#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 27 de març de 2016

Flotació rudimentària.


Explorant els llenguatges de l'aigua una de les primeres idees que ha rondat pel cap dels nens ha sigut la flotació. Preguntes, respostes i aproximacions més o menys encertades. Per què quelcom sura i per què quelcom s'enfonsa? És la forma? La matèria? Les lleis que ordenen el món?

De manera impulsiva en Biel ha gargotejat una imatge d'una barca simple i senzilla i, de cop, s'ha aixecat de la cadira i ha començat a dir que volia fer una barqueta. Ha engrapat uns pocs objectes que tenia a l'abast i ha creat una espècie de prototip. - Flota! Flota! - cridava mentre omplia la pica. Estava eufòric.

Després  ha anat arreplegant coses i cosetes, objectes i materials, i ha millorat el prototip, convertint-lo en un artefacte curiós i peculiar, rudimentari però eficient.










Forma i matèria són una part essencial de la flotació, però també ho és la possibilitat. La possibilitat com a idea, com a base, com a fonament. El poder aixecar-se d'una revolada i, arreplegant diversos objectes, cristalitzar una idea, un fet, un pensament. Saber i sentir que tens el temps i la llibertat per a fer-ho, per a modificar la idea, per a millorar-la i perfeccionar-la. Per a testejar-la i refer-ne els punts febles. Però, sobretot, per a viure l'eufòria creadora.

La barqueta sura pel material? Sura per la seva forma? Sura per l'aire? Per l'aigua? Per la força? Quina força?
I, de nou, preguntes, respostes, aproximacions més o menys encertades, debats i hipòtesis.
La densitat del plàstic i l'aire junts és inferior a la de l'aigua. Pesa menys. Flota.
Eufòria.

Març del 2016. Vuit anys.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Clips dins el got. 

{lab series} Explorant al laboratori. La flotació.

{lab series} Explorant el principi d'Arquimedes

Experimentant amb aigua freda i aigua calenta.

dissabte, 19 de març de 2016

Clips dins el got.


Un dels llenguatges de l'aigua és la seva forma. L'aigua pren unes formes capritxoses i es comporta d'una manera peculiar. L'aigua s'estreny. Les gotes d'aigua tendeixen a agrupar-se, de manera que creen una espècie de membrana: és la tensió superficial. La tensió superficial és la responsable de crear una mena de pel·lícula al voltant de l'aigua que la manté unida, ocupant el mínim d'espai possible i de manera que no es dispersi, que prengui forma de gota, i no de taca.

Hi ha un experiment senzill que ens permet visualitzar aquesta tensió superficial: comprovar quants clips metàl·lics caben dins un got ple.

L'experiment és simple: omplir un got fins a dalt i amb molta cura anar-hi afegint clips metàl·lics. Nosaltres ens vam quedar sense més clips i la idea dels nens va ser afegir-hi granadura de la que tenim per a fer collarets i altres. Va ser bonic i interessant, una explosió de color en què algunes peces suraven, d'altres s'enfonsaven...


















Si us hi fixeu bé, veureu com des del primer moment la forma de l'aigua és abombada. Pren una forma arrodonida per la superfície, que mica en mica creix i es pronuncia fins que finalment, es veu desbordada davant la impossibilitat de contenir-se més, regalima i vessa.

Quants clips caben en un got ple d'aigua abans no vessi? Nosaltres ens vam quedar sense i vam haver de buscar alternatives. Aquesta és la grandesa de les formes (i els llenguatges) de l'aigua. 

Febrer del 2016. Vuit anys. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...



divendres, 4 de març de 2016

Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas… 
Manolo García. Saldremos a la lluvia.


Plou.
El nas enganxat al vidre de la finestra.
La finestra com a possibilitat i com a barrera.
Els ulls ressegueixen amb una barreja de mandra i fascinació les gotes que regalimen fent curses als vidres.
Les gotes viatgen i tracen camins capritxosos, atzarosos, deliciosos.
Camins efímers i volàtils.
La mirada reposa sobre les gotes i el desig de veure, de viure, de beure's la pluja desperta.
Obrir la finestra.
Tancar els ulls.
Olorar.
Els pulmons plens d'aire perfumat.
L'olor a terra mullada i a pluja a s'anomena petricor.
Els pulmons plens de petricor.
Estirar el braç, la mà.
Recollir l'aigua amb la mà fent cassoleta.
I beure-se-la.
Calçar-se les botes, vestir l'impermeable.
Agafar el paraigües.
Sortir.
Sortir a la pluja.
A trobar l'aigua que es mou en un cercle infinit.
A tocar l'aigua.
A mirar els caminets que traça l'atzar.
A saltar a les basses.




















Mirar.
Olorar.
Escoltar.
Tocar.
Tastar.
Beure's la pluja.
Viure la pluja.
Amb tot el cos.
Amb els sentits desperts.

Els llenguatges de l'aigua.
Setembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

Ciència en una bassa

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer)

Pintant a la pluja (amb retoladors)

Land Art aromàtic (jugant en una bassa)

Com perfumar un paraigua.