#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 11 de febrer del 2012

La panera dels tresors.

Aquestes sessions amb la panera dels tresors són (crec) el primer que vaig documentar amb els nens, més enllà dels seus avanços i la nostra vida quotidiana, la primera aproximació al que acabaria desembocant en aquest bloc (diguem-ne deformació professional). Vull aclarir, d'entrada, que el text que presenta la proposta és elaborat a partir de diferents escrits que trobareu als llibres i a les pàgines a les que faig referència a baix, amb algunes petites aportacions personals. Es tracta de la panera dels tresors: joguines fortuïtes, la màgia dels objectes. Una proposta que va idear, desenvolupar i compartir Elinor Goldschmied.

Des que l’infant neix i possiblement abans, des del ventre de la mare, té una necessitat d’aprendre, nodrir-se de l’exterior, explorar, manipular, conèixer, créixer i madurar. Nosaltres, els adults, hauríem d’estar atents a les necessitats dels infants, hauríem d’acompanyar-los en el seus aprenentatges, hauríem de restar atents tant a allò que fan, com a la manera com ho fan i al motiu per què ho fan, proporcionant elements, materials i espais que ajudin a l'infant a créixer en un entorn potencialment ric en estímuls, proporcionant materials que els facin pensar, anar més enllà, materials que els obliguin a experimentar, descobrir, plantejar-se hipòtesis, buscar solucions, manipular, observar, construir i destruir...

La panera dels tresors és un cistell de vímet on posem objectes de la vida quotidiana escollits amb molta cura perquè l’infant els toqui, percebi el seu pes, la seva temperatura, les olors... estimula el pensament i la coordinació ull-mà-boca... és una activitat de concentració, exploració i atenció... es tracta de redescobrir el joc que al llarg de generacions han practicat els infants dins de casa seva. Per tant, hi podem posar objectes que no siguin perillosos, que no es trenquin amb facilitat i que l’infant no es pugui empassar.

És una activitat pensada per a infants d'entre 6 i 12-15 mesos, que s'aguanten asseguts sols, que encara no caminen però que poden moure's per a agafar els objectes que els cridin l'atenció. A partir del moment que l'infant camina ja és moment d'iniciar-se en el joc heurístic.

La panera ideal és rodona perquè així arriben amb facilitat als diferents objectes, d'uns 35cm de diàmetre i d'uns 8cm d'alçada. L'assortiment idoni és aproximadament d'una seixantena d'objectes, que han de ser nets (l'infant se'ls durà a la boca ja que és la primera via de coneixement i exploració). Cal tenir cura de presentar la panera d'una manera atractiva, amb els objectes ben distribuïts. Alguns d’aquests materials poden ser:

• Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes grans, pedra tosca, trossos grans de suro, pinyols grossos de fruita (préssec, alvocat...), nous grosses, esponja natural, llimona, poma, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre, taps de suro...

• Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, alfombreta de ràfia, raspall d'ungles de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d’olor, brotxa d’afaitar, pedra “pómez”...

• Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs-daus-cilindres, anelles de cortina, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sargir, argolla de tovalló,raspalls, plats, culleres...


• Objectes metàl•lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...

• Objectes de roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: Moneders, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, un tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, pots de cosmètica, llimes d'ungles, cintes de ras...
 


Podeu afegir-hi qualsevol altre objecte que no sigui una joguina i no resulti perillós per a l'infant.

El propòsit d’aquesta col·lecció d’objectes és despertar al màxim els sentits:
• Tacte: forma, textura, pes i temperatura a través del descobriment de la mà...
• Olor: objectes amb diferents olors, bosses d'olor, d'herbes aromàtiques, d'infusió...
• Gust: podem posar algunes fruites fresques, assecades...
• Oïda: el so, la percussió, la fricció, el cruixit i l’absència de so o silenci...
• Vista: color, dimensió, forma, lluminositat, brillantor...

En nens i nenes tan petits, la capacitat per a mantenir l'atenció és d'entre quinze i vint-i-cinc minuts. El cistell es col·loca a terra, al seu abast. L’ambient és de calma i serenor, i hem de restar atents al joc de l’infant observant-lo sense intervenir però mostrant-nos sempre disponibles, observant quins són els seus interessos, anar renovant el material que es malmeti, substituint el material que no desperti l’interès de l’infant i rentant els objectes sempre que es consideri necessari. L'adult no intervé en l'activitat, qui la porta a terme és l'infant, l'adult és present com a punt de referència però no com a participant.

El cistell a l'abast, ells dos ben relaxats i concentrats.

Esforçant-se per a agafar allò que vol.

Tacte i temperatura de la fusta. Forma i color.

La boca és la primera font de coneixement i d'exploració. Portar-se els objectes a la boca els proporciona un munt d'informació molt valuosa.

Agafar. És un gest aparentment senzill, però que requereix coordinació entre la mà i l'ull. El control del propi cos s'adquireix seguint un patró que s'anomena cèfalo-caudal i pròximo-distal. Això vol dir de dalt a baix i del centre cap a l'exterior.

Dins. Uns dels primers conceptes matemàtics.

A què saben les plomes?

Agafar, manipular: observar i coordinar.

Investigar, explorar, descobrir, provar, conntrastar. I relacionar allò que s'ha descobert amb els coneixements ja existents, aquesta és la base de l'aprenentage significatiu.

Textures, tamanys, temperatures... informacions que arriben al cap a través dels sentits.

I alegria!


Més informació:
- El joc de la descoberta. Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d'in-fàn-ci-a núm. 22, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Educar l'infant a l'escola bressol. Elinor Goldschmied. Col·lecció Temes d'in-fàn-ci-a núm. 31, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- http://www.xtec.es/~ccols/panera/panera.htm

Juliol, agost, setembre del 2008. Vuit, nou i deu mesos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!