#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 19 de març del 2012

De mel i sucre.

Inspirada en les sensory boxes i en una idea extreta del llibre "Experiments La construcció" avui he sorprès als nens amb una proposta que els ha fascinat. Una proposta dolça, de mel i sucre: una caixa de la construcció.

Els materials: terrons de sucre, mel, pinzells, eines de joguina, una excavadora, personatges i eines per als personatges. I el llibre obert al costat, com un inspirador suggeriment.

La Llum decideix que farà la caseta del germà gran dels tres porquets i comença aplicant mel generosament, creant una bona base per a la seva caseta.

I posa la primera pedra.

Més maons i més ciment. Més generositat. Segons va construïnt, va ideant.

En Biel, en canvi, comença esbossant la paret. I un cop delimitat l'espai, l'omple.

Aplica la mel amb més mesura. Aplicar-la amb un pinzell els resulta senzill.

I posa els maons procurant que quedin ben alineats.

La Llum ha començat a fer la segona paret. Crearà una casa compacta, així que la paret serà exterior.

Posa les peces amb cura, per a no moure les altres, tot i que la mel les enganxa.

I en Biel s'anima, i aixeca el segon pis de maons. La idea de falcar els maons no ha aparegut.

Apareix l'homenet i fa de llop del conte dels tres porquets. I bufa, i bufa, però no té sort: la caseta segueix en peu. Amb les eines (avui) no hi han jugat, però sí que la Llum s'ha passejat per tota la casa amb l'excavadora.

Perímetre de la construcció d'en Biel.

I més i més maons.

Aixecant les parets, posant més ciment. Les primeres pedres xuclen la mel, s'empapen d'ella.

A en Biel li ha semblat adequat de posar-hi un terra, i ho ha començat a fer. Fins que ha decidit que per avui ja n'hi havia prou. S'hi ha estat una estona llarga.

La construcció de la Llum és més bàsica i se'n ha cansat abans.

Així hem tancat un cap de setmana dedicat a la construcció (més endavant us explicarem la proposta d'ahir). Al magnífic llibre "Ritmos infantiles" es fa referència al fet que els infants no finalitzen els processos com ho fem els adults sinó que els reprenen posteriorment sempre que en ténen oportunitat, recreant-los. En Biel ha manifestat clarament la seva intenció de reprendre la construcció per a finalitzar-la. Així que tal qual ho han deixat els espera, fins que tinguin temps i ganes de posar-s'hi.

P.S.: La mel enganxa les peces sobre el paper i entre elles una estona només. Després, el sucre l'absorbeix i ja no enganxa. Però com que el procés de construcció requereix un "ciment" doncs hem seguit utilitzant el recurs de manera més aviat testimonial.

Març del 2012. Quatre anys.
Entrada apadrinada per l'Elisabet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!