#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dijous, 1 d’agost de 2013

El plànol superior {pintant a la part inferior de la taula}.


Fa un parell de vespres vam anar a passeig. Durant el passeig vam trobar un grafit que ens va agradar molt, una pintura que ens va recordar la nostra visita al museu Dalí de l'estiu passat. La primera obra que va venir-li al cap a en Biel va ser l'obra que corona la sala del Palau del vent, titulada Palau del vent i que es troba al sostre. Desconec si la tela va ser pintada ja al sostre o s'hi va posar posteriorment, he intentat investigar-ho i no n'he tret l'aigua clara, però ens va donar peu a parlar sobre el fet que hi ha altres obres que es troben al sostre. Després de parlar-ne, la seva curiositat els va empènyer a fer-se preguntes, moltes d'elles centrades en el procés: volien saber com les pintaven, quantes persones, quins materials utilitzaven, com arribaven fins al sostre i com es movien per l'espai per a pintar... Així que els vaig llençar una proposta: provar-ho, havia vist una proposta similar a tinkerlab i m'havia semblat brillant.

La idea els va encantar i, sabent que l'endemà podrien pintar, de camí cap a casa ja parlaven sobre el que pintarien. Estaven realment entusiasmats, i hauria sigut una pena que tot aquest entusiasme es perdés, sobretot per la il·lusió i l'emoció que destil·laven. Així que un cop a casa els vaig proposar fer un petit esbós del que volien fer l'endemà, a fi de recordar-ho.

La idea de la Llum em va sorprendre: Un gat dins d'un calaix i l'espai.

Amb escriure-ho no en feien prou, volien acompanyar-ho d'un petit esbós.

L'espai, un meteorit i una estrella fugaç, es van convertir en l'eix de la idea d'en Biel.

I ahir els vaig presentar la invitació. Retoladors, pintura, pinzells, rodets i els croquis.

El gat de la Llum. Traslladar les idees al plànol superior no és tan senzill com en un primer moment podria semblar. 

Explorant el plànol superior.

També amb els dits.

Immersos dins el fet creatiu, la primera elecció és traçar i observar. 

El plànol superior és una experiència nova, les idees que tenien queden en un segon pla perquè el com pren força per sobre del què.

Tot el cos participa. Si us animeu a provar-ho, tingueu present protegir el terra amb un hule o amb paper d'embalar... jo no ho vaig fer i després vaig haver de rascar el terra una bona estona mentre els nens eren a la banyera!

No només a través de les mans, pintar d'aquesta manera és una manera fantàstica d'estirar i fer treballar la musculatura de l'espatlla.

 Una part de l'univers.

Els pinzells llargs són una manera més de jugar amb el procés creatiu: la distància esdevé un joc.

La pintura és un recurs, un llenguatge mitjançant el qual expressar-se. Els jocs centrats en el procés creatiu van molt més enllà del pur entreteniment, transformant-se en un diàleg creatiu permeten establir una conversa, innovar... trencar els esquemes, donar-li la volta a la realitat.

Juliol del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

8 comentaris:

  1. epa , que xulo !! a lo capella sixtina, genial!
    m'encanta el procés!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Faltaria la tècnica del fresc, però temps al temps! ;-D

      Elimina
  2. Una experiència genial!
    No es van cansar d'estar en aquesta postura tan poc habitual per pintar? L'any que toca pintar el sostre de casa sempre acabo amb els braços destrossats ha,ha,ha.
    Vaig veure aquesta proposta a Pinterest i a mi també em va suggerir la Capella Sixtina.
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que s'ho van passar molt bé, i van estar molt i molt concentrats. Susposo que si haguéssin estat tota l'estona amb el braç aixecat sí se'n haurien cansat, però la veritat és que s'anaven movent per l'espai i la pintura la tenien a terra, així que el braç pujava i baixava. Més aviat es queixaven per la dificultat de plasmar els seus pensaments pel fet de no estar habituats a la perspectiva i la distància... Ens ha encantat a tots.
      Molts petons!

      Elimina
  3. Ho trobo una experiència divertidíssima... ara, no vull ni pensar com devies estar tu de cargolada per tirar les fotos, també devies fer estiraments! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, doncs sí, no en dubtis! Però va valer la pena. Evidentment, al final vaig deixar de fer fotos i em vaig apuntar a pintar... i m'ho vaig passar tan bé com ells.

      Elimina

Digues la teva!