#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 13 de gener de 2013

La caixa de l'hivern.


Cada estació arriba acompanyada de les seves peculiaritats... les caixes que preparem amb l'arribada de cada estació ens expliquen algunes de les seves peculiaritats. Així, a la primavera tot és verd i florit, a l'estiu ens banyem, a la tardor trobem castanyes per tot arreu... i a l'hivern esperem la neu. Perquè a la ciutat de Girona neva poc, però de tant en tant neva. I això (sempre que no t'agafi per sorpresa, com el 2010) fa il·lusió.

Mentre esperem descobrir si aquest hivern que acabem d'estrenar es decideix a regalar-nos una mica de neu ara que sembla que de debò començarà a apretar el fred, nosaltres hem decidit jugar una mica. Vaig trobar aquesta proposta al fantàstic bloc Growing a Jeweled Rose, i des del primer moment vaig saber que als nens (i a mi ens encantaria). No m'equivocava gens.

Els ingredients: 3 caixes de maizena, 1 pot d'escuma d'afaitar (en teoria, tot i que jo n'he fet servir mig més) i purpurina. També una caixa de plàstic grossa per a barrejar-ho tot. Si us decidiu a provar aquesta proposta penseu que embruta. Podeu protegir la taula (o el terra) amb hule o estovalles de paper.

Aboquem la farina i la purpurina a la caixa.

Aboquem l'escuma d'afaitar i remenem.

Amassem i provem la textura fins que en comprimir-la aguanti "qualli". Podem afegir més escuma d'afaitar si és necessari.

Ha arribat el moment de jugar.

Al principi les mans queden molt enganxoses però a mesura que el joc va avançant la textura pren cos i es torna més ferma, absorbint la humitat.

 
Forma i consistència.

Podem omplir oueres, culleres...

Manté la forma.

Un cop ja han experimentat amb el material una bona estona els he ofert una mica més de material: alguns animalons polars, flocs de neu i estrelletes i (més) purpurina.

Afegint purpurina.

Les peces lluents sempre dónen un toc de distinció.

Un munt de boles de neu.

La neu es menja la neu (diuen ells).

Mentre els animalons polars udolen buscant el seu lloc en aquest món.

És un material semblant a la massa núvol però que queda més solt. Admet tones de purpurina (ho corroboro, és potser la part de l'experiència que més èxit ha tingut, disposar del "saler" a voluntat). El joc que ens ofereix és un joc que estimula els sentits i la imaginació alhora que afavoreix la interiorització dels conceptes matemàtics bàsics. Teòricament aguanta unes dues setmanes. He pensat que posaré la posaré a la terrassa i així hi podran jugar al migdia, quan hi toca un solet deliciós, perquè tot i que no embruta molt, aquest tipus de materials m'agrada tenir-los a fora.

Gener del 2013. Cinc anys.
Entrada apadrinada per Club de Supermamis.

5 comentaris:

  1. Quina bona pinta! Ja m'agrada la textura de la Maizena sola, és molt gustosa i fina :) Ho provarem! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, sí, la Maizena de per si ja mola... i la sorra mòbil ( goop) l'heu provat? Mola a sac! Petonets bonica! http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/2012/06/sorra-mobil.html

      Elimina
  2. Havia vist aquesta neu a Pinterest però no imaginava que quedés tan bé.
    Un recurs genial per jugar-hi!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, és una passada! N'estem ben enamorats, i els nens també ;-)
      Petonarros!

      Elimina
  3. Hola!
    Aquesta setmana he conegut el teu blog...i ahir li vaig preparar la caixa de la neu a la Sigrid, la meva filla de 4 anys.
    Va ser un èxit total! Hi va jugar 3 hores seguides...i mentre ho feia anava cantant. Bona senyal!
    Trobo molt encertat el consell de que quan arribes es trobes una bona presentació...Quan va veure la caixa, els pots de maizena, l'espuma d'afeitar, la purpurina...estava ben intrigada i emocionada.
    Vam fer la neu juntes i llavors ella ja va entrar dins el seu mon imaginari ben enfeinada remenant, fent pastissets de neu, ajudant als seus clics, a un petit os polar de plàstic que vaig trobar...
    També encertada la idea de no dosificar la purpurina. Em mirava i deia "Puc?" I jo: "Endavant!" I ben feliç amb els seus dos potets de purpurina sense límits.
    Doncs això, que gràcies, t'anirem seguint.
    Eugènia

    ResponElimina

Digues la teva!