divendres, 28 d’agost de 2015

Retrats Land Art



Una de les propostes que ha tingut més força i personalitat aquest estiu que ens hem centrat en el retrat és la de fer composicions amb el retrat en ment.

Fer una composició és un treball creatiu que ens mostra un ampli ventall de processos i relacions entre ells, però també ens permet explorar i allargar el procés creatiu durant llarga estona, mastegant-lo, retocant-lo, posposant-lo, definint-lo i perfilant-lo, reprenent-lo més tard... Una composició es fa amb objectes que esdevenen significatius i importants simplement pel fet de ser utilitzats... o amb objectes que són prou significatius i importants com per a ser utilitzats, perquè ningú pot saber on comença i on acaba la màgia d'un objecte o material, la bellesa és als ulls de qui mira, diuen.

Composicions-retrat n'hem fet diverses aquest estiu, però em centraré en una en concret que vam anomenar Terri Terraman Jessica. Quant al nom... bàsicament ens vam jugar l'ordre dels noms proposats per tots tres a cara o creu amb una moneda que vam trobar-nos allà, no hi ha més. El mot Terri ve de Terra però també és un homenatge al riu Ter. El mot Terraman ajunta el concepte anterior amb el mot anglès Man (home), com en un intent d'anomenar-lo home de terra. El mot Jessica, és un nom escollit en honor a el personatge d'una pel·lícula d'animació que durant un temps, va tenir un gran èxit a casa.

La idea va néixer després de jugar amb el fang i l'aigua del rierol, quan vam trobar una petita clariana, amb algunes fulles. Recordant la frase de la Llum que relacionava la forma dels ulls amb les fulles, de seguida va sorgir la idea de considerar aquelles fulles com a ulls, i van esdevenir el punt de partida per a la composició. Diuen que els retrats sempre es comencen pels ulls... perquè si aquests no surten bé no paga la pena continuar i més val recomençar de nou.

La resta del procés: un salt d'aigua. Una petita però constant ampliació, una contínua modificació i reajustament de la idea. Afegir i treure, buscar i rebuscar entre les pedres, els pals i les fulles aquells objectes amb una forma més adient per a la imatge mental que s'havia fet cadascú de nosaltres, però d'altra banda, aprendre a col·laborar i treballar plegats en un projecte que a mesura que va avançant guanya en complexitat.

De la composició més senzilla on els mateixos peus o un tros de canya fa de boca, al debat col·lectiu sobre la conveniència de que llueixi pestanyes, dents, ullals de vampir, o sobre quina hauria de ser la forma dels llavis.


















Compartir un temps. Un espai. Una idea. Un projecte.

Vincular-se emocionalment amb el temps. L'espai. La idea. El projecte.

Ara sabem que hi ha un ésser anomenat Terri Terraman Jessica que habita entre el riu Ter i el rierol de la Cabanya (que és com anomenem a aquest lloc, malgrat no hi ha cap cabanya). Sabem que té unes pestanyes generoses i que en determinats moments li creix un ullal de vampir. Sabem que li agrada la vida vora el riu i que li importa més aviat poc la moda. Sabem que té una vida interior rica i que és tan feliç allà que no somia amb tenir cames per a marxar cap a una altra banda.

Juliol del 2015. Set anys i mig.

Si t'ha agradat aquesta proposta t'agradarà...










diumenge, 23 d’agost de 2015

Els llavis.

"Cap llavi crema com els vermells de l´amor meva quan dóna el bes."
Joan Salvat-Papasseit. Fragment de La carn fa carn.



FORMA I COLOR. L'EMPREMTA: EL PETÓ.

La forma i el color dels llavis són peculiars i característics. 
Si hi ha una manera de capturar-ne la forma és a través de la seva empremta: el petó. 
Davant la impossibilitat de capturar el color junt amb la seva forma, ens aproximarem al color dels llavis de diferents maneres: barrejar colors en la recerca d'un color similar, observar el color d'alguns pintallavis i com aquest color llueix sobre els propis llavis, escollir colors i observar els que emprem  per a dibuixar alguns llavis i exposar algunes de les seves qualitats sobre la paret de pissarra...

LA FORMA: REPRESENTACIÓ.

Dibuix esquemàtic d'uns llavis després de la seva observació.

Llavis petits i llavis grans. Boca petita i boca gran.

Molts llavis. Plens i buits de color.

EL COLOR: APROXIMACIÓ.

Recerca del color dels llavis a partir de la barreja de diferents colors: groc, rosa, lila i taronja. 
Pintura sobre paper d'alumini.

Utilització del color creat per a pintar uns llavis sobre una mini-tela muntada sobre un bastidor.

Els llavis imaginats. Els llavis perfilats.

L'EMPREMTA: EL PETÓ.

Pintallavis sobre els llavis.

Petó sobre mini-tela amb bastidor.

L'empremta dels llavis és el petó.

COL·LECCIÓ DE COLORS I FORMES DELS LLAVIS.

Col·lecció de llavis, petons, pintura i pintallavis sobre tela.

Col·lecció de petons sobre mirall.

Col·lecció de possibles colors dels llavis. Colors imaginats, aproximats, possibles, colors reals i alguns dels colors que es poden lluïr. L'observació dels nens ha sigut que el més semblant era el guix inferior.

QUALITATS DELS LLAVIS.

Els llavis són flonjos, tous, de color taronja vermellós i el superior té la forma de 2 volcans. Si bé les qualitats que els nens han observat amb més cura són les visibles (forma i color) també n'han observat d'altres més tàctils o sensorials, com la tovor o flonjor; quedant la mobilitat en un pla més discret.

(A vegades els llavis s'amaguen darrera els bigotis... serà la timidesa una altra de les seves qualitats?).

Agost del 2015. Set anys i tres quarts.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...



divendres, 21 d’agost de 2015

Créixer Creant. Pensament i acció creativa.


Després de la fantàstica acollida que va tenir l'hivern passat el curs "Créixer Creant: l'infant com a ésser creatiu" aquesta tardor tindrà lloc "Créixer Creant. Pensament i acció creativa", un curs més centrat en l'exploració del procés i el pensament creador i creatiu.

Créixer creant amb la voluntat d'explorar l'acció creativa però també el pensament que la sustenta, bé sigui el pensament infantil o adult.

Créixer creant per a explorar els mecanismes de la creativitat i la seva manera d'expandir-se i traduïr-se en una manera creativa d'afrontar la vida i la quotidianitat.

Créixer creant per a explorar estratègies i maneres d'explorar i explotar el pensament creatiu dins i fora de l'àmbit educatiu.

Créixer creant valent-se de diferents estris, eines i tècniques per a la creació i l'expressió plàstica amb un ull a l'estètica i l'altre a la poètica.

Créixer creant per a una ciutadania activa, oberta, creativa i compromesa.



Associació de Mestres Rosa Sensat.
Av. de les Drassanes, 3. 08001 Barcelona.
Durada: 9 hores distribuïdes en tres sessions amb periodicitat quinzenal.
Dissabtes 10, 24 d'octubre i 7 de novembre de 10 a 13 h.
Les inscripcions estan obertes. 
Més informació sobre el curs aquí i inscripcions aquí.

Trobareu més informació sobre cursos, xerrades, tallers i articles publicats en aquest enllaç.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Preguntes i curiositats entorn La Gioconda.


És EL RETRAT. Quan penses en un retrat és, gairebé amb tota seguretat, una de les primeres imatges que et ve al cap. 

Pintat per Leonardo da Vinci, popularitzat per la seva acurada tècnica, l'enigmàtica expressió del seu rostre, però també pel seu robatori el 1911 l'obra coneguda com la Gioconda, la Mona LisaPortrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo ha esdevingut una veritable icona.

Per aquest motiu, com que estem centrats en explorar el retrat, no hem volgut deixar escapar l'oportunitat de gratar sota les seves finíssimes capes de delicada pintura per a... observar, pensar, investigar, imaginar, divagar...

Abans de mostrar-la als nens, he consultat algunes curiositats sobre l'obra, per a tenir algunes respostes en cas que sorgíssin preguntes. Els nens coneixien l'obra, però no en tenien un excés d'informació. Els l'he presentat impresa amb un bloc de notes al costat i dues preguntes: Què en penses? Què et preguntes?


Els seus dubtes i apreciacions han quedat recollits sobre el paper en un primer moment, i n'hem parlat durant una estona. Em centraré especialment en els aspectes més suggerents de la nostra conversa. A continuació alguns petits fragments de conversa (B és Biel, L és Llum i A és Àngela).

SEMBLA EGÍPCIA!
L - Sembla egípcia (en referència a l'expressió dels seus ulls).
B - Té els ulls amb una ratlla com la dels egiptes.
A - Es diuen egípcis.
L - I els egipcis sempre duen una part que fa una ratlla negra i que fa una mena de rínxol.
B - Si veiéssin això els egipcis... tens alguna amiga a Egipte?
A - No.
B - Vaja.
A - I la ratlla per què creieu que la té?
B - Perquè la tenia.
A - I com va aparèixer? Jo la tinc?
B - No. 
A - I com la puc tenir? (Agafo un llum i el moc a prop de la cara).
B - Ara!
L - Sí! 
B - No hi ha Sol? 
A - Com podem saber si hi ha Sol?
B - Per la ombra.
A - Aleshores mirem si hi ha ombra.
L - En té aquí (sota la cella), aquí (sota el nas), aquí (al coll)... El pintor Leonardo da Vinci pintava molt bé.
B - Però no es veu el Sol. No ho podem saber. Jo diria que no.

Sembla egípcia!

ESTÀ CONTENTA?
L - Està contenta?
A - Com veiem si una persona està contenta?
B - Per la boca.
A - Com, per la boca?
L - Perquè es doblega.
B - Perquè somriu.
A - I si no li veiem la boca?
L - Pels ulls. Els té molt oberts.
A - Els té molt oberts? Així? (somric i obro molt els ulls).
L i B - No! Mama! Para! Així fas por!
A - Doncs? Jo he obert molt els ulls.
B - Mig tancats. Quan riem estan mig tancats.
A - Creieu que somriu?
B - Sí. 
L - Se li veu a la boca. Fa una ratlla. Com un somriure.

El somriure.

FEIA VENT?
L - Fa vent dins del quadre?
A - Com ho podem saber?
L - Perquè els arbres del fons es mourien. I els cabells.
A - Com es mourien?
L - Si el vent va cap a allà, s'inclinarien així (ho mostra amb les mans sobre el paper, marca un punt i mou la mà en aquella direcció). I sí anés cap a allà, així, al revés. Però no es mouen. No pot fer vent.
A - Per què el vent mou les fulles?
L - Perquè és un vent molt fort.
A - I d'on surt la seva força?
L - Dels núvols. Fan una bufada molt forta.


EL BIGOTI.
B - Crec que li pintaré un bigoti.
A - Em sembla molt bé. 
B - Li faré d'una forma inventada (li fa).
A - Saps, hi va haver un artista que es deia Marcel Duchamp que també li va fer.
B - A la de veritat?
A - No, a una d'una postal. I li va posar a sota unes lletres que volien dir "Ella té el cul calent" (busco i li mostro la imatge a l'ordinador).
B - A veure? (Riu) Jo també li voldria escriure. Ara li faré unes ulleres. I pectorals i abdominals.


El bigoti.

EL ROBATORI.
B - La van robar?
A - Sí, el 1911. 
L - I van capturar el lladre?
A - Sí. Quan volia vendre el quadre.
B - I es va emportar tot el quadre? 
L - Era molt gran?
B - Sí, deu ser molt gran! Gegant!
A - No és molt gran. I va deixar el marc tirat en una escala. Només es va endur la tela. I en van fer còpies, per a vendre-les.
L - I va vendre la de debò?
A - Diuen que no. Que la que hi ha al museu exposada és l'original.
B - Jo voldria anar a aquest museu i fixar-m'hi molt bé (i agafa una lupa que té per a observar insectes i es dedica a observar la còpia que li he imprès acuradament durant un parell de minuts). Sí. És autèntica. Una fotocòpia autèntica.

És autèntica. Una fotocòpia autèntica.
L'exercici d'observar un retrat ens pot donar molta informació sobre la figura retratada, però també sobre l'artista i la relació que aquest tenia no només amb el subjecte retratat, sinó amb el seu temps. 
Igualment, ens dóna molta informació sobre qui som nosaltres, com afrontem l'art, la bellesa i quines preguntes ens fem. 

Les preguntes... 

Algunes encaminades a intentar comprendre millor l'obra en si... per què ella té aquesta expressió? Com podem saber que és l'obra vertadera? 
Unes altres preguntes tractaven d'aprofundir en aspectes concrets de la vida a la terra, vigents encara avui en dia: la llum, el sol, l'ombra, el vent...
D'altres centrades en el comportament i l'essència humana: com som els humans actuals, com éren aleshores... i les altres cultures? Què mou a algú a alterar o robar una obra d'art? 

El més important d'una pregunta és que en generi una de nova.

Agost del 2015. Set anys i tres quarts.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us deixeu perdre...



dijous, 13 d’agost de 2015

El nas.

"Érase un naricísimo infinito,
Frisón archinariz, caratulera,
Sabañón garrafal morado y frito."
FRANCISCO DE QUEVEDO.

Trobar.
Mirar atentament.
Escrutar.
Tocar.
Resseguir.
Buscar.
Rebuscar.
Pensar. 
Dibuixar.
Crear.
Comparar.








"El nas és com un embut (però al revés!). Té dues formes geomètriques: primer un rectangle i després un triangle. " 
Llum, 7anys i mig.
Agost del 2015.

Si vols saber més sobre els retrats o sobre el nas i l'olfacte, pots llegir...