#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Ciència a la cuina.

Gran part de les nostres experiències les portem a terme a la cuina, el laboratori principal que podem trobar en una casa: en aquest espai els elements es transformen, canvien d'aparença, de consistència, de textura i de color. Fins i tot, de sabor. Un espai ple d'eines i estris, on podem exposar els nostres aliments a temperatures extremes, compreses entre uns quants graus sota zero i més d'un centenar de graus celsius. Cuinar amb nens és una aventura, un petit plaer. A la cuina de casa nostra hi tenim instal·lada la cuineta de joguina dels nens, d'aquesta manera podem compartir espais i temps. Procuro que participin en l'elaboració del menjar en la mesura que ens és possible: tallar, preparar, remenar... són tasques senzilles i que a ells els encanten. Una altra cosa que passa sovint a la cuina de casa és que ells prenen la iniciativa, i preparen les seves pocions màgiques, algunes barreges i el que ells anomenen "medicines" (depenent de quina finalitat ténen reben un nom-categoria o un altre).

Quan ells participen perquè jo els proposo que m'ajudin, fem coses com ara...

Arrebossar croquetes.

Preparar galetes.

Pesar.

Tallar.

Barreges, oli i colorant alimentari.

Quan ells prenen la iniciativa m'agrada documentar-ho i compartir-ho a instagram amb l'etiqueta #kidsinitiative, si voleu podeu participar amb nosaltres, en aquest enllaç us explico com.

 Poció màgica. Aigua, sucre, sal, terra de les plantes del balcó. Més tard els vaig proporcionar unes pastilles efervescents de vitamina C que tenia a la farmaciola.

Les pastilles causen l'efecte desitjat, i eleven el grau d'expectació i d'espectacularitat.

Transvasant. La proximitat de la cuineta els permet utilitzar-ne els estris, així que combinen bols i culleres de la cuina amb cassoles i cullerots de la cuineta. La proximitat del rentaplats ens facilita recollir i netejar.

 Preparant un experiment: glaçons amb espècies.

 Afegint-hi oli. Més tard ho van voler congelar.

Algunes vegades no es compleixen les seves (i les meves!) expectatives, elaboren hipòtesis que resulten errònies. Però és important recordar que fracassar forma part de l'aprenentatge, aprenent a tolerar la frustració, ens obliga a revisar els procediments i els materials emprats, i ens empeny a imaginar altres maneres d'aconseguir el que ens hem proposat.

Preparant un medicament per a en Jackie i la Nuca.

Administrant el medicament.

 Ells estipulen la dosificació.

M'agrada que entrin a la cuina, i a ells també. Quan una persona a la que estimen reconeix la seva tasca i el seu esforç, es senten grans, valorats i repectats, contribuïnt a formar-se una autoimatge positiva, incrementant la seva autoestima. A la cuina experimenten, proven i aprenen de l'èxit i del fracàs, donant sentit al que fan, comprovant les seves capacitats. La cuina de casa sempre és plena de pots i potets que contenen mescles de dubtosa composició, perquè la casa bull de vida. El caos no durarà per sempre, només uns anys. Hi ha una frase molt estesa entre blocaires de parla anglesa que és "Please, excuse the mess. My kids are making memories." Així que... Si us plau, perdoneu el desordre. Els meus fills estan creant records - i jo no me'n vull perdre cap (això últim ho afegeixo jo).

Juny, juliol, agost, setembre del 2012. Quatre anys i mig, gairebé cinc.

1 comentari:

Digues la teva!