#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 23 de gener del 2013

Plastilina casolana fluorescent.


Bé, doncs una de les idees que van sorgir arrel d'aconseguir l'aquarel·la fluorescent va ser, evidentment, fer plastilina fluorescent casolana. Això sí, no ens va sortir bé al primer intent i va acabar esdevenint un repte. Però ja us he dit alguna vegada que sóc molt tossuda, i al final ho vam aconseguir. Potser per això em fa tanta il·lusió explicar-vos-ho.

Tot a punt per a fer la plastilina!

Aquest és l'aspecte que presentava la plastilina feta amb tònica. La textura i la fermesa eren perfectes però... brillava (molt) poc. Això sí, va fer un munt de bombolletes en abocar la tònica a la barreja! En un intent d'arreglar-la hi vam afegir un xeringasso de líquid fluorescent però en barrejar-ho em vaig adonar que feia falta molt més líquid fluorescent, fet que suposava aigualir molt més la barreja, havent d'afegir-hi més farina posteriorment, no era viable. Així que vam modificar lleugerament la barreja i en vam tornar a fer.

 
Aquesta vegada vam encertar-la de ple! Voleu saber com ho vam fer?

Substituïnt totalment l'aigua de la recepta original per aigua fluorescent (sense dil·luïr gaire).

Vam fer dos colors: rosa i groc, i hi vam afegir una espècie de confetti fluorescent.

Un ratolí i una gateta (amb llaç).

He d'admetre que el tacte de la plastilina casolana m'encanta. Després la Llum es va centrar en una bonica aventura: crear una família de cors.

El primer és el petit, i dorm. Després ve la seva germana, que cuida d'ell. La mare, i el pare. Tots són feliços.

En pujar la persiana em vaig endur una agradable sorpresa: els colors són preciosos a la llum del dia (bé, de la tarda-vespre).

En Biel va crear una escena de joc de pirates i "foc".

I, finalment, va enterrar el foc i els pirates dins la plastilina, però com més em miro la foto més convençuda estic que realment ell el que volia era enterrar-ho per poder-ho rescatar.

Aquesta experiència ens ha reafirmat un aprenentatge molt valuós: si una cosa no surt bé a la primera, has de seguir intentant-ho fins que trobis la manera de que funcioni. Repetir processos, modificant-los lleugerament i corregint les possibles errades. Només d'aquesta manera (a vegades) l'encertes.

Gener del 2013. Cinc anys.

6 comentaris:

  1. This is amazing!! How do you come up with these fabulous ideas??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thanks, dear! So easy, when I did the glowing watercolors I started to think about how many things can make with it... what would you do with glowing water? XOXO

      Elimina
  2. Ostres, és molt més fluorescent que la plastilina que es compra! Els colors són súper-impactants! Haurem de provar de fer-ne...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, no en tinc de comercial per a comprovar-ho... però feu-ne, a més el tacte no té res a veure (i li pots posar una mica d'oli essencial i farà les delícies dels nens!).

      Elimina
    2. Mmmmmmm, quina bona idea, oli essencial a la plastelina!

      Elimina

Digues la teva!