#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Diapositives. Primera part.

Un dels records més entranyables de la meva infantesa són les tardes de diapositives. Asseguts al sofà i acompanyats per la música ens empassàvem carros i carros de diapositives, cada imatge, acompanyada d'algun comentari o anècdota. Però als nens hi havia una altra cosa que ens encantava... en acabar, mentre el pare recollia les diapositives amb cura, nosaltres ens posavem a jugar amb la llum i les ombres. Així que avui he rescatat el projector familiar i he agafat el primer carro que he trobat en obrir una de les caixes. Aquestes dolces imatges de la meva (nostra) infantesa han provocat sorpresa i rialles. Preguntes. Tinc la immensa sort de que a casa meva sempre s'ha donat valor a tots els moments, i fins i tot la vida quotidiana es fotografiava. He escollit projectar les imatges a la paret de l'estudi. Hi tinc un estor blanc i la idea ha funcionat: és suficientment opac per a servir de suport i alhora deixa passar la llum i permet la projecció a la paret. Projectat en doble superfície (estor i paret), les possibilitats d'interactuar i observar es multipliquen, donant opció a "tocar" les imatges per la part interior de l'estor, de ficar-se dins la imatge i alhora observar-la. Mentre, una suau música de fons ens acompanyava.


 
Jugant amb la llum i les ombres. Movent-se, ballant, saltant.

 
Primera imatge projectada (sense dir-los res). Sorpresa i curiositat.

 
Imatge projectada en mirall i deformada pel moviment a l'estor, projectada del dret a la paret. 

 
Assenyala la imatge fascinat per la idea que "aquesta nena" sigui jo. Fa molt i molt de temps.

 
Observant la imatge per la part interior de l'estor. Relaxats.

 
Acaronant a la tieta. Perquè la tieta, un dia, també va ser un bebè.

 
"Guapa, guapa!"

 
En Biel cridant "La boca em menja!!!".

 
Ombra projectada.

 
Li talla les ungles!

 
"Mira, faig ordinador!"

 
Interactuant amb la imatge.

 
I sense esperar-ho, de manera oportuna, apareix aquesta imatge.

 
Bon Nadal!


Caçant l'estrella!

La sessió ha continuat, però es mereix la seva pròpia entrada al bloc. Vols saber què ha passat després?
Doncs segueix llegint.

Desembre del 2011. Quatre anys.

2 comentaris:

  1. Fantàstic! De vegades m'encaparro en fer fotografies boniques i al cap del temps t'adones de l'encant de les fotografies més senzilles i quotidianes, plenes de detalls que després recordes emocionat. Felicitats Angaleta per aquesta fantàstica idea de les diapos!

    ResponElimina
  2. Gràcies Apanona! Fotografiar la màgia de la quotidianitat és deliciós, sé que un dia o altre ens obsequiaras amb algunes instantànies quotidianes. Esperaré (im)pacient. Un petó enorme i felices festes!

    ResponElimina

Digues la teva!