#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Com ens organitzem...

Més d'una vegada m'han preguntat de quina manera m'organitzo, si preparo les propostes i escenaris de joc amb els nens, si col·laboren en la recollida... i la resposta no pot ser cap altra que: depèn.

En primer lloc depèn d'ells i de mi: què volem fer? Ho hem decidit junts? O vull donar-los una sopresa? Qui ha escollit els materials, ells o jo?

Iniciativa seva: normalment se'm presenten amb els materials a la mà. "Vull/Volem fer..." 
En aquesta ocasió un experiment, idea d'en Biel: tenyim crispetes (les crispetes les vam fer per mirar una pel·lícula i en va apartar unes quantes).

El paper es tenyeix abans que les crispetes, però aquestes també acaben per tenyir-se.

Iniciativa meva: en tornar d'escola a vegades troben preparats escenaris de joc. Animals salvatges.

I animals domèstics.

Depèn també de si els materials els resulten accessibles, o de si els materials o estris són perillosos.

A vegades preparo els materials principals però els deixo alguns petits encàrrecs per fer, que ells compleixen amb passió.

Mai estan sols durant el transcurs de les propostes. Quan els materials poden comportar un perill per a ells, la supervisió és més acurada (si cap). Cadascú coneix les capacitats i limitacions dels seus fills, en aquest cas, utilitzant una plastificadora.

 I sovint, els pica la curiositat quan em veuen a mi treballar, i podem adaptar el que estem fent a les seves capacitats, cosir paper d'aquarel·la és una bona manera d'iniciar-se en l'ús de l'agulla.

I també depèn de com quedi de brut tot... i de com de fàcil sigui netejar.

Col·laborar en la recollida.

Netejant sempre que sigui possible, adaptant-nos a les seves possibilitats.

Fregant amb una baieta.

Escombrant. Sovint ells mostren molt d'interès per a recollir, després jo ho repasso. També cal dir que moltes vegades recorro a la tàctica ells a la banyera (són prou grans per a estar-s'hi sols si deixo la porta entreoberta) i jo acabo de netejar-ho tot.

Ens organitzem com podem, com cada moment ens suggereix a tots plegats, de com de receptius ens sentim, de com ha evolucionat el transcurs de la proposta o experiment. Donar-los la possibilitat de col·laborar els ajuda a ser més responsables.

2011 - 2012 Tres i quatre anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!