#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 29 de novembre de 2013

Secrets per a fer una festa d'aniversari de tardor a l'exterior.


En Biel i la Llum han complert sis anys. Sis anys, i així és com si en portés dotze perquè, si alguna cosa he après, és que fa sis anys que sóc la mare de la Llum i fa sis anys més que sóc la mare d'en Biel.


Com cada any, ho hem celebrat amb la família i els amics, amb la novetat que aquest any han convidat amics de l'escola, així que la casa se'ns quedava petita i hem sortit a fora. Arriscat, però un encert. Amb la tardor que ha fet (sí, ara ja ha arribat el fred, però fins fa poc amb una màniga era suficient) vam pensar que, si un any podíem fer una festa a l'aire lliure, era aquest. No ens va costar gaire decidir-nos per la temàtica de la festa: vam mirar al nostre voltant i la tardor esplendorosa que se'ns oferia, ens va valer (perquè sí, malgrat a tot arreu sembli haver arribat el Nadal, encara és tardor!).

Voleu saber quins són els secrets per a fer una festa a l'exterior en plena tardor? Us els explicaré tots.

Ubicació. Cal escollir amb cura el lloc. Nosaltres vivim en una ciutat i no tenim jardí a casa, així que vam escollir un espai públic, amb un parc infantil a prop i un petit bosquet a la vora.

Una zona de joc tranquil, on els nens puguin reposar del joc motriu, i on els pares i mares els tinguin a prop una estoneta.

Construir i crear de manera conjunta adults i infants, explorant la relació entre objecte i acció, entre acció i aprenentatge, respectant els temps, espais i obres dels altres. On aprendre fent.

Una taula i alguns tamborets que ens conviden a seure i reposar, a gaudir d'un joc pausat que entreté els dits: embolicar, enfilar, estirar, lligar, penjar… 

 L'acció a la taula és calmada però continuada: sempre hi ha algú.

I un munt de menjar deliciós, i no oblidis que el menjar casolà és el més bo. Unes coques a l'hora de bufar les espelmes faràn les delícies de grans i petits.

Ens va fer un dia esplèndid, i això que a primera hora feia poc sol i un xic de fred… 


Ens ho vam passar en gran jugant amb els objectes que ens regala la natura cada tardor i menjant a cor què vols. La resta de la festa us la podeu imaginar: rialles, corredisses, coques i espelmes. Amics i amigues. Nens i nenes tips, feliços i esgotats, igual que els seus acompanyants.

Novembre del 2013. Sis anys.

Més inspiració, tardor i festes a les següents entrades…

La teoria de les peces soltes.
Paper marbrejat amb colorant alimentari i llet.
Festa d'aniversari amb llum negra.
Pinyes embolicades. - Manetes i cosetes.


dijous, 21 de novembre de 2013

Explorant la retícula isomètrica.


El píxel-art és una forma d'expressió que hem explorat anteriorment de diferents maneres. Els diferents projectes basats en plantilles han tingut dues coses en comú: la primera és que han fascinat profundament els nens; la segona és que sempre hem utilitzat plantilles quadriculades. Després de l'èxit de les últimes experiències amb paper quadriculat tenia ganes de provar alguna cosa semblant, però un xic diferent.

El paper isomètric és un paper tècnic amb una retícula formada per línies que s'encreuen les unes amb les altres i que, en fer-ho, formen angles de 60º. S'utilitza per a crear l'anomenada projecció isomètrica, un tipus de perspectiva visual en el que totes les dimensions es mostren en les seves proporcions reals, aconseguint representar l'objecte a escala però sense l'aparent disminució de mida que dona la perspectiva. Evidentment, aquest no és l'ús que nosaltres n'hem fet, ja hi haurà temps per a treballar la perspectiva. De moment, el vaig oferir als nens i els vaig deixar fer lliurement. Això sí, com ja vaig fer amb el paper quadriculat, els vaig suggerir que podien provar de fer un dibuix només omplint els triangles… i la idea els va encantar.

La invitació és senzilla: plantilla, retoladors i llapis amb la punta ben esmolada.

Detall del paper. Fent una cerca a google us en sortiràn un munt per a imprimir a casa.

La invitació és senzilla però estimulant.

Primer provant tímidament en un racó del paper.

Mica en mica, la Llum es va animant i el seu dibuix comença a prendre forma.

En Biel acoloreix l'interior dels triangles amb seguretat.

Els colors es combinen i creen formes.

Formes geomètriques que es converteixen en patrons.

Concentració absoluta.

Les normes són per a trencar-les. Apareix la línia corba.

La pròpia forma li suggereix a en Biel una imatge.

I s'esforça en traslladar-la sobre paper.

Un mussol ple de colors es materialitza. Després, les tisores i més… però això ja seria una altra proposta...

O potser no…

Si ens deixem portar per la bellesa de les formes geomètriques, per la bellesa del polígon més senzill ens endinsem en el món de les matemàtiques. La geometria, l'exploració plàstica i l'expressió creativa s'encreuen de en aquesta proposta, de tres en tres, com les línies de la retícula. 

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de veure…
El joc de la vida de Conway.
Píxel art.
Píxel art fluorescent.
Flors pixelades.
Píxel art i construccions amb sucre. - Manetes i cosetes.
Five Easy Steps for Talking with Children about Art. - Tinkerlab.

dissabte, 16 de novembre de 2013

Paper marbrejat amb llet, colorant i sabó.


 
M'agrada barrejar tècniques, propostes… ahir va ser l'aniversari de la Llum i en Biel i, per a fer les invitacions per a la seva festa d'aniversari, hem utilitzat una tècnica que ens acompanya mentre explorem els camins de l'expressió, la casualitat i la ciència, i amb la qual hem obtingut un paper marbrejat preciós. El paper marbrejat és una manera fantàstica de convidar la casualitat a prendre part del procés creatiu, de jugar amb les formes suggerents que es creen quan els colors es troben.



De tècniques per a fer paper marbrejat n'hi ha moltíssimes, per a l'ocasió vaig escollir fer-ho amb llet, colorant alimentari i sabó, i vaig escollir aquesta tècnica per dues grans raons: d'una banda, perquè els seus ingredients no són tòxics i permet treballar amb nens i, en segon lloc, en utilitzar colorant alimentari podem jugar amb ceres creant paraules i dibuixos que en aplicar el color apareixin. 



Els materials són senzills: paper d'aquarel·la, un recipient amb llet, colorant alimentari de colors (recomano no barrejar més de 4 colors) nosaltres vam escollir colors de tardor, comptagotes, una cera tova (blanca o de color), i un bastonet de cotó amb un xic de sabó rentavaixelles.


Aquesta és la proposta, el procés. 

La invitació.

Primer cal escriure o dibuixar el que vulguem que es reveli després.

Sobre la llet, amb el colorant fem dibuixos.

Els colors es barregen.

Després, posem el paper a sobre.

Ho fem amb cura, i el paper absorbirà el colorant.

Amb el bastonet de sabó podem tocar lleugerament el colorant i la llet, veurem com s'hi fan dibuixos. Trobareu l'explicació en un enllaç al final de l'entrada.

És una proposta entretinguda i deliciosa. 

Vam deixar secar el paper una tarda sencera i, a la nit, els vam guardar dins de diferents llibres gruixuts a fi que quedéssin ben planxats. Van quedar de meravella.

Després, només cal plegar el paper per la meitat com si fóssin targes i a l'interior detallar-hi el destinatari, l'hora i el lloc de la festa. Nosaltres ho vam fer amb uns petits fulls que vaig imprimir. 

Una proposta senzilla plena dels colors de la tardor, que malgrat fer aigües per tot arreu, és un èxit absolut i d'una bellesa magnificent.

Novembre del 2013. Gairebé sis anys.

Si us ha agradat aquesta proposta, us agradarà…

dimarts, 12 de novembre de 2013

Cosint fulles amb fulles de pi


Quan la màgia es disfressa de casualitat, sempre succeeixen coses meravelloses: dissabte vaig trobar unes fulles rosades precioses, després en vaig trobar un munt d'un groc pujat… no cal dir que en vaig agafar unes quantes i me les vaig endur a casa. I de camí, ja de passada, vaig recollir un grapat d'agulles de pi.

Amb tot això vaig arribar a casa i, després de dinar, vaig proposar als nens de jugar-hi. No sé què va ser primer: la idea de cosir les fulles amb les agulles de pi o la idea de fer una corona amb les fulles… el cas és que vam passar una estona llarga ben entretinguts "només" amb unes quantes fulles.

Les fulles i els seus colors.

Provant composicions.

I atravessant les fulles amb agulles de pi. 

Noves combinacions.

I jo, que també em vaig dedicar a jugar, vaig anar enllaçant.

Patrons.

Fixant la composició: ordre, tamany, color...

Seriacions.

El patró segueix diferents ordres o en línia recta ------- o en forma d'X.

Detall.

La corona davant una paret amb uns colors meravellosos.

Lateral.

I com que era la Reina de les Fades de les Fulles, a sa Majestat no li podien faltar unes bones ales.

Les fulles cauen i per primera vegada toquen el terra, i amb ell se'ns ofereixen a nosaltres. Ningú les ha tocat abans, i potser ningú ho farà. Recollir aquesta ofrena i participar d'aquest festival de la natura tocant i creant quelcom bell només amb les fulles esdevé gairebé una necessitat per a nosaltres. 

Novembre del 2013. Gairebé sis anys.

Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar aquestes altres propostes amb fulles.


Si voleu enllaçar alguna més, feu-ho als comentaris :-D