diumenge, 17 de maig de 2015

Monoimpressió Floral

Com cada any, la nostra ciutat es vesteix amb les flors. Una de les propostes que us porto avui, per a rendir tribut a les flors, és la monoimpressió floral. La monoimpressió és una tècnica d'estampat que ens permet crear un nombre limitat de còpies d'un mateix motiu.

El procediment es basa en crear un motiu sobre una superfície no porosa (una rajola, una safata de plàstic o de poliestilè són suports vàlids i molt utilitzats) i traslladar-lo sobre un suport (paper, roba, tela, etc.) aplicant-hi una mica de pressió. 

Nosaltres ens hem centrat en fer-ho de dues maneres: crear els motius lliurement dibuixant-los amb els dits o amb bastonets de cotó sobre una rajola i posant flors sobre la rajola (plena de pintura per a que s'hi adhereixin) i aplicar pintura d'un altre color per sobre (per a crear el negatiu). En tots dos casos cal tenir present que la imatge resultant serà un negatiu del motiu creat (es veurà invertida). Aquest procés va sorgir de manera improvisada durant el transcurs d'una sessió de pintura col·lectiva.



Crear flors. Crear amb flors. La bellesa i l'art es troben de nou. 

Maig del 2015. Set anys. 

Si t'ha agradat aquesta entrada no pots deixar de visitar...

dimecres, 13 de maig de 2015

The magical creative frustration.

Aquesta entrada és en anglès. Si la vols llegir en català, la trobaràs aquí. Enjoy!

Creative action is not simple, easy nor plain. Creative action crystallizes an idea on the creative mind and gives it to the body, which has to capture, and exteriorize it making use of some kind of language. When this action represents a challenge but is adapted to the individual abilities, it can produce the flowing state. When it does not adapt to their individual abilities or the language that we want to use is not known enough, the result may not correspond to the expectations, and creative frustration can appear.

The occurrence of the frustration feeling related to creative act is positive for the creator, regardless of whether who suffers it is an adult or a child. It shows that there is an expressive intention, there is an expectation and self-criticism: facts inherent to the creative experience. In my opinion, there’s no need to prevent frustration because feelings have to be expressed: feeling frustration is normal and healthy. What is needed is to learn to manage and exteriorize this frustration: the feeling is licit, but maybe the way it is expressed (anger, aggressivity, destructive behaviour) it is not. 

Creative act is like a magic trick, that turns routine and quotidianity into something sublime, but to which we owe devotion and practice. In the following lines i’ll throw some reflexions about how to accompany that kid who is going through a creative frustration moment, and I will do it emulating the great magicians: with the trick (what you can see) and the prestige (what magically works and nobody can see). 


I want to share with you a reflection from Ana from Babble Dabble Do:
My advice is to not give up but rather to keep trying. Usually the best breakthroughs  come after failure, this is something I remind my kids oftenly. Failure is an important part of the creative process!

When we refer to creative action and children it should be a principle to put more emphasis on promoting the experience itself instead of the resulting product. If we allow children to explore, try and experience on its own, the resulting creative experience is much more gratifying, and since failure is part of this process, it’s necessary to give it visibility, importance and presence. 


When I see that my kids are heading to creative collapse, i just try to get close to them. I don’t speak, I only listen. 

At any time in our lives we all have faced a blocking moment and have felt the necessity of exteriorize our deception or frustration, so we can easily put ourselves in the kid’s place. In this moment, the last thing he wants is somebody looking for the bright side and proclaiming the virtues from what he has made. Only after expressing their feelings, we can help him turning the tables. And if finally we decide to talk, we have to be careful and make open-ended questions (- What can you tell me about your drawing? - What would you like to explain? - How much taller you want your tower to be? etc.) for any misinterpretation from our side can feed the feeling again. 


Barbara from Art Bar makes a really interesting contribution related to this point:
I decided to just start leaving specific materials out and cover the table with paper. So he had a big surface to work on (not just a small piece of paper) and then I would put out paint, or an array of crayons in a rainbow, or a new set of markers that he hadn't seen yet. Each time, I would just mention to him that there was a new material on the table and if he wanted, he could paint whatever he wanted and wherever he wanted... no right or wrong, no staying in the lines. It sort of worked, I mean...he started these big scribble drawings. He started using his whole body because he had the whole table to work on. He splattered, scribbled, made a lot of stairs, wrote his name, wrote the names of his favorite hockey teams. There was nothing fantastic about what he was creating, but at least he felt freed up and was making something! It's still a work in progress. The other day i asked him to write a card for a friend. Instead of drawing pictures (which he used to do) he used this whole box of stickers that I have. He covered the page and spent a lot of time on it. So i'm just trying to keep him involved in creativity, but it's very loose. My opinion is that creative frustration happens when you don't get the results you want, the picture in your head.

It’s possible that you go through a stage in which frustration becomes recurrent, it can even involve a little blocking, or underestimation of their own possibilities. We can try offering new materials, trying new space rearrangings… Let them manipulate objects, thinking with their hands is also a well known and widespread practice among groups of people who earn their living with creative jobs.


I have a small, beautiful pencil, decorated with some washi tape. It’s quite small and working with it it’s a feat itself. In moments of frustration, I use it to work on the same project that’s putting me on trouble, or to make some scribbles on a sheet of paper. I offer it to the kids when I see they are about to collapse. It’s not seeking a way out to the problem, is looking for a new problem and distract attention. 

Moving momentarily attention is a good way to refresh ourselves. Focusing on a new problem permits us to take distance and allows the solving magic to act in the background.


Once I gave my kids mimosa to manipulate, watch closely with a magnifier lens, and draw it. The process got twisted because frustration appeared, so I turned it into “burn” the mimosa: I offered them scissors to cut it and paint to use the flowers as a brush. This second process was rich and peaceful because they were not focused on what but on how.

The hardest part is to abandon the idea, to break it, to postpone it, “to burn it”. But often is the most effective: stop, take a bath, have an ice cream or take a walk. During the time in which we apparently disconnect, the mind continues to work. Looking for strategies to solve the problem. The mind submits (the object, the idea, the work in progress) to a transformation. 

Creating is a rich, complex and nourishing process. Also it is exhausting, frustrating and desperating (sometimes). Creating, as Vygotsky said, is to crystallize an idea, and it means that this idea exists inside the mind of someone much before it gets projected. And everyone knows how delicate is crystal. Crystal is resplendent, translucent and delicate. Just like an idea. 

Maig del 2015.

If you want more information about creativity, failure and frustration, you can read...

diumenge, 10 de maig de 2015

Taller "L'Art Urbà al teu abast" · "Street Art at your reach" workshop.

Tinc el plaer de poder participar en la cinquantena edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Us proposo acompanyar-me en una aventura-taller sobre Art Urbà que tindrà lloc el dimecres 8 de juliol a Barcelona. 

Esbrinarem què és l’Art Urbà, on rau el seu poder encantador i com impregnar-nos i encomanar la seva màgia. Finalment, crearem una peça d’Art Urbà col·laborativa. Més informació i inscripcions a http://www2.rosasensat.org/pagina/50-escola-d-estiu

El taller es farà en Català i en Anglès. Oh, yeah!

·  ·  ·

I have the pleasure of participating in the 50th Summer School from Rosa Sensat. I suggest you to join me in an adventure-workshop about Street Art that will take place on July 8th in Barcelona. 

We will find out what is Street Art, where its charming power lies and how to immerse in it and spread its magic. Finally, we’ll create a collaborative Street Art piece. For more information and inscriptions go to http://www2.rosasensat.org/pagina/50-escola-d-estiu

The workshop will be in Catalan and in English. Oh, yeah!

dijous, 23 d’abril de 2015

Obrar la màgia.

Feliç Diada de Sant Jordi!

Quina cosa més sorprenent és un llibre. És un objecte pla, fet a partir d’un arbre, amb parts flexibles a en les que hi ha impresos un munt de curiosos gargots foscos. Però hi dones una ullada i entres en la ment d’una altra persona, potser algú que va morir fa milers d’anys. A través del mil·lenis, un autor parla clara i silenciosament dins el teu cap, directament a tu. L’escriptura és potser la més gran de les invencions humanes, vinculant persones que no es coneixen entre elles, ciutadans d’èpoques distants. Els llibres trenquen els grillons del temps. Un llibre és la prova que els humans som capaços d’obrar la màgia. 

Carl Sagan 


Més Sant Jordi...

Feliç Diada de Sant Jordi 2013. 

Sant Jordi 2013. Roses i llibres.

Sant Jordi 2014. Punt de llibre de roses grapades. I una iniciativa solidària.

dilluns, 20 d’abril de 2015

Encara més llibres per a alimentar la creativitat.

S'acosta la diada de Sant Jordi i m'aventuraré a fer-vos algunes recomanacions. Val a dir, que procuraré cenyir-me al camp creatiu, com ja vaig dir l'any passat, hi ha un munt de persones que us poden recomanar llibres amb molta més gràcia que servidora...

Els llibres que us vull recomanar són petites joies que d'una manera o altra es relacionen amb la descoberta o la redescoberta de la pròpia creativitat i que la poden, la saben, la volen alimentar.

· llibres creatius per a compartir amb infants

   Juego de la escultura, Hervé Tullet (Phaidon)

   No hace mucho tiempo, Jimmy Liao (Barbara Fiore Editora)

   Sombras, Suzy Lee (Barbara Fiore Editora)

· llibres que alimenten la creativitat

   Caos, Keri Smith (Paidós)

   El libro de los colores, Sophie Benini (Thule)

   The Pocket Scavenger, Keri Smith (Paperback)

   Roba cómo un artista, Austin Kleon (Aguilar)

· anatomia de la creativitat

   Arte y creatividad en Reggio Emilia, Vea Vecchi (Morata)

   La imaginación y el arte en la infancia, Lev Vygotski (Akal Básica de Bolsillo)

· ciutat i creativitat

   Creaticity, Kognitif (Lemo)

   Street Art, Carlsson, Louie (Editorial Gustavo Gili)

   Trespass, Mc Cormick, Schiller i Senno (Taschen)

   Urban Creativity Experience, Kognitif (Lemo)

Desitjo de tot cor que si us aventureu a explorar les pàgines d'algun d'aquests llibres, en gaudiu tant com nosaltres ho hem fet!

Si voleu més llibres per a alimentar la creativitat no dubteu a llegir...

I si voleu crear un raconet de lectura amb encant...

dissabte, 11 d’abril de 2015

seed bombing · jardineria de guerrilla

Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d'elles se li ocorre la fantasia de despertar. 
Antoine de Saint-Exupéry.

L'estiu passat vam fer targetes amb paper plantable casolà: paper amb fulles, flors i llavors. La idea és senzilla, pots plantar la targeta i, si cuides un xic la terra on l'has plantat, veuràs com creixen algunes plantes. Bonic i senzill. Bé, amb alguns retalls sobrants d'aquell paper ens hem dedicat a fer una mica de seedbombing.

El seedbombing és una tècnica pròpia de la jardineria de guerrilla que consisteix en poblar de plantes teulades, patis o testos de cases abandonades. Es sol utilitzar una bola feta d'argila, terra i llavors (que s'anomena "bomba"), tot i que nosaltres després d'unes setmanes de pluges intenses vam decidir-nos a reutilitzar alguns retalls sobrants d'aquell paper de llavors. Així que ens vam endinsar a les hortes i en alguns marges que quedaven lluny dels horts i vam escampar trossets de paper de llavors, paper de flors autòctones silvestres.

Vam aprofitar una escapada que vam fer amb uns amics per a repartir el paper de llavors. Això sí, després de repartir el paper (i de tirar-hi un rajolí d'aigua per sobre per a desfer un xic la cel·lulosa i humitejar les llavors) els nens estaven molt emocionats, tan emocionats que diria que vaig fer curt de retalls... sort que sempre ens quedarà la natura com a parc!

Abril del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no pots deixar de veure...

Paper plantable casolà * paper reciclat amb flors i llavors *

Land Art Urbà.

La natura com a parc · Cultureta

#pedrafeliç · the #happystone project

The Seed Bomb · Mossy

dissabte, 4 d’abril de 2015

circuits d'aigua · a l'estil animal ·

Aquest estiu vaig llançar-vos una invitació a jugar amb l'art efímer i el moviment: els circuits d'aigua. En aquesta ocasió, hem donat un petit tomb a la proposta i l'hem vestit d'animals!

Aprofitant les formes i els traçats de la pista de bàsquet hem fet i desfet animals i animalons, i els nens i servidora ens vam dedicar a explorar les seves possibilitats de joc: recórrer les línies marcades pedalant més fort, frenant...

Un peu a l'expressió. Un peu a l'art urbà. Un peu al joc motriu.

Crear, observar com les creacions canvien, s'esvaeixen i s'evaporen, i jugar a afegir-hi detalls, o esperar que desapareguin... jugar a resseguir els traçats, córrer, saltar, pedalar, impulsar-se... una proposta senzilla que recuperem amb l'arribada del bon temps.

Si us ha agradat aquesta proposta, no podeu deixar de llegir...

Reinventant els camins quotidians.

Descalços en l'art, el cos, el moviment.

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.