#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 15 d’agost de 2014

Cadires mig pintades (amb aplicacions). Un DIY d'una tarda.


Bé, tenia moltes ganes de donar un nou look al pis. Ja us he explicat que sóc una Jackie, així que necessitava fer neteja física i emocional de casa meva, hem viscut un any intens i necessitava un canvi. Això sí, em vaig proposar fer una inversió mínima, poblar el pis de DIY i reutilitzar tot el que pogués. I estic molt contenta amb el resultat.

Per a la sala d'estar em vaig fixar dos objectius: més llum i punts de color. La idea era que predominés el blanc, posar-hi uns tocs dels tres colors primaris i alguna pinzellada de negre, i rematar-ho tot amb una mica de fusta. Em feia por caure en l'excés, però he trobat un punt on tot s'equilibra, si més no, és un espai viu i alegre on jo em sento a gust. Un espai amb personalitat. Així que a més de les cadires us ensenyaré algunes de les obres que vesteixen les parets. L'espai encara està en re-construcció, a mesura que les parets es vagin omplint ja us les presentaré.

Avui us presento un dels DIY més agraïts d'aquests dies. He mig pintat les cadires... o les he pintat a mitges, que vindria a ser el mateix. Per què a mitges? Perquè les volia canviar, però a la vegada no volia que perdéssin la seva essència. Perquè el seu color i la seva textura, la seva forma i les corbes que dibuixaven m'agradaven suficient com per a mantenir-les, però necessitàvem un canvi (elles i jo). Així que em vaig assortir amb unes quantes pintures de colors golosos, una mica de cinta de carrosser... i paper metal·litzat (sí, vaig anar a comprar expressament ous-no-kinder als nens per a tenir un assortit de paper daurat i, mala mare que és una, els vaig mig empatxar de xocolata (bé, i servidora també, per a que negar-ho)).

El procés és molt senzill i el resultat és una glopada de color i aire fresc!

Volia respectar el color natural de la cadira, perquè m'agrada molt. Així que vaig pintar-ne només una part, per a marcar vaig encintar part de les potes i una petita part del respatller, dues mans de pintura i quan la pintura va estar seca hi vaig posar una mica de paper daurat per a acabar de donar-li el toc de glamur.

Ta-dah!

Abans de pintar és important que la cadira estigui neta. Amb la cadira blava vaig fer el mateix, però vaig ser més generosa amb la pintura i vaig prescindir del paper metal·litzat. Vaig aplicar una capa de barnís en acabar, a fi de fer la pintura més duradora.

Et voilà!

Al menjador conviuen amb altres cadires que vam arramblar en una visita fugaç a Ikea i que, com que són noves, encara no he pintat (doneu-me temps...). 

Un plat de la tia àvia de la meva mare i un quadre a l'oli que porta per nom "Dia gris" pintat l'any 1.989 pel meu pare, vesteixen la paret.

També vaig pintar el fons de l'estanteria... bé, només un compartiment. La combinació em resulta deliciosa.

Delicioses il·lustracions d'Apanona omplen la paret.

Un espai versàtil i preparat per a fer-hi vida. Alegre però sense resultar estrident.

Amb la inspiració dels colors que vesteixen el menjador, em vaig decidir a crear una petita composició.

I aquest és l'aspecte que presenta.

Inspiració...

El racó de lectura.
L'estanteria dels contes. 
Living-room. Tauler a Pinterest amb algunes de les idees que han inspirat aquesta entrada.
Apanona.

7 comentaris:

  1. Quina xulada!!! m'agrada molt com t'ha quedat, tot i que no et conec personalment he pensat que s'hi adiu molt a tu, jeje!!
    És una bona idea això de pintar " a mitges" , dóna per a molta més creativitat . Lo dels ous -no kinder- per a tenir paper daurat m'ha encantat !! I el quadre final és una passada artística !!! signa'l bé eh, jeje .
    I el del teu pare també m'ha agradat molt, inspira serenitat.

    Una abraçada creativa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, és això, a vegades en aquet món blocaire hi ha persones que no ens coneixem personalment però ens coneixem força bé! ^ ^ Sí, jo també crec que s'adiu molt amb mi... molt més que abans. La veritat és que el menjador només havia viscut unes quantes "transformacions forçoses", m'explico: ens vam comprar el pis, el vam muntar amb dos estudis i al cap d'un any em vaig quedar embarassada de bessons. Amb l'arribada dels nens tot es va trastocar, i vam haver de redistribuïr mobles... la sala d'estar també va haver d'assumir part d'aquests mobles. Els altres espais els he anat canviant força sovint, però sempre em quedava aquest espai per fer... i ara l'he muntat amb cara i ulls!
      Les cadires queden boniques i encara més... he descobert que puc pintar a mitges també les parets! Mama por!!!
      La veritat és que el meu pare pinta molt bé, i jo... diguem que estic perdent la por a explorar... que sàpigues que he estat a punt de no penjar-lo al blog, però al final m'he decidit. Quién dijo miedo?
      Una súper abraçada sense por!

      Elimina
  2. Quina passada! De veritat, podries ser interiorista... I la composició de casetes és preciosa: ets tota una artista! Ha quedat un espai inspirador i diàfan. Segur que hi estareu molt i molt bé... Mmmmm, ara que hi penso, deus tenir un traster secret i gegant que no ens ensenyes... Confessa!
    Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, sí que el tinc el traster: poc secret, no especialment gran però... pudent! Fa pudor a humitat, així que hi baixo coses que no puc tenir a casa... però que no m'importa que acabin a la bassa!
      M'agrada i m'ho passo molt bé fent aquestes cosetes, em fan sentir millor amb mi mateixa.
      Petonarros!!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Hahaha, no serà tant! Però n'estic molt orgullosa! Han quedat molt xules!

      Elimina
  4. Ostres, que xules queden! Jo vull fer una cosa semblant amb les cadires que tenim a la cuina, que necessiten una renovació... pensava en pintar una part de les potes i la idea del daurat la trobo molt interessant i desenfadada! Amb què l'has aplicat? Per sobre també porta vernís?

    ResponElimina

Digues la teva!