#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Rentant la taula i descobrint el joc sensorial en la quotidianitat.


Les experiències més gratificants solen ser aquelles que estableixen un diàleg net i d'igual a igual amb els nostres interessos, amb el nostre estat anímic, amb el nostre moment present. La quotidianitat està banyada d'instants que són un regal per als sentits. Quan el temps no té pressa ni sentit podem retrobar-nos amb aquests moments i deixar-nos portar ben lluny de la seva mà. Quan el que importa és el que atravessa les parets de la pròpia pell i del propi cos podem aprendre amb els cinc sentits. Quan permetem a la quotidianitat convidar-nos a descobrir de la seva mà i amb ulls renovats els moments preciosos que ens regala, es pot dir que la reconeixem i li retornem l'estatus que li correspon.

Un fet tan senzill i quotidià com pot ser rentar una taula pot esdevenir una experiència fabulosa de joc sensorial. Si no hi ha temps, o si hi ha tot el temps del món.

Estava preparant la taula per a una proposta nova. L'estava rentant, quan la Llum em va dir que li encantaria fer-ho ella.

No caldria dir que la vaig convidar a fer-ho.


  
Les sensacions ràpidament van atravessar les portes de la seva pell.

I el contacte directe amb el sabó es va convertir en una necessitat.

L'exploració i la curiositat es vesteixen d'acció. 

Tocar.

Jugar.

Empremtes.

Rastres.

Dibuixos, lletres i paraules es van afegir al procés.

Els processos inclouen tots els elements que hi ha sobre la taula. El sabó que hi ha dins l'esponja surt en apretar-la.

La sensació fabulosa de sentir com l'esponja llisca sobre la taula.

Una vegada i una altra. Dibuixant camins imaginaris, cercles efímers i traços capriciosos i casuals.

Amb gestos amples, aprenent amb tot el cos: no només amb els braços que mouen l'esponja, sinó també amb tot el cos que acompanya els moviments. 


Aquesta experiència es va allargar durant més d'un quart d'hora. Imagina un món sense temps. Imagina un joc sense temps.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

2 comentaris:

  1. És la poesia de la vida quotidiana... Quines fotografies més boniques d'un fet tant senzill al que habitualment no hi posem gens d'atenció. Gràcies per aquesta proposta que d'entrada, no sembla gaire glamurosa, però que amaga una gran quantitat de matissos per explorar! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la bellesa del dia a dia, i sobretot és descobrir petits plaers amagats en els fets més comuns i quotidians. Perquè no només cal que una criatura vulgui rentar la taula: cal donar-li a aquest fet la importància que es mereix, cal disposar de "no temps" per a gaudir de la proposta i convertir-la en un joc...
      Petons!

      Elimina

Digues la teva!