativitat.
Dissabte 14 de febrer: el joc com a acte creatiu.
Dissabte 21 de febrer: infància, art i expressió.

Les places són limitades, així que si voleu ampliar la informació o us hi voleu inscriure, cliqueu aquest enllaç... i no deixeu de fer una ullada a la resta de cursos... potser ens trobem en algun d'ells!