dilluns, 20 abril de 2015

Encara més llibres per a alimentar la creativitat.


S'acosta la diada de Sant Jordi i m'aventuraré a fer-vos algunes recomanacions. Val a dir, que procuraré cenyir-me al camp creatiu, com ja vaig dir l'any passat, hi ha un munt de persones que us poden recomanar llibres amb molta més gràcia que servidora...

Els llibres que us vull recomanar són petites joies que d'una manera o altra es relacionen amb la descoberta o la redescoberta de la pròpia creativitat i que la poden, la saben, la volen alimentar.

· llibres creatius per a compartir amb infants


   Juego de la escultura, Hervé Tullet (Phaidon)

   No hace mucho tiempo, Jimmy Liao (Barbara Fiore Editora)

   Sombras, Suzy Lee (Barbara Fiore Editora)





· llibres que alimenten la creativitat


   Caos, Keri Smith (Paidós)

   El libro de los colores, Sophie Benini (Thule)

   The Pocket Scavenger, Keri Smith (Paperback)

   Roba cómo un artista, Austin Kleon (Aguilar)




· anatomia de la creativitat


   Arte y creatividad en Reggio Emilia, Vea Vecchi (Morata)

   La imaginación y el arte en la infancia, Lev Vygotski (Akal Básica de Bolsillo)



· ciutat i creativitat


   Creaticity, Kognitif (Lemo)

   Street Art, Carlsson, Louie (Editorial Gustavo Gili)

   Trespass, Mc Cormick, Schiller i Senno (Taschen)

   Urban Creativity Experience, Kognitif (Lemo)



Desitjo de tot cor que si us aventureu a explorar les pàgines d'algun d'aquests llibres, en gaudiu tant com nosaltres ho hem fet!


Si voleu més llibres per a alimentar la creativitat no dubteu a llegir...





I si voleu crear un raconet de lectura amb encant...






dissabte, 11 abril de 2015

seed bombing · jardineria de guerrilla

Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d'elles se li ocorre la fantasia de despertar. 
Antoine de Saint-Exupéry.

L'estiu passat vam fer targetes amb paper plantable casolà: paper amb fulles, flors i llavors. La idea és senzilla, pots plantar la targeta i, si cuides un xic la terra on l'has plantat, veuràs com creixen algunes plantes. Bonic i senzill. Bé, amb alguns retalls sobrants d'aquell paper ens hem dedicat a fer una mica de seedbombing.

El seedbombing és una tècnica pròpia de la jardineria de guerrilla que consisteix en poblar de plantes teulades, patis o testos de cases abandonades. Es sol utilitzar una bola feta d'argila, terra i llavors (que s'anomena "bomba"), tot i que nosaltres després d'unes setmanes de pluges intenses vam decidir-nos a reutilitzar alguns retalls sobrants d'aquell paper de llavors. Així que ens vam endinsar a les hortes i en alguns marges que quedaven lluny dels horts i vam escampar trossets de paper de llavors, paper de flors autòctones silvestres.







Vam aprofitar una escapada que vam fer amb uns amics per a repartir el paper de llavors. Això sí, després de repartir el paper (i de tirar-hi un rajolí d'aigua per sobre per a desfer un xic la cel·lulosa i humitejar les llavors) els nens estaven molt emocionats, tan emocionats que diria que vaig fer curt de retalls... sort que sempre ens quedarà la natura com a parc!

Abril del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no pots deixar de veure...

Paper plantable casolà * paper reciclat amb flors i llavors *

Land Art Urbà.

La natura com a parc · Cultureta

#pedrafeliç · the #happystone project

The Seed Bomb · Mossy

dissabte, 4 abril de 2015

circuits d'aigua · a l'estil animal ·


Aquest estiu vaig llançar-vos una invitació a jugar amb l'art efímer i el moviment: els circuits d'aigua. En aquesta ocasió, hem donat un petit tomb a la proposta i l'hem vestit d'animals!

Aprofitant les formes i els traçats de la pista de bàsquet hem fet i desfet animals i animalons, i els nens i servidora ens vam dedicar a explorar les seves possibilitats de joc: recórrer les línies marcades pedalant més fort, frenant...

Un peu a l'expressió. Un peu a l'art urbà. Un peu al joc motriu.











Crear, observar com les creacions canvien, s'esvaeixen i s'evaporen, i jugar a afegir-hi detalls, o esperar que desapareguin... jugar a resseguir els traçats, córrer, saltar, pedalar, impulsar-se... una proposta senzilla que recuperem amb l'arribada del bon temps.

Si us ha agradat aquesta proposta, no podeu deixar de llegir...

Reinventant els camins quotidians.

Descalços en l'art, el cos, el moviment.

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

diumenge, 22 març de 2015

guix-a la ciutat


Perquè podem. Perquè volem. Perquè estem empatxats del gris. Perquè la publicitat no ens demana permís per a cantar-nos les virtuts de qualsevol producte, de qualsevol estereotip. Perquè és un joc. Perquè és art. Perquè és un regal. Perquè ens ho passem bé. Perquè els carrers són nostres. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que estigui viva. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que em parli. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que els seus habitants em parlin. Perquè la ciutat ha d’esdevenir un canal per a la comunicació. Perquè vull una ciutat rebosant de llum, de color i d’art.





















Per tots aquests motius, quan sortim de casa per a explorar la nostra bonica ciutat procuro portar sempre guixos a sobre. 

 Maig del 2014. Gener - Març del 2015. Sis - set anys. 

Si us ha agradat aquesta proposta, no deixeu de visitar...





dijous, 12 març de 2015

El tacte del graffiti.


Anem sempre amunt i avall. Amb pressa, de pressa, a fer això, a fer allò, ràpid... no hi ha temps per a aturar-se a mirar, a escoltar, a tocar... Tocar. Tocar aquell acte íntim i proper. Toquem allò que ens agrada, que tenim a l'abast, que ens atrau. Toquem i percebem una textura, una temperatura, una firmesa concretes. Toquem malgrat que la norma és no tocar. No molestis, no parlis, no toquis, NO TOQUIS!

D'entre totes les coses que està prohibit tocar, una. D'entre totes les coses que està prohibit tocar, l'art. L'art no es toca. No es pot tocar. Es trenca, es malmet, es gasta.

L'art urbà ens ofereix la possibilitat de trencar aquesta norma, portser perquè l'art urbà en si mateix trenca totes les normes. Tocar. Perquè tenim dits, tenim mans, tenim pell... i volem tocar. Però sobretot perquè podem tocar.


















A través del tacte podem establir un diàleg amb l'art. Si podem resseguir els traços, podem traçar les formes i podem palpar els colors; podrem vincular-nos a una peça, podrem reproduïr els gestos que l'artista ha utilitzat. Potser justament d'aquesta manera, un graffiti esdevé una provocació: no a nivell social, sinó a nivell íntim i personal. No tan sols ens explica una història, podem recrear el seu procés de creació.

Acostar-se a escoltar la peça, amb els ulls oberts, amb els ulls tancats, tocar-la, resseguir-ne els traços, tocar els colors, el tacte de la paret sota el gruix de pintura, el tacte de la pintura, observar la gradació de color, observar com la temperatura de la peça varia entre el dia i la nit (o entre l'exposició al sol a l'ombra), aixecar la vista enlaire per a abastar-ho tot, passejar els dits, estirar-se per a tocar la part alta, saltar per a arribar més amunt, acaronar el text, allunyar-se per a observar... Tocar i sentir l'art. El tacte de l'art. Sentir i escoltar la seva poètica, el seu batec. El batec del graffiti. El tacte del graffiti.

Juliol del 2011, quatre anys; Desembre  del 2014 i Març del 2015, set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre...

Descalços en l'art, el cos, el moviment. 

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors ·