#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

La caixa de les castanyes.

Si fa temps que ens coneixeu, sabreu de la nostra afició per les caixes, i que amb els canvis d'estació (primavera, estiu...) acostumo a preparar-ne una. Bé, i si no ho sabeu, ara ja us ho he explicat. Doncs aquesta setmana passada vam recollir algunes (bé, bastantes) castanyes bordes i vam preparar la caixa de la tardor, o més ben dit, la caixa de les castanyes. Primer de tot els vaig preguntar si els agradaria tenir una caixa de castanyes per a jugar ara que la massa núvol que hi havia al balcó s'havia fet malbé, la seva resposta va ser un sí rotund i il·lusionat. Els vaig preguntar si sabien on podíem anar a recollir castanyes. La seva resposta va ser també afirmativa: l'any passat, vam anar a un parc amb el terra ple de castanyes, allà en trobarem. I, carregats amb una bossa, ens vam encaminar cap al parc.

No s'equivocaven: el terra era ple de castanyes!

La caixa la vaig preparar al vespre. Hi van jugar mentre feia el sopar.

I l'endemà! Vaig pensar que unes floretes hi afegirien un toc de color.

Hi vaig afegir oueres, culleres, safates, pots, així poden separar-les, agrupar-les...

Dins la bossa, són peixos que han sigut pescats!

Els agrada el tacte i sobretot classificar-les.

Mentre la bonança meteorològica ens acompanyi, la caixa la tindrem al balcó. 

A través del  joc amb les castanyes s'endinsen en l'univers aritmètic: calculen, afegeixen, resten... i ho fan enmig d'un clima màgic, gairebé sense adonar-se'n. Per cada dues castanyes una flor, ara una per cada tres, ara trec totes les flors i només hi deixo castanyes... A més, són caçadors i pescadors, capturen i alliberen les seves indefenses preses a voluntat. Toquen, comparen i pesen les castanyes, observant les seves qualitats més evidents. 

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!