#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 3 de febrer de 2013

{lab series} Explorant el mètode científic.


La frase més excitant que es pot escoltar en ciència, la que anuncia nous descobriments, no és "Eureka!" (Ho he trobat!) sinó 'És estrany...'
Isaac Asimov(1920-1996), escriptor, científic i divulgador americà.


En alguna ocasió en Biel s'ha mostrat interessat en saber com es treballa en un laboratori, i jo a través del nostre laboratori he trobat una manera d'aproximar-nos al mètode científic. El mètode científic es recolza en dos pilars (reproductibilitat i falsabilitat) i en cinc processos bàsics: observació, formulació d'hipòtesis, experimentació, extracció de conclusions i elaboració d'una teoria. Donada la seva curiositat, en alguna ocasió n'hem parlat, però és difícil d'entendre per a un nen. Així que buscant exemples, en vaig trobar un de fantàstic a la pel·lícula preferida d'en Biel: "Malson abans de Nadal".

*atenció SPOILER En un moment de la pel·lícula el protagonista descobreix per casualitat el Nadal (observació), es documenta i decideix investigar-lo recopilant material i imaginant maneres de transportar-lo al seu món (formulació d'hipòtesis), explora i investiga elements del Nadal sotmetent-los a diferents processos (experimentació), plasma els seus descobriments en una pissarra (extracció de conclusions) i finalment pren una decisió sobre com ha d'actuar per a aconseguir la seva finalitat (elabora una teoria). El procediment que segueix en Jack segueix fil per randa el mètode científic.*

Així que amb el nostre laboratori ens hem acostat una mica més al mètode científic.

Observació.
L'observació de diferents fenòmens que es dónen naturalment i que per un motiu o un altre ens criden l'atenció.

La llum del sol es veu acolorida quan atravessa els filtres. Quina diferència hi ha entre un dia ennuvolat o la llum tenyida de colors? Cap, simplement és la llum filtrada.

Floridura.

Elaboració d'hipòtesis. 
En aquesta part del procediment podem acompanyar els infants i fer petits suggeriments, preguntes, però intentant no condicionar reaccions ni suposicions: -Vols barrejar aquests elements? Què creus que passarà? Vols posar-ho per escrit per a recordar-ho?

Suposicions inicials. Després cal comprovar si són certes o no.

La tria de materials per a experimentar forma també part de la formulació d'hipòtesis: si ofereixo (jo) i combinen (ells) aquests materials pot passar...

Experimentació.
Aquesta és la part més creativa de l'experiència. Llibertat total.

Explorant reaccions. Experimentant.

Reaccions curioses que es dónen en contextos controlats i que poden corroborar o desmentir les hipòtesis inicials.

Extracció de conclusions.
A partir d'aquest moment els adults podem acompanyar als infants, el nostre paper serà el d'ajudar-los a recollir les seves impressions. Podem fer preguntes obertes: Què ha passat? Quins elements has barrejat? I després?

Recollir allò que s'ha experimentat. Es pot fer a través d'un dibuix.

O per escrit. Evidentment, són nens i tot ho passen pel filtre emocional, així que part de les seves conclusions recullen com han viscut l'experiència. En Biel va decidir arrancar les pàgines i penjar-les al laboratori per a veure-ho i recordar que volia seguir observant l'evolució del seu experiment.

Elaboració d'una teoria.
En aquest punt, podem preguntar però si deixem que la fase anterior evolucioni per si sola, les teories afloren per si mateixes. O així ho hem viscut a casa.

La Llum va preferir il·lustrar la seva teoria. Representa un embut al revés, l'aigua no pot entrar: si vols que l'aigua entri has de capgirar-lo. La teoria de la Llum es basa en què l'aigua només entra en un lloc si té un lloc ample pel que passar.

Una teoria pot ser senzilla, i si bé es basa en l'experiència, això no significa que sigui certa. Prendre-s'ho amb calma, bon humor i en bona companyia és bàsic.

L'experiència del laboratori ens ajuda a obrir-nos a noves formes de coneixement, a descobrir la manera d'acostar-nos als elements i extreure'n la informació necessària, recollint-la i documentant-la per a poder reproduïr-la en un futur. Explorar, experimentar és el camí per a descobrir i aprendre, però si l'acompanyem d'un exercici de documentació la capacitat de concentració, la facilitat per a centrar l'atenció es veu multiplicada i augmentada.

Gener del 2013. Cinc anys.

6 comentaris:

  1. Està molt bé! Tens previst publicar algun dia un procediment sencer? M'encantaria veure-ho.
    Per cert, els vostres filtres són molt xulos. Són de vidre o metacrilat? Pots dir on els heu trobat? Merci

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, elisabetsalie! Sí, tinc un munt de documentació i processos exploratius documentats sobre el laboratori: efervescència, flotació, miscibilitat... i tinc previst anar intercalant entrades sobre tot el que anem fent amb les del laboratori, seran les {lab series}. Els filtres són de plàstic (suposo que és metacrilat) i venien amb el Quimicefa que em va cagar (a mi!) el tió. Una abraçada gegant!

      Elimina
  2. Quina sort poder fer totes aquestes experimentacions a casa!
    A mi també m'agrada molt compartir l'emoció de la recerca amb els infants i la ciència és un dels camins.
    Espero amb impaciència les properes entrades ;)
    Petons de diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que és una sort, Carme. Sóc una enamorada de la ciència, me'n declaro fan incondicional. La recerca, el descobriment... l'emoció i l'adrenalina de la descoberta (que és també la del procés creatiu, o així és com ho he viscut sempre jo).
      Espero estar a l'alçada, ara em penso que estic creant una gran expectació, però serà ben senzill d'explicar!
      Petonets de dilluns (ja és dilluns, tècnicament).

      Elimina
  3. Espectacular.
    Una explicació tan senzilla i acurada del mètode científic que fins i tot un nen de cinc anys (ó dos) podrien entendre i aplicar.
    La inspiració i plasticitat de la mateixa, segueixen en la línia del bloc i no fa falta que les comenti.
    De debò... Els doctors Sagan, Asimov i Hawking, i la mateixa Lisa Simpson n'estarien satisfets.
    Per cert, he de reconèixer que el què fa en Jack Skeleton a "malson abans de nadal" és aplicar el mètode científic. No m'hi havia fixat mai.
    Un altre cop mestre del director, Tim Burton, mirant de trobar sentit a una cosa tan irracional i absurda com el Nadal.
    Merci! =D
    Turmano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Turmano.
      No et pensis, m'agrada documentar-me bé, ja saps... viquipèdia i algun que altre llibre que en alguna ocasió algú em va recomanar... sí, dels meus estimats Sagan, Asimov i Hawking. Admeto que un possible reconeixement per part d'aquestes tres personalitats seria un honor, però en cap cas igualable a un hipotètic reconeixement per part de la meva adorada Lisa Simpson, de la qual em declaro devota des de ja (qui m'havia de dir que acaronant els meus 32 anys que professaria la meva fe a una nena de vuit anys que no és filla meva...).
      Referent a en Jack Skeleton, admeto que jo no me'n vaig adonar fins fa poc. Però casualment (i feliçment), el laboratori i en Jack han coincidit en el temps, fet que m'ha facilitat enormement la tasca d'explicar als nens el mètode científic, com sempre, Burton és generós i ens regala detallets que cal trobar. Afinant la mirada.
      Merci a tu, i molts petons!

      Elimina

Digues la teva!