#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 30 de desembre del 2011

Viure en un núvol.

Poques coses són més efímeres que un núvol, que pot adoptar qualsevol forma i en uns instants fondre's en la blavor del cel. Diran els entesos que els núvols no es poden tocar. Però per l'aspecte que ofereixen sempre me'ls he imaginat flonjos, esponjosos i amorosos al tacte, tèbis, dolços i consistents. Així hauria de ser el temps que viuen els infants. Per aquest motiu,  quan trastejant per TinkerLab vaig descobrir la Massa Núvol (Cloud Dough) vaig pensar que a la Llum i a en Biel els encantaria! És barata, senzilla de fer i ofereix un munt de possibilitats per a experimentar i jugar.

Preparant la massa. Simple i senzill: vuit mides de farina per una d'oli vegetal (jo he utilitzat oli de girasol).

Omplir.

Buidar.

Reutilitzar la farina que ha caigut a la taula.

Fer un volcà, amb un cràter. En aquest punt l'emoció d'en Biel era màxima.

Omplir de nou (amb molta, molta cura).

Buidar de nou (eh, i fent punteria!)

Sempre hi ha temps per a fer un dibuixet!

Barrejar. La massa aviat ha agafat una bona textura, ha de quedar consistent i suau.

Aquesta consistència!

La passem del bol a una safata. Perquè la safata no va bé per a treballar la massa (és massa baixa), i el bol no va bé per a jugar (és massa petit)!

Primer de tot, han aplanat la massa. Hi han jugat una estona, fent camins i caminets, apretant-la fort entre els dits, aixafant les muntanyetes i refent-les.

Empremptes, petjades, caminets. Enterrant objectes.

Petits castells. Omplir, buidar, desenmotllar.

El tresor d'en Biel.

La Llum ha fet una casa amb teulada.

Els castells es poden agafar.

Joc ric i relaxat. Com més materials empraven, més ric era el joc, i més materials els oferia.

Quan s'han cansat d'experimentar, enterrar, omplir, buidar, desenterrar, dibuixar, enmotllar i desenmotllar, han fet una carretera i m'han demanat cotxes i animals.

La carretera estava nevada, els semàfors havien caigut i els animals anaven desorientats. Però ells, estaven en un núvol, i jo també.

Després de més d'una hora els he demanat que anéssin acabant, s'acostava l'hora de dinar! Calia recollir i posar les joguines a l'aigüera per a poder rentar-les.

I tot ben net. Finalment els he acabat prenent l'escombra (per a repassar la feina que ells han fet), no me la volien donar de cap manera.

Hem guardat la massa sobrant en un "tupper". Aquesta setmana hi seguirem jugant. Per l'aspecte (i el tacte) que té, no crec que es faci malbé!

Desembre del 2011. Quatre anys.

4 comentaris:

  1. A data d'avui, la Massa Núvol segueix en perfecte estat!

    ResponElimina
  2. quines bones idees que tens...em copiare algunes coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, de fet la idea no és meva, però funciona!!!

      Elimina
  3. Avui he decidit que intentaré anar seguint els teus posts des de l'inici. Uns els faré altres els saltaré... no sé sobre la marxa però des de l'inici. A veure que en surt. Gràcies maca per tot el que comparteixes. Hi ha coses que duc a l'escola!!! Petons

    ResponElimina

Digues la teva!