#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 9 de maig de 2012

Jocs amb mocadors.

Qui em coneix ja sap que sóc una piklerista declarada i militant. He tingut el privilegi de conèixer el treball d'Emmi Pikler, fundadora de l'institut Lóczy i, posteriorment, d'una fundació. Va confiar en les capacitats dels infants i va encomanar la seva passió a les treballadores de l'orfanat que dirigia, oferint-los un tracte digne i afavorint la formació d'una autoimatge positiva. Especialista en el desenvolupament infantil i defensora del desenvolupament natural dels infants (com defensa en el seu llibre Moure's en Llibertat), partint del respecte, respectant les seves etapes evolutives. Un dels primers objectes que proposen des de l'institut Lóczy és el joc amb mocadors. Els mocadors són fàcils d'agafar, de manipular, no poden fer-se mal ni empassar-se'ls. Deixant que l'infant es mogui (si es vol/pot moure).

Agafar, tocar. No només amb les mans. Els braços, les cames... tot el cos hi és present.

Agafar i estirar. La voluntat es manifesta i la capacitat ho permet. Coordinació ull-mà.

Explorar. Experimentar. Descobrir.

El moviment activa el cos, entren en joc les altres extremitats.

Concentració i excitació.

Curiositat.

Sorpresa.

Els seus somriures ens indiquen que estem en el camí adequat.

El cos aprèn a conèixer-se si mateix. I l'infant també.

Els mocadors resulten atractius i estimulants. Aquesta ocasió vaig escollir-ne uns amb fils lluents i platejats que els van cridar l'atenció. 

Maig del 2008. Sis mesos.

2 comentaris:

  1. Se'ls veu molt feliços jugant amb aquests mucadors!

    ResponElimina
  2. I "només" són mocadors... és ben bé que els nens transformen el que toquen. Quanta felicitat!

    ResponElimina

Digues la teva!