#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 9 d’agost del 2013

Plastilina casolana mòbil. *sense gluten*


De fa temps que em rondava pel cap de trobar una recepta casolana de plastilina sense gluten. El primer pas, evidentment, va ser adaptar la nostra plastilina casolana i provar de fer-la amb una farina sense gluten i relativament econòmica com és la maizena. La veritat és que no va quedar com jo m'esperava... el resultat va ser molt millor del que jo em podia imaginar!

Vam aconseguir un material plàstic nou, una plastilina consistent però mòbil... a cavall entre el Goop (oobleck, sorra mòbil) i la plastilina casolana tradicional. Perfecte i ideal per al joc sensorial.

La recepta és senzilla i està feta en menys de cinc minuts, necessitareu:


- 1 paquet de maizena
- 1tassa del sal
- 4 cullerades soperes d'oli de girasol
- 4 cullerades soperes de bicarbonat
- 1 i 1/2 mides d'aigua tèbia
- 1 cullerada de postre de glicerina
- colorant, aroma, purpurina (opcional)



En un bol remeneu tots els ingredients "secs": la maizena, la sal i el bicarbonat. Després hi afegiu els ingredients "humits": l'oli, l'aigua, la glicerina i l'aroma-colorant. Ho remeneu ben remenat i llestos!

Primerament vaig deixar-los explorar el nou material.

Descobrir-ne el tacte i la consistència.

Després el joc va aparèixer.

Heu trobat mai una plastilina que passi per un embut? Aquesta hi passa!

El joc esdevé un merder. Com a mi m'agrada.

Hi van jugar durant més d'una hora. Al final, la que havia caigut a la taula s'havia solidificat.

Tot i que en recollir-la i barrejar-la amb la que hi havia al bol va tornar a quallar.

La vam fer fa cosa d'una setmana i de moment l'hem mantingut dins un tupper a la nevera, i hi hem pogut tornar a jugar en un parell d'ocasions. Si està massa resseca li afegeixo un xic més d'aigua, això sí, en repòs he trobat que l'oli es separa, així que abans de jugar-hi cal remenar-la

He fet un vídeo en el que hi trobareu no només la recepta, també podreu observar com es mou. 



Si no el podeu visualitzar bé també el trobareu en aquest enllaç

Si us animeu a provar de fer-ne... ja m'explicareu com us ha anat!

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

4 comentaris:

  1. m'ho apunto !!! no se què li semblarà al David això d'embrutar-se tant, que no li agrada gens, però ho intentaré que a mi sí m'agrada!! jeje
    merci!!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara que potser no t'ho sembli, no embruta tant. És a dir, sí que embruta, però no embruta les mans, al contrari que el goop! A nosaltres ens va tenir ben fascinats... tant, que vaig filmar-ho en vídeo... O_o
      Molts petonets, bonica!

      Elimina
  2. Casualment tinc tres paquets de farina de blat de moro a casa. Els vaig comprar per fer-ne alguna cosa però sense cap idea fixa. Ara, em penso que ja ho tinc clar. Ho provarem, gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! Nosaltres hi vam posar aroma de llimona (de reposteria) i feia una oloreta deliciosa!!! Mmmmm!

      Elimina

Digues la teva!