#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dijous, 22 de març de 2012

Sucre de colors.

La caixa de la construcció ha esdevingut finalment la caixa del sucre. Després de construïr i destruïr tant com han volgut (amb les mans, amb les eines i amb l'excavadora) avui hem retirat totes les eines i objectes i ens hem posat a experimentar amb el sucre. Primer, tenyint-lo de colors, utilitzant diferents tècniques. Després, empapant-lo fins a desfer-lo.

Tècnica primera: hem començat posant una mica de colorant dil·luït en aigua en una glaçonera. El tenim preparat en pots buits de colorant que anem guardant, de diferents proporcions de color i aigua en resulten un munt de colors deliciosos.

Un terró de sucre a cada compartiment.


En un moment, el sucre es vesteix de colors.

El sucre mullat es desfà amb una mica de pressió.

Xaf!

Tècnica segona: apliquem colorant alimentari sense dil·luïr directament sobre el sucre. El color és molt més intens, i el terró s'empapa i es tenyeix parcialment.

Tècnica tercera: omplim una salsera de plàstic amb una dil·lució d'aigua i colorant.

I apliquem, repartim.

 
Generosament.

I el sucre es va desfent, i l'aigua es va tornant més espessa i enganxosa (i dolça, suposem!)

Reciclem l'aigua sobrant, la reutilitzem amb un embut. 

Degut a la gran solubilitat del sucre, s'ha desfet en gran part. Els he preguntat on creien que havia anat. "No ho sé, a un altre lloc. Potser a la clavaguera." Els he explicat que a la clavaguera no hi havia pogut anar, perquè no hi havia cap forat per on pogués marxar. Aleshores el seu raonament ha determinat que, si no havia pogut marxar, aleshores era allà. "Potser s'ha barrejat amb l'aigua. S'ha desfet?".

Març del 2012. Quatre anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!