#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 5 d’agost de 2014

* * * el racó de lectura * * *


Ara us confessaré un secret: jo sóc una Jackie. I no us penseu, no ho dic perquè tingui el glamour de la Jackie Onassis, ni perquè visqui al límit com la Jackie Brown (Street life is the only life I know... us recomano especialment la banda sonora de la peli, potent i carregada de força), ni tan sols perquè sàpiga fer les fantàstiques acrobàcies-karatèciques d'en Jackie Chan... no. El meu cas, és molt pitjor (i més perillós, si cap!). Jo sóc una Jackie perquè "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-què i "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-quantos.

La major part de les meves vacances comencen amb un "Vull canviar de lloc tal moble" i acaben amb mig pis pintat, una visita fugaç a Ikea i una família que tremola només de sentir-me obrir la boca. Sí, aquesta sóc jo quan estic de vacances. Potser haureu notat el silenci d'aquests dies: ha aflorat la Jackie que viu en mi. La conec, i m'encanta, tot i que deixa esgotat al meu marit, a la meva mare i als meus germans. Diu que vol endreçar un calaix de la cuina i acaba pintant el menjador. Li agrada posar ordre, pintar, llençar coses. Crec que és feliç amb la pell tacada de pintura i la casa desmuntada: els llibres al lavabo, el passadís ple de mobles, i els quadres apilonats al costat del llit. Ha llençat moltes coses, fet que em fa feliç: igual que ella, jo sóc també una gran tiradora. Si mai voleu saber la meva opinió sobre on guardar quelcom preuat més us val no preguntar-me, a no ser que vulgueu un suggeriment d'en quin contenidor l'ubicaria. Suposo que el fet d'haver-me traslladat un nombre gairebé infinit de vegades en els meus 33 anys de vida fa que no sàpiga estar-me en un lloc igual més d'un parell de mesos i que no em costi desprendre'm de les coses.

Bé. Tot això us ho explico perquè de canvis n'hem fet (i n'estem fent) molts, tots a millor: els nens creixen i les seves necessitats també. Igual que les nostres, i d'aquesta manera anem recuperant i redescobrint parcel·les d'individualitat. Mica en mica us explicaré els canvis i els seus motius.

Començaré per un racó que se'm ha resistit durant molt de temps fins que, per art de màgia, tot ha quadrat: el racó de lectura. Fa temps en vam crear un a l'exterior, i després en vam crear un dins d'una tenda... però aquesta vegada la seva ubicació és definitiva (bé, definitiva fins que la Jackie decideixi que ha de passar a millor vida).

Per què un racó de lectura? Perquè és un espai que convida i acull. 
Un espai on acomodar-se i relaxar-se, on abandonar-se a la lectura.

Ara una mica d'ordre. Ordenar els llibres per colors els resulta fàcil a ells i és estèticament deliciós. Un win-win! 

Aquest és l'aspecte general del raconet. No em direu que no és encantador.

Alguns dels detalls que el vesteixen: plantes, la paraula VIU i una deliciosa il·lustració de la gran Apanona!

De dia, la llum es dibuixa a través de les cortines i és deliciosa.

I quan el dia s'amaga, la llum vesteix de nou el racó.

A part d'una lampadeta, hem penjat els llums de nadal (de debò!). 

I a devorar els llibres un rera l'altre.

Nyam!

El racó de lectura acull i acompanya els infants, els ajuda a trobar un lloc i un espai per a viure les més grans aventures sense moure's de casa. 

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquest racó, no deixeu de visitar...

Un racó de lectura improvisat (a l'interior d'una tenda). 

Improvisant un racó de lectura a l'exterior.

Un lloc per llegir. - Apanona blog

Contes i racons de lectura - P'tit gat.

Reading Nooks. - Mommo Design.

Recull de racons de lectura a Pinterest.

Nota: en aquesta entrada hi ha com a mínim una paraula inventada. Sí. Quina creus que és?

10 comentaris:

  1. Crec que no s'ha publicat el comentari d'abans... :(
    Et deia que tens uns fills molt grans ja
    I que jo també sóc una jackie! Estic de rodriguez i la casa de cap per avall.... entre altres fent un racó de lectura que per força canviarà, perquè sóc una jackie i perquè la muntem a la part de dalt de la llitera, aprofitant que de moment és un llit que no es fa servir...
    Bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, Roser, estic ben emocionada! D'una banda, perquè no estic sola, i això de ser una Jackie és molt millor i més interessant quan saps que no estàs sola. I d'altra banda, perquè em moro de ganes de veure el vostre raconet de lectura, estic segura que serà tan inspirador com els que ens has presentat!
      Bon estiu, i força Jackie!
      :-*

      Elimina
  2. Que bó lo de la JAckie! aquesta definició és perfecta jaja.
    El racó de lectura t'ha quedat molt bonic i acollidor, i la idea dels llums de Nadal ja me l'he quedat
    Ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaah, Pitavola, és que sóc una Jackie des de fa molts anys, jo... ;-)
      Aquesta era la idea, crear un espai acollidor, que convidés als nens a anar-hi. De moment té molt d'èxit, espero que no sigui per la novetat i que mantingui el seu atractiu. La idea és buscar unes llums blanques (pels volts de Nadal) i substituïr-les per aquestes... a veure si tinc sort!
      Petons a grapats!

      Elimina
  3. Ei, que xuli us ha quedat !!!! jo m'apunto al club de les Jakeis .... que hauries de veure com tinc la casa i com tremola el Ramon quan arriba de treballar, jeje.
    Nosaltres també tenim les llums de Nadal penjades tot l'any , les nostres a sobre la taula de llum, tenen un efecte súper xulo !

    Nosaltres de racó de lectura no en tenim , els llibres estan distribuïts per diferents racons de la casa : prestatgeries, cistells, caixes de fusta ... Tant al David com per a mi ens és impossible llegir sempre en el mateix lloc i molt menys fer-ho en una cadira normal , canviem de postura a cada moment , el cul d' en Jaumet vaja .... no podem ni estar quiets asseguts més d'una hora al cinema ....

    Ah però ...els teus peques, no tan peques, queden millor que la decoració , jejej

    Petonets !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Jackie, a Jackie, ja m'ho imagino, ja que tremola el Ramon! Però anar a dormir esgotada cada nit és fantàstic!
      Així teniu mini-racons de lectura! Una idea interessant i per a aprofundir... A la Llum no li costa gens, quan una cosa li interessa es pot estar hores en la mateixa habitació i postura... i en Biel... en Biel necessita moviment. S'asseu, s'aixeca, se'n va, torna... I sí, la Llum i en Biel acaben de guarnir el raconet <3
      Molts i molts petons!

      Elimina
  4. Molt bo això de la Jackie, pel que veig som moltes al club! Si jo t'expliqués... Us ha quedat un racó preciós, segur que els nens l'amortitzen moltíssim. Però això d'ordenar els llibres per colors crec que és el terror de qualsevol filòloga o bibliotecària... Una super abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaaah, el club de les Jackies, ens haurem de fer un carnet... bé, no, amb la targeta de l'Ikea family passem XD
      Hahahaha, sóc el malson de les bibliotecàries! Doncs resulta que com que tinc memòria fotogràfica (o això sembla ser) ubico els llibres perfectament perquè sé com és qualsevol dels llibres que tinc a casa (SÍ, ELS LLIBRES DE LECTURA TAMBÉ ELS TINC PER COLORS! MUAAAAAHAHAHAHAHA! Els de treball-estudi-consulta no, eh? Els tinc per temàtiques! Però la resta... Double rainbow oh my god!) així que els tinc per colors però sé perfectament on els tinc. Coses del meu cap.

      Elimina
    2. I com que sé que t'agraden els arcs de Sant Martí, et dedico un parell de vídeos:
      Double rainbow (l'original)
      https://www.youtube.com/watch?v=OQSNhk5ICTI
      i Double rainbow en una de les seves múltiples versions musicades (per a mi la millor, la de l'Auto Tune!) https://www.youtube.com/watch?v=6g0yZDMBXiE apa! XD
      Petonets de colors!

      Elimina
  5. Realment no sé què dir: la reacció del senyor que descobreix el doble arc de sant Martí és fora de sèrie i la versió musicada és genial... Espero pel bé dels vostres veïns que quan mireu les vostres biblioteques arcdesantmartinades tingueu reaccions a un volum més baix, especialment si sou dels que us agrada llegir als vespres... :D
    Molts petons!

    ResponElimina

Digues la teva!