#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 18 de maig de 2012

Flors blanques de colors.

Les plantes, les flors necessiten nutrients per a viure, i aigua. I nosaltres tenim unes precioses margarides blanques que ens poden ajudar a visualitzar com les flors absorbeixen l'aigua. Necessitarem també una mica d'aigua, colorant... i temps i paciència a parts iguals.

Dia 1. 9h.

Margarides. Les flors s'han de tallar de bon matí i al biaix.

Dia 1. 17h.

Materials. He optat per a oferir-los separades les quantitats per a les barreges, ja que aquesta vegada no volia que es poséssin a barrejar tots els colors: es tractava de comprovar les tonalitats que es adquirien les flors prenent com a referència els colors primaris i els secundaris.

Comencem. En les copes altes els colors primaris. En els vasos petits els colors secundaris.

Gota a gota.

 Una flor a cada vas.
A més de les flors blanques hi hem afegit una flor blava (si voleu saber d'on surt, seguiu llegint fins al final)...

 
 ... una mica de menta i una flor groga. I a esperar.

Dia 2. 8h.

Bon dia!

Prenem les flors i les observem. Però observem que el vermell no ha agafat.

Verd.

Flor groga + colorant blau = flor verda!

En canviem algunes de vas... a veure què passa.

Dia 2. 14h.

El color es torna més brillant. La menta també s'ha tenyit.

Hem repetit aquest experiment tres vegades! La primera ho vam intentar amb aigua amb colorant... no va funcionar. La segona vam augmentar considerablement la quantitat de colorant... i tampoc va funcionar. Potser amb clavells funciona, però en margarides no? En un intent desesperat vam posar una flor directament dins un pot de colorant... i sorprenentment en qüestió d'hores havia agafat un to blau intens (és la flor blava que apareix quan totes les altres són blanques). Potser aquest colorant ja és força dil·luït, i les flors (de moment) no s'han "cremat". Bé, podem dir que hem gaudit més dies de l'experiència! I que l'emoció en aconseguir-ho ha sigut màxima!

Maig del 2012. Quatre anys i mig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!