#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Geometria quotidiana.

Avui hem rescatat el projector de diapositives, el dia gris i plujós convidava a buscar l'espectacularitat dins de casa, a garantir-nos una estona de diversió. Fa temps vaig estar triant diapositives, i en vaig seleccionar algunes que em van cridar l'atenció perquè s'hi intuïen perfectament algunes formes geomètriques. Aquestes són les que els he proposat avui: cercles, quadrats, triangles i línies mig adormits, mig insinuats entre objectes quotidians.

Cercles.

Cercles.

Cercles i radis.

Quadrats, rectangles.

Quadrats, rectangles.

Línies, rectangles.

Línies en blanc i negre.

Línies de colors.

Línies.

No hem pogut avançar més, en Biel estava impacient: volia pintar la grua.

A la Llum li ha semblat bona idea, s'hi ha sumat amb una aranya.

A en Biel, en canvi, li resulta més atraient resseguir les línies i omplir-ho de color. Busca reproduïr el model.

Sempre hi ha temps per a una descoberta: els vidres de les ulleres.


Resseguint línies.

La Llum ha marxat a la cuina a ajudar al seu pare amb el sopar, no es posaven d'acord i ella ha preferit marxar, ens ha deixat com a obsequi aquests meravellosos personatges.

Una pausa per a observar la creació. Amb perspectiva, la composició l'ha convençut. Ha anat a la cuina a buscar la seva germana

La Llum ha declinat la invitació, estava molt engrescada amb el seu davantal, però ha autoritzat a en Biel a acolorir els seus personatges.

Les dents blaves i daurades, els triangles que té en Totoro a la panxa.

Composició, projecció, dibuix. Conviuen en perfecte harmonia, és més, sembla com si l'enquadrament de la diapositiva estigués pensat per a situar un parell de monstres enfilats a la grua.

Aspecte final del dibuix sense projecció.

Avui han hagut de negociar, els ha costat posar-se d'acord. La Llum volia deixar volar la seva imaginació, en Biel volia ser fidel a la realitat, i els semblava impossible fer-ho cabre tot dins d'un mateix paper, dins d'un mateix projecte. Quan en Biel ha anat a demanar-li que tornés ha sigut una espècie de rendició, sense ella no era tan divertit. La Llum no ha volgut venir, però li ha donat permís per a pintar els seus personatges, suposo que és l'equivalent a un tractat de pau. Així que avui més que mai, puc parlar de col·laboració, perquè al cap i a la fi, tots dos s'han expressat lliurement i respectant a l'altre, i n'ha resultat un bonic dibuix que els ha satisfet a tots dos.

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!