#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 19 de juny de 2013

Composicions amb vidre de mar {mandales a la platja i simetria a la taula de llum}.


Tot va començar una tarda de platja com qualsevol altra... bé, com qualsevol altra no, primerament perquè era la que inaugurava la temporada de bany i en segon lloc perquè aquest dia resulta que la platja era plena de vidre de mar. Quan era petita, una de les coses que més il·lusió em feia trobar era vidre gastat quan anava a la platja, el guardava com el que era: un veritable tresor. Així que entre capbussada i capbussada ens vam dedicar a passejar platja amunt i avall recollint vidres.

Ja us ho he dit, entre capbussada i capbussada, i l'aigua estava deliciosa!

El vam anar guardant en un tupper en el que havíem portat meló.

 I en Biel es va posar a jugar-hi en unes escales.

La llum del sol era baixa (ja sabeu que som tardans, a casa) i l'ombra de les pedres de vidre era plena de colors.

En Biel les agrupava, les separava...

Jo li vaig suggerir que podia crear un mandala. 

A ell li va agradar la idea. De mandales n'han fet a l'escola, la veritat és que a casa no els hem descobert (encara).

Amb molta cura i paciència es va posar a fer-ne un: separava els vidres per colors.

Després va anar composant formes. Primerament cercles.

Que poc a poc van anar prenent forma, una forma en què la pròpia ombra que projectaven els vidres prenia protagonisme.

Uns dies després vaig voler convidar-los a crear amb els vidres a la taula de llum, vaig posar-hi el mirall a davant i vaig iniciar una composició, una invitació silenciosa.

En Biel va descobrir-la i s'hi va abocar. Va anar allargant-la i omplint-la de forma.

Davant del mirall es veia magnificada i ampliada. Perfectament simètrica.

Els colors, sobre la taula de llum, es veien esclatants.

Una proposta tranquil·la per a fer i desfer.

Per refer.

Algunes vegades em sumo al joc, proposo i invito. Amb fets o amb paraules. Però sempre que convido als nens a crear quelcom procuro utilitzar la paraula "pots", perquè així suggereixo però no imposo, perquè així convido a fer-ho si els ve de gust... si no els ve de gust, sempre poden no fer-ho. El vidre de mar és delicat i tant a la platja com sobre la taula de llum ens regalava la vista, preciós i espectacular.

Crea. Comença ara. Utilitza el que tens.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

4 comentaris:

  1. A mi també m'agradaven molt !!! però no acostumo a trobar-ne actualment, hauré de refinar més la vista, jeje.
    El resultat a la taula de llum genial !!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que per això em va fer tanta (tantíssima) il·lusió! Feia molt de temps que no en trobava, així que trobar-ne una mica em va fer sentir de nou com una criatura amb vidres de platja nous. Com pots veure en vam trobar força, i el resultat a la taula de llum és deliciós! Gràcies, bonica! Petonarros!

      Elimina
  2. Quina meravella combinar el mirall amb la taula de llum: us han sortit uns mandales preciosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que estic d'acord amb tu... totalment d'acord! (Oooops, gràcies a tu acabo de descobrir que són ELS mandales i no LES mandales :-S)

      Elimina

Digues la teva!