#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 29 de gener de 2016

Una tarda


Una tarda.

A vegades, passa.

Cadascú al seu aire.

Cadascú al seu ritme.

Cadascú al seu interès.


















Modelar el fang.
Treballar-lo sobre una superfície rotatòria, per a poder accedir pels dos costats.
Colpejar-lo, pessigar-lo, aplanar-lo, gratar-lo.
Clavar-hi filferros.
I que sigui un gest bell.

Crear una composició de branquillons.
Omplir el buit, convertir les formes en volum.
Convertir el volum en espai, ocupar-lo i atresorar-lo.
Cremar-se lleugerament la punta dels dits de tant en tant.
I tornar-hi.

Pintar.
Observar les possibilitats en una tela blanca.
Escupir el color i observar com es mescla.
Juntos pero no revueltos.
I escrutar on neixen els colors.

Gener del 2016. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

· fang · color i olor

Creant meravelles amb material de rebuig.

El procés per sobre del resultat - Cultureta

Fluir - Cultureta

dijous, 21 de gener de 2016

Kintsugi d'estar per casa.



Cada objecte té una història.

Feta de bocins de temps, d'històries i moments.

Els objectes envelleixen amb nosaltres.

Cauen, rodolen, es trenquen.

Es trenquen.

I els llencem.

La seva vida útil finalitza en pedaços.

El kintsugi és un art japonès. La traducció literal del seu nom seria "fusteria d'or".

Es tracta de reparar els objectes trencats amb una barreja de resina i pols d'or, posant de relleu les juntes, fent-les visibles, donant-los visibilitat i importància.

Celebrant la seva fragilitat i convertint-la en centre de la seva bellesa.

Evidenciant els punts per on es va trencar en comptes de pretendre amagar-los.

Una esquerda, una cicatriu.

L'art del kintsugi considera que els objectes reparats són més bells que els que no s'han trencat mai.

De fet, qui és que no s'ha trencat mai i ha hagut d'apedaçar-se un xic?

La nostra versió d'estar per casa és simple.

Vam prendre una peça de porcellana trencada, un petit plat.

Vam fer proves, no ens va sortir bé a la primera.

Finalment, un dels experiments va funcionar.

En un dels pedaços a enganxar hi vam posar Super Glue, a l'altre esmalt d'ungles daurat.

Ho vam deixar assecar 24 hores i vaig retirar el sobrant gratant amb un cúter de precisió i un xic d'acetona












Ara tenim un recordatori visible de que tot es pot trencar, però també de que tot es pot arreglar i esdevenir així més valuós.

Celebrant la fragilitat, el dubte, l'error.

Celebrant la paciència, la calma, la resiliència.

Celebrant la fortalesa, el moment i el lloc exactes.

Celebrant la capacitat de renéixer de les pròpies cendres.

Setembre del 2015. 

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

La cicatriu.

Nusos. 

dissabte, 16 de gener de 2016

Les ombres juganeres.



Fa uns mesos vam introduïr les espelmes a l'hora de sopar.

Ens ajuden a crear un ambient més dolç, més relaxat.

Conviden a parlar sobre com ha anat el dia, quines han sigut les seves llums i les seves ombres...

I parlant d'ombres... creen unes ombres precioses, que ens conviden a jugar.


Durant la llarga estona que van estar jugant amb la llum de les espelmes i les ombres dels gots plens d'aigua el joc es va anar animant i es va anar tornant cada vegada més complex.

El moviment en passà a formar part, generant un diàleg entre el moviment i la projecció.

Una dansa entre la hipòtesis i la possiblilitat.

Un conte a cavall entre la llum i l'ombra.


Unes setmanes més tard, el joc va reaparèixer en un context totalment diferent, generant un nou món de possibilitats.

Diferents escenaris.

Diferents eines.

Un mateix joc.







La llum com a subjecte per a l'exploració de l'entorn i de com el podem modificar i alterar, ni que sigui de manera efímera. 

El propi cos com a subjecte per a l'exploració de l'entorn i de com el podem modificar i alterar, ni que sigui de manera efímera. 

Llum i ombra. 

Moviment i projecció.

Contemplació i fascinació.

Diàleg i joc.

Desembre del 2015 i Gener del 2016. Vuit anys. 

Si t'ha agradat aqueta entrada, no deixis de visitar...




diumenge, 10 de gener de 2016

Gener.








El gener de la Llum.

Dues gatetes,
una veterinària que en té cura,
les punxa per a que no es posin malaltes.

(Ella us explica per què...)

M'AGRADEN MOLT ELS ANIMALS.
ESTIMO MOLTÍSSIM ELS ANIMALS,SOBRETOT LA   PITI I LA GORDI L'ESTIMAVA MOLÍSSIM
M'ENCANTEEEEEEEEEN ELS ANIMALS I MASCOTES SIGUIN GRANS O PETITS GAT O  GOS: ELS ESTIMO MOLTÍSSIM.LES ESTIMO COM SI  FOSSIN ES MEVES GERMANES, LA PITI I LA GORDI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



El gener d'en Biel.

El petit príncep,
perquè va tenir uns amics que són bastant interessants
i vull recordar que em va agradar molt.


 El meu gener.

Un mes mandrós i despullat.
On la llum comença a guanyar hores a la foscor.
Un mes d'hores adormides
i de branques pelades.
Sense neu, que a casa nostra ni l'ensumem
però amb flors blanques que vesteixen els camins.








Gener del 2016. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que també t'agradarà...