#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dijous, 28 de maig de 2015

La coreografia de l'acte creatiu.

 Don't stop until you're proud. 


L'altre dia en Biel i jo vam pintar una petita peça en un acte col·laboratiu. Crear junts no sempre és fàcil: cal predisposició a acceptar l'acció de l'altre sobre la pròpia acció, cal compenetració i disposició a mantenir aquesta predisposició i aquesta compenetració fins que ambdues parts estiguin orgulloses del que han fet.

Durant el procés em vaig sentir fascinada per com es movia en Biel, i em vaig fer a un costat, em vaig retirar i em vaig dedicar a observar els seus moviments. Es movia d'un costat, a l'altre. Pujava, baixava, s'ajupia i s'estirava. S'enfilava, es girava, es regirava, gesticulava. I de cop i volta, vaig adonar-me que el que feia era dansar. No li calia música ja que el que vestia les seves accions era l'acció generada. 

I tant era si utilitzava un pinzell, un rodet o si en prescindia i utilitzava els dits, les mans o pintava directament a raig. En el seu moviment hi havia bellesa, coordinació, decisió. Perquè l'acte creatiu es nodreix de les decisions que contínuament es prenen durant el procés de creació. I perquè les seves decisions partien de la total llibertat de moviment.








Enmig de la intensitat del moment viscut, vaig recollir algunes idees i reflexions que vaig compartir a instagram:
Dansant al voltant de l'obra. Al seu davant. Durant el seu naixement. Creixent, creant. Jugant amb l'espai i el moviment. Ocupant l'espai i emplenat-lo. Vivint-lo. El procés creatiu és poesia visual. El procés creatiu és un joc.


Maig del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta reflexió, t'agradarà...



2 comentaris:

  1. És allò que deies no fa gaire sobre el fluir, no?... En Biel, el seu cos, la seva ment, les seves emocions, els seus moviments, el pinzell i la pintura han estat en harmonia creativa, deixant-se portar suaument sense interrupcions i per tant, semblava com si ballés perquè tot vibrava rítmicament. Devia ser preciós veure-ho! Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment cert. Això és fluir... I amb aquesta cita ho podria resumir...

      " Dansa. Dansa per a l’alegria i l’alè de la infància. Dansa per a tots els infants, incloent aquell nen que encara està en algun lloc, sepultat sota la responsabilitat i l’escepticisme de l’edat adulta. Abraça el moment abans no escapi de les teves mans. Doncs la única promesa de la infància, de qualsevol infància, és que acabarà un dia. I al cap i a la fi, caldria que ens preguntéssim a nosaltres mateixos què hem donat als nostres infants per a reemplaçar-la. I és suficient? "

      Richard Paul Evans.

      Elimina

Digues la teva!