#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Pintura amb espècies.

Arriba la tardor, estació romàntica per excel·lència. Carregada de colors i d'olors, i mentre colors de terra i foc vesteixen els nostres ulls, l'olor de fulles i de terra molla ens transporten on dormen els somnis. Natura i experimentació s'agafen de la mà en aquesta proposta, que no és només una festa per als ulls i les mans, sinó també per al nas. Seguim amb la idea de fer-nos les coses nosaltres mateixos. I aquesta vegada, utilitzarem espècies com a pigments naturals, aconseguint unes tonalitats que s'adiuen molt amb l'estació de l'any que estrenem.

Vaig oferir a la Llum tres espècies diferents (Pebre vermell dolç, curri i nou moscada) i una mica de cola blanca dil·luïda amb aigua (com a aglutinant). Li vaig explicar que si ho barrejava n'obtindria pintura, però que només tenia aquella mica de cola per a fer la barreja, l'havia de repartir.

Abocant. Mesurant. Repartint.

I remenant.

Primeres pinzellades sobre el paper d'aquarel·la.

Aspecte que presentaven les nostres pintures.

En ple procés creatiu.

A mi em fa pensar en un drac. Una imatge delicada i preciosa que va acabar desapareixent sota més pintura.

La seva passió és abocar. Escampar. Remenar.

I dibuixar.

Per a seguir repetint el procés.

Cap al final em va demanar una mica de paper de cuina. Li va semblar que el dibuix estava massa saturat.

Ens vam acomiadar de l'estiu amb unes imatges d'en Biel, i ara donem la benvinguda a la tardor amb unes imatges de la Llum. Vaig aprofitar una tarda mentre els seu germà era al metge amb el seu pare, Un moment de complicitat. Embriagades d'olors i colors vam compartir moments, espais i ens vam trobar treballant l'una a l'altra abstretes de la resta del món, compartint el goig de l'exclusivitat (si teniu més d'un fill suposo que ja enteneu de què us parlo). Tot el que va passar al llarg d'aquells tres quarts d'hora llargs va convertir aquell moment en especial (i especiat) .

Setembre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!